Xarxa de farmàcies complementàries: com garantir l'accés a medicaments a Nicaragua?

La manca de recursos de l’Estat centreamericà, un dels més pobres d’Amèrica Llatina, fa que el 25% del pressupost familiar hagi de destinar-se a la compra de medicaments. Farmamundi mira de pal·liar la situació amb dos projectes innovadors.

Farmamundi executa un projecte a Nicaragua finançat per l’ACCD, per millorar la xarxa pública de salut, treballant per enfortir la gestió institucional i l’accés a medicament, a través de la xarxa de farmàcies complementàries, ja que el país no pot assegurar una cobertura sanitària completa.

El pressupost del Ministeri de Salut de Nicaragua s’ha vist reduït en relació amb el Producte Interior Brut, passant del 7,5% del PIB l’any 1995, fins al 3,8% d’aquest 2010. La compra de medicaments representa fins al 25% de la despesa total de les llars, ja que el país no pot assegurar una cobertura sanitària completa. Per minimitzar aquestes mancances, Farmamundi opta per enfortir la gestió institucional del material mèdic i l’accés a medicaments amb fons giratoris, a través de la xarxa de farmàcies complementàries.

Per als habitants dels departaments de Chinandega i León a Nicaragua, emmalaltir és topar de front amb les deficiències sanitàries del país. Per accedir al tractament la població, generalment, ha de recórrer llargues distàncies fins a la unitat de salut més propera. En el millor dels casos, el cost del viatge compensa, si acaben tornant a casa amb la medicació gratuïta sota el braç. Però la realitat és molt diferent.

El responsable de Projectes a Nicaragua, Carlos Berríos, ho explica: “La cobertura pública en serveis de salut es calcula en un 60%, i només en un 45% pel que fa a l’accés a medicaments”. Així, degut a les limitacions del pressupost del Ministeri de Salut de Nicaragua (MINSA) per oferir medicaments gratuïts a la seva població, sovint els ciutadans han d’anar a farmàcies privades, on el cost dels fàrmacs és considerablement més car que en el sistema públic, o a les pulperías, petits ultramarins on no hi ha cap tipus de control de qualitat.

Com a conseqüència, moltes de les llars nicaragüenques, afectades per la pobresa, han de fer front a una despesa més: la compra de medicaments que representa fins el 25% de la despesa de les famílies i “el 67,7% del pressupost familiar en salut”, segons explica Berríos. De la mateixa manera, el pressupost del MINSA s’ha vist reduït en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), passant del 7,5% del PIB l’any1995, al 3,8% en el 2010. La despesa en material mèdic segueix la mateixa tendència.

Treball amb el MINSA
A l’estratègia de millora de l’accés a medicaments en la que Farmamundi treballa des de l’any 2004 a Nicaragua amb la creació de la xarxa de farmàcies complementàries dintre del sistema públic de salut, s’hi suma un nou projecte innovador, per la incidència que té en el sistema sanitari del país.

Des de 2008, Farmamundi està desenvolupant amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i del MINSA, un projecte que aposta per enfortir els Sistemes Locals d’Atenció Integral a la Salut (SILAIS) en els departaments de Chinandega i León, mitjançant la millora de la gestió del material mèdic de les estructures públiques de salut.

Farmamundi treballa amb el personal mèdic local donant suport a la xarxa de farmàcies complementàries. “Aquest pla inclou l’enfortiment de les infraestructures mitjançant l’ampliació de l’emmagatzematge de productes mèdics dels SILAIS i dels establiments farmacèutics de la xarxa d’unitats municipals a Chinandega i a León, així com la capacitació dels recursos humans en procediments d’emmagatzematge, dispensació i anàlisi d’abastament i control”, explica el responsable de Projectes a Nicaragua.

“Hi ha un problema evident i és la manca de recursos. A través d’aquest programa de 24 mesos, estem treballant per reforçar la gestió de les farmàcies i magatzems per a què els sistemes de salut optimitzin els seus escassos mitjans”, afirma el tècnic de Projectes a Espanya, Juan Manuel Canales. “Es tracta d’un procés a llarg termini, que fomenta el compromís local degut als seus resultats i a la seva continuïtat, donant suport a aquests canvis mitjançant l’assistència tècnica, l’equipament i la capacitació”.