Xenofòbia i Salt-irons entre preguntes

Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Fa pocs dies, coincidint amb els deu anys dels incidents d’El Ejido, des de CanalSolidari.org fèiem un repàs a altres aldarulls xenòfobs dels darrers anys. I precisament acaba d’esclatar-ne un altre a la ciutat de Salt, amb un 43% de població immigrada (quan fa 10 anys era del 6%) i una taxa d’atur entre els immigrants amb papers del 25%. A la redacció de CanalSolidari.org, en parlar del tema, ens han sorgit moltes preguntes i hem anat fent saltirons d’una a l’altra. De la inseguretat real a la percebuda, de les solucions proposades pel Govern a la situació de les presons, de la desigualtat i l’atur… al repartiment de la riquesa i els recursos:

Per què li diuen inseguretat si…?

Amb un seguiment no gaire profund dels fets, una es queda amb la sensació que el problema a Salt és la inseguretat. Així ho presenten la majoria de mitjans de comunicació (amb titulars més o menys espectaculars) i la mateixa Generalitat sembla corroborar-ho quan les reaccions de Govern vénen del conseller d’Interior, Joan Saura, qui promet més policies i càmeres de seguretat i proposa una aplicació més contundent del codi penal.

Però si ens hi fixem veiem que el mateix Saura explica que en els darrers mesos no ha augmentat la inseguretat a Salt: amb dades a la mà va mostrar que entre el període que va de l’1 de gener al 21 de febrer del 2009 i la mateixa temporada d’aquest 2010 no hi ha hagut un augment de la delinqüència a Salt, sinó que el problema és la reincidència. Uhm… a la població sembla que la reincidència en sí no l’hauria de preocupar sinó l’augment o no de delictes, no? I una altra pregunta: si el nombre de delictes es manté però ha augmentat la reincidència, hi ha menys gent delinquint?

Per què costa tant assenyalar els vertaders culpables?

Ja ho apunten entitats que treballen per la igualtat de drets i la multiculturalitat: En la majoria de casos d’esclats xenòfobs els dos bàndols són víctimes d’un sistema que genera desigualtat i injustícia i que sovint alimenta la sensació que els ajuts socials i les cotes de benestar són finites i no n’hi ha per tots. Però tot i així la idea de les víctimes en ambdós bandols i del problema comú no acaba de quallar i la xenofòbia arrela, mentre és tractada, des de les tribunes políticament correctes, com un problema ideològic d’alguna gent xenòfoba i recalcitrant. Però no és això, o no només això.

Com desactivar actituds xenòfobes i aquesta percepció de competència entre dos tipus de víctimes del sistema? Potser deduint col·lectivament que si els recursos són limitats, potser els hauríem d’anar repartint d’una altra manera, no? (Per cert, l’Estat dedica un milió d’euros al dia a la guerra a l’Afganistan. Sí, sí: un milió d’euros al dia).

Per què diuen que la solució és la presó... quan les presons són un problema?

Amb tot aquest cacau i amb la greu sobrepoblació dels centres penitenciaris catalans, la solució certament és que qui fa delictes menors ingressi a presó? I, encara que pogués ser una cosa a fer… es “la” solució? Aborda el problema en qüestió que es viu als carrers de Salt?

I… per què els hi diuen “veïns” quan volen dir “autòctons”?

Alguns mitjans encara utilitzen uns termes sorprenents, en parlar de dos bàndols: “els immigrants” vers “els veïns”... Però que no són veïns i veïnes també les persones immigrades?