Un agost ben normal: la cooperació continua essent notícia només quan decauen els grans temes polítics o econòmics, quan s’aguditzen certes emergències humanitàries i decideixen cobrir-les els propis mitjans, o quan alguna ONG es fa notar per la seva mala praxis.

Molts periodistes no han prestat ni un minut d’atenció a la retallada del 55% en el pressupost de cooperació, però estan utilitzant el llibre de Gustau Nerín “Blanc bo busca negre pobre” per desacreditar la tasca de les ONGD. Més enllà del eslògans, no és un bon llibre per conèixer el sector.

Quina altra cosa pot organitzar un país, a part d’un Mundial de Futbol, que faci escriure a 15.000 periodistes diàriament durant 30 dies? Quina altra cosa que ajudi a transformar el món? No res. Per això les ONG miren d’apropar-se a les seves estrelles.

Per promoure el desenvolupament al Sud, s’ha de cooperar amb grans empreses tecnològiques que depreden el medi ambient, retallen drets laborals i fomenten el consum irresponsable?

Cada nuevo desastre es peor que el anterior, y también es peor su reflejo informativo. Haití ha inaugurado un nuevo ciclo desastre-imágenes dramáticas-donaciones-cumbres internacionales-olvido. Cumple todos los requisitos para abrir 15 días los telediarios…