Comentaris realitzats per Clara Sil

Jeje… em resulta molt familiar aquest tòpic. A casa els meus pares hem discutit més d’una vegada per això, perquè més o menys passa el que es diu a l’inici de la notícia.

Pel que he sentit, sembla que hi ha gent que sí que ha vist com es barreja totm, i és normal que aleshores et sentis una mica estafada, sobretot perquè el major esforç sempre passa primer per la ciutadania…

El que trobo que estaria bé que fes l’administració és proporcionar instruments perquè els ciutadans puguem denunciar actes incívics de les mateixes empreses que reciclen si els presenciem.

Molt bé això de les visites als centres de reciclatge, no ho sabia!

Hola. Trobo molt encertada l’elecció dels mites, perquè és veritat que són molt presents, sobretot el de que són gent malalta que perd els nervis en un moment… la solució passa per l’educació de generacions i això no és cosa d’un dia per l’altre, malauradament.

Penós. Ah, i ara Espanya forma part del Consell de Drets Humans de l’ONU! Mare meva,...

Jajaja… divertidíssim el vídeo i sobretot sobretot molt il·lustratiu! De visionat obligat per a tots aquells que volen marxar al Sud i es pensen que les coses són tan òbvies i fàcils.

Una vergonya, l’amenaça davant els nassos i els governs fan res? Fa més de 20 anys de l’Exon Valdez!!

A vegades necessitem anar més enllà dels conceptes “justícia” “no justícia” i explicar més les coses, o anar més enllà del binomi “preu just / preu no just”. Hi ha molts més aspectes al voltant del consum responsable, alguns es mencionen a l’article. El pes de les multinacionals a Espanya és brutal… un 70%!

Em sembla vergonyós que estiguem parlant encara de privatització de l’aigua… aquestes setmanes he sentit alguna tertúlia radiodònica que arran del tema de la nevada i les elèctriques es lamentava del poc cas que s’havia fet a la privatització de l’aigua. I jo em preguntava: i vosaltres, mitjans? Ara us queixeu, però no era el vostre deure alertar la població sobre aquest tema? Una vergonya!

Sí, potser sí, Joan. Però el vídeo descriu situacions, que ens agradi o no, són reals i que s’han d’abordar d’alguna manera…

Amb o sense consulta, només hi ha una opció: abolició total. En aquest cas, m‘és igual quin és el procediment, però que s’aboleixi d’una vegada!

Jejeje… molt bona la campanya, molt original! Tot i que a mi m’ha dit més coses bones de les que pensava… però suposo que és part de la part “lúdica” de la campanya.

Ànims a tota la gent que lluita contra aquestes malalties! Amb La Marató es va demostrar que la gent empatitza amb aquests casos. Falta que el compromís duri tot l’any.

Estic d’acord, una cosa és considerada apologia del racisme i en canvi això... per què no? També és veritat que filem prim amb les cançons, però no tant amb el cinema i la literatura. Per què?

I a banda d’això, està clar que dir coses com “Sin ti no soy nada” és d’una manca d’amor propi inversemblant…i gens recomanable per ningú.

Escandalós. No tot val per generar riquesa al territori!

Guau, quina sorpresa! Quina experiència tan curiosa! Molt bona! Que Nacions Unides l’hagi reconeguda com a bona pràctica diu molt, no?

Lamentable. Suposo que giraran cua després de la reacció de les cúpules dels partits, però la idea i tot el que implica ja està llançada.