Comentaris realitzats per Leandro Fernandez/Cicomunica

Encara pitxor que la xenofòbia, és fer-ho d’amagat darrere la hipocrecia d’un discurs suposadament legítim.

Mai no demano un regal. Així doncs, recomano un: ‘La maravillosa vida breve de Oscar Wao’ (http://bit.ly/dbXfoR)

Es la vida d’un inmigrant ‘sudaka’ als Estats Units. Un inmigrant de segona generació que pateix això de ‘el no lugar’. I si guanyo, regaleu-me el que vulgueu, sorpreneu-me! Segur que tindreu bon ull.

Hi estic d’acord. És molt important que cadascú que hagi donat diners a qualsevol ONG demani informació per coneixer qué s’ha fet amb els diners però també com s’ha fet l’ajuda, qui ha participat, quin plà d’acció volen dur a terme per a combatre les causes de desigualtat del poble haitià. I és igual d’important que les organitzacions donin tota aquesta informació públicament.

De tota aquesta llista només he vist ‘Che, el argentino’ i em va agradar pel que deia la Mar, una mica freda i allunyada de la tentació de construir un super ídol.

Una peli que em va agradar molt i que torno a veure-la de tant en tant es ‘Desaparecido’, del Costa Gavras (http://es.wikipedia.org/wiki/Desaparecido_%28pel%C3%ADcula%29) i producida per la Universal.

Una peli de quan el cine nord-americà feia crítica i autocrítica mitjançant histories que mostraven relacions complexes, interesos, implicacions del seu govern, la hipocrecia de la diplomàcia, la complicitat govern-empreses, els plats bruts de la geoestratègia, etc…

Sense cap dubte, aquest tipus de pelis són educatives i necessàries. Un compromís de l’art amb la realitat.

Impecable. Això haurien d’estar dient els mitjans i el conjunt de organitzacions…