Amb la col·laboració de:
Amb el suport tecnològic de:
Edu
- Província
- Girona
- M'interessen els temes sobre...
- Sobre mi
-
Em dic Eduard Muntaner Perich. Vaig néixer el 1979 a Girona, la ciutat on he viscut la major part de la meva vida. Sóc un informàtic lletraferit que combina (o ho intenta) la seva feina a la Universitat amb el treball de cooperant, i amb l’afició d’escriure. De petit volia ser inventor de robots, i més tard geòleg, astrofísic o escriptor. Suposo però, que va guanyar aquella vocació precoç, perquè he acabat treballant a la UdG investigant temes d’Intel·ligència Artificial, i ara també mirant d’apropar aquesta recerca a la societat. Una feina aquesta, que he anat combinant amb el treball de cooperant voluntari al sud de l’Índia, un indret on intento posar el meu granet de sorra en diferents projectes educatius de Cooperació al Desenvolupament, la meva altra gran passió.
Busca’m a www.eduard.cat!
O al Twitter: @eduardm - També estic aquí
- Com gotes a l'oceà
Què dic?
- Total infos creades
- 0
- Seleccionades com a notícia
- 0
- Comentaris a notícies
- 3
Comentaris realitzats
L’educació és un dels grans problemes de l‘Índia. Tot i que els últims anys s’ha millorat molt en temes d’escolarització, i que quasi cada nen entre els 6 i els 11 anys va a l’escola, resulta que al cinquè curs una tercera part a deixat d’anar-hi, al vuitè curs la meitat han abandonat, i només arriba un terç al desè curs.
Hi ha un abisme immens entre escola pública i privada. Les escoles públiques (allà en diuen “del govern”) tenen pocs recursos, pocs professors, i aquests estan mal formats. En general l’educació pública és de baixa qualitat. Això per suposat s’accentua en les zones rurals i en els slums de les ciutats.
Per això tantes ONGs dediquen esforços a projectes educatius al subcontinent indi. Moltes d’elles catalanes per cert. Personalment m’agraden els enfocaments que no es contenten amb alfabetitzar sinó que miren de donar una educació superior de qualitat i que tendeixi a l’excel·lència, i que a més intenti estimular el pensament crític i la creativitat, molt en la línia del que es comenta a l‘últim paràgraf de l’article. Cal que els nens i les nenes de les classes més desfavorides arribin a ser ells mateixos els agents del canvi de les seves comunitats, i que tinguin els coneixements i les eines per a poder transformar-les.
Edu
www.eduard.cat
Doncs per Sant Jordi m’agradaria que em regalessin el llibre Ladera Este d’Octavio Paz. Les raons són moltes però les resumiré en tres:
1.- Per poder tornar a l’Índia sempre que vulgui de la mà d’aquests poemes que el Nobel mexicà va escriure des d’allà.
2.- Per reivindicar la poesia per Sant Jordi, una diada on els mitjans gairebé sempre destaquen obres de narrativa.
3.- Perquè és un llibre descatalogat i difícil de trobar. Tot i que jo us aplanaré el camí ;)
http://www.abebooks.com/servlet/SearchResults?n=200000228&tn=ladera+este&x=0&y=0
I com a bonus extra el meu poema preferit de Paz:
Hermandad
Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea.
