Wikileaks, una revolució? 3 veus expertes ens donen la seva opinió

Tíscar Lara
Wikileaks suposa una fita com a forma d’organització promoguda des de moviments socials que han utilitzat Internet com a plataforma bàsica de coordinació. El seu valor no està tant en el QUÈ s’ha revelat sinó en el COM i per QUI, desafiant tots els sistemes de seguretat institucionals en crear noves maneres d’intercanvi d’informació sota la lògica de la cultura p2p.

Ara bé, la seva estratègia de difusió recorre a mètodes de legitimació tradicionals al canalitzar la publicació de les seves dades en mitjans mainstream. Així, en lloc de difondre de manera directa la informació per a la seva reutilització directa per part dels ciutadans, ha optat per certs mdc com a canals privilegiats per actuar d’intermediaris i aportar el seu propi filtrat periodístic.

Jaume Albaigès
El que és nou és la possibilitat de fer filtracions de forma massiva i més o menys anònima i segura i amb una projecció global. En aquest sentit, la tasca de Wikileaks com a facilitador del procés és important i molt positiu. A més, ha creat escola. Però trobar informació rellevant entre tantes dades no és senzill i requereix d’especialistes i/o de molts ulls voluntaris.

I què passarà quan es portin publicats 10.000 o 100.000 cables diplomàtics dels 250.000 que té en el seu poder Wikileaks? Voldria pensar que l’endemà d’una revelació rellevant no tot seguirà igual que el dia abans i que la ciutadania reaccionarà, però, i si no és així? Si malgrat saber ara del cert tantes coses que se sospitaven res no canvia a la ciutadania, la seva aportació podria ser infecunda.

Pablo Garaizar
No ho crec. Wikileaks sí que provoca grans canvis, però pocs d’ells afecten al periodisme. El primer és que totes les ambaixades i organitzacions governamentals entenen que els cables i altres mitjans similars no són segurs i per tant deixaran de servir-los per transmetre missatges confidencials. Els mdc de masses són tan dependents de la publicitat que difícilment s’animin a publicar res que pugui danyar la seva relació amb els seus principals compradors: governs i multinacionals.

A més, Wikileaks ens demostra que qui repta el poder a cara descoberta s’enfronta a tot, des del desprestigi públic, la persecució judicial fins a la tortura i eventual mort. La nova era de la comunicació i el periodisme no pot dependre d’aquest tipus de màrtirs de l’era digital.