Comentaris realitzats per Sergi Picazo

Buenísimos los videos! M’ha molat. i Molt!

Otro día podemos hablar de más momentos histórico-políticos-deportivos interesantes… Boicots de JJOO de Los Ángeles y Moscú, Maradona, el antiracismo de Gullit, el no de Cruyff al Mundial 78 de Argentina, Zannetti i Chiapas…

Ale, abraçades.

Gràcies, Jordi.

Molt bona feina. Veient la tele era impossible entendre alguna cosa del conflicte, malgrat les hores i moltes que li han dedicat en el darrer mes. El periodisme ha de tornar a l’essència: què, qui, quan, com, on…

salut

No he llegit i haig de llegir el mític: “Cabeza de turco”, de Günter Wallraff.

Perquè uneix alguns dels temes que més m’interessen: periodisme, immigració, política, “els altres”, drets laborals…

A més és una novel·la.

I perquè m’ajudarà, segur, a fer cada dia millor la meva feina en favor d’un periodisme més humà, més preocupat pel dèbil i més anticapitalista.

salut,
sergi picazo

El problema avui és que governa el PSOE a l’Estat, el “govern d’esquerres i catalanista” a la Generalitat i el “Premi Nobel de la Pau” (sic) als EUA. I, no ens enganyem, la majoria dels que aleshores protestaven voten alguna d’aquestes opcions polítiques. L’extrema esquerra i les ONG, malauradament, no tenen l’acumulació de forces suficient avui dia per muntar una mani ni amb 500.000 persones.

Quant a la crisi, ja hi ha una primera mani pel 23 de febrer, no? Però els grans sindicats han optat per la via de la negociació per mantenir estable el govern del PSOE - perquè pensen que el PP serà pitjor -, els mitjans de comunicació de l‘òrbita PSOE expliquen que la crisi és una cosa que ve de fóra i no es pot controlar -a les manis contra la Guerra de l’Irak, El Periódico va cridar a manifestar-se- i, per últim, els moviments socials estan encara en en una etapa de reconstrucció - incapaços de generar debats a la societat -. Per tant, és difícil demanar una etapa de grans mobilitzacions socials avui dia amb aquestes circumstàncies…

L‘única mani contra el govern del PSOE i la crisi que podria tenir força seria una liderada per l’Església, el PP, Jiménez Losantos i els mitjans de la Brunete. I això faria por…

Documentals bons, n’hi ha moltíssims.
No pararíem.

Però si us referiu a pelis pel gran cinema, més o menys comercial, sobre mites polítics la realitat és que la qualitat dels films és molt irregular. La de ‘Gandhi’ està bé, però d’altres com les del Che o ‘Comandante’ - a mi em van agradar, però no són gaire bones; discrepo una mica de la Mar -.

Una altra biografia que sí m’agrada i em sembla fascinant és la de John Reed, periodista i activista polític nord-americà, autor de ‘Diez días que conmovieron el mundo’. No recordo el títol, però està interpretada per Warren Beattie.

Sobre dones, hi ha alguna cosa sobre Angela Davis, i així que sigui una mica massiu, poca cosa més. Però també hi ha autèntics bodrios com ‘Evita’ amb Madonna i Antonio Banderas…

PD: No parla mai de mites, però és indispensable per parlar de cinema i política: Ken Loach