Signa la petició perquè el TCA protegeixi els ddhh i la vida de les persones
Per què: Per recollir el màxim suport ciutadà perquè el pròxim Tractat sobre Comerç d’Armes sigui inclusiu, vinculant i eficaç
El 2 de juliol començarà a la seu de Nacions Unides, a Nova York, la Conferència diplomàtica pel tractat sobre Comerç d’Armes. Fundació per la Pau vol recollir el màxim suport ciutadà per al tractat, suma’t!
A quin contenidor llenço...?
Segueix-nos a:
 |
 |
Amb la col·laboració de:
Amb el suport tecnològic de:
Vull saber quants immobles té Defensa a Catalunya... "Vuelva usted mañana"
Quantes persones han estat expulsades de l’Estat el 2008? Quant ens va costar la visita del Papa a València? Puc accedir a la llista de regals que ha rebut l’alcalde del meu poble? Has provat a fer aquestes preguntes a les Administracions? Saps fins on tens dret a preguntar?
Imatge de hatcher.library a Flickr
I què puc fer jo?
Pots signar el manifest, col·laborar amb Acces Info de forma voluntària o oferir-te a presentar consultes a les Administracions i que així s’acostumin a donar informació. Al seu bloc t’expliquen com.
Informa’t també de la feina de Transparència Internacional, organització que publica l’índex de transparència dels ajuntaments espanyols.
Quant li va costar a la ciutat de Barcelona el casament de la infanta Cristina? “No tenim una resposta per vostè”, “Tenim les dades però no està previst que es puguin entregar” o “És desaconsellable facilitar aquesta informació”. Aquestes solen ser les respostes de les Administracions davant d’aquest tipus de consultes ciutadanes, segons els activistes del dret a saber. “No són secrets d’Estat, però l’opacitat de les institucions és tal que és impossible accedir a la informació”, ens expliquen.
Què tinc dret a saber, doncs? En realitat tot. Tota la informació que es trobi en poder de qualsevol autoritat pública o de qualsevol entitat privada que realitzi funcions públiques ha de ser accessible a la ciutadania, menys aquella que estigui coberta per excepcions de seguretat. Però en la pràctica la realitat és que malgrat tractar-se d’informació pública, a l’Estat no existeix una llei que garanteixi l’accés a aquest tipus de dades.
Això és el que denuncia Access Info, ONG europea amb una petita seu a Madrid, que dins la coalició Pro Acceso porta anys demandant el dret d’accés a la informació como un dret humà i reivindicant una llei que garanteixi el major accés possible a la informació pública a Espanya, tal i com va prometre Zapatero en la seva campanya electoral.
En el seu informe ‘Quan allò públic no ho és’ ens mostren casos reals i pràctics de què implica la manca d’aquesta llei a l’Estat. Aquests són només tres exemples:
“Ah, nosaltres no som responsables d’això”
En d’altres casos, les Administracions no neguen l’accés a la informació però juguen a despistar, ens expliquen des de l’entitat. Un cas real: “Vull accedir als fons documentals sobre camps de concentració a Catalunya durant la guerra civil”. Després de vàries trucades als departaments de premsa de conselleries, enviar mails als diferents espais d’informació i visitar més d’un despatx et trobes que saps el mateix que al principi i que has d’interposar un recurs administratiu que ni tan sols saps on has de dirigir. Resultat? Passes de complicar-te la vida i et quedes sense la informació.
*Entitats que ens sonen tan hermètiques com la CIA o l’FBI són
obligades constantment a desclassificar els seus documents* pel govern dels Estats Units, que compta amb una llei clara que regula l’accés a la informació. L’Estat espanyol, en canvi, és, juntament amb Grècia, l’únic Estat de la UE amb més d’un milió d’habitants, que no compta amb una llei d’aquestes característiques. Això malgrat que el Consell d’Europa va recomanar el 2002 a tots el països membres desenvolupar-ne una.
Amb aquesta norma qualsevol persona podria sol·licitar informació de qualsevol organisme públic mitjançant un simple email o una trucada i només indicant el seu nom i adreça. Les lleis de la major part dels països europeus obliguen als funcionaris a oferir les informacions sol·licitades en el mateix moment de la petició o, com a màxim, en el termini d’un mes. Països com Romania, Bulgària o Armènia tenen lleis molt més avançades que permeten els seus ciutadans accedir a qualsevol informació sense que et puguin demanar cap tipus d’explicació.
“A l’Estat hi ha més preocupació pel dret a la intimitat i per la protecció de dades que pel nostre dret a accedir a la informació. De fet, de vegades s’utilitza l’excusa de la intimitat per denegar el dret a obtenir certa informació pública”, explica Helen Darbishire, directora de Access Info a Espanya.
“El dret d’accés a la informació és un dret humà i és bàsic perquè una verdadera democràcia funcioni. Una autèntica participació per part de la ciutadania només és possible si aquesta pot accedir a tot tipus d’informació pública”, afegeix.
“A més, com a norma general, a Espanya tot es considera informació reservada, per si de cas. Excepcionalment, es decideix desvetllar certes dades. Però l’actitud hauria de ser justament la contrària. Les institucions públiques estan aquí per a servir al públic, que les finança amb impostos. El que passi en un govern democràticament escollit no pot ser reservat, excepte poques excepcions”, assenyala la directora de l’ONG.
Passos esperançadors
Encara que segons Access Info, són pocs, alguns passos sí s’estan donant. “El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar fa unes setmanes que s’està treballant en l’elaboració d’una norma al llarg de la legislatura. És important que aquesta iniciativa tiri endavant, perquè aquest país necessita disposar d’un marc regulador clar, que englobi les diferents lleis relacionades amb la transparència i acabi amb l’’apagada informativa’”, afirmen des de l’ONG.
CanalSolidari.org, 2009.
T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.
Notícies relacionades
Però tu has vist quina roba portes?
Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 29/10/09 18:10
Troba l'article que busques
Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.
11 comentaris
Per: Victor Alcedo el 05/11/09 11:02
Com s’ha comentat per aquí, tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic. Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, cosa que xoca amb la ‘cultura tradicional’ de les administracions que marca que les dades s’han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema, peró la transparència és bàsica per una plena confiança entre administració i ciutadà.
Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l’administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.
Ara es parla molt de l’open government on, entre d’altres conceptes, hi trobem l’open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d’aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui ‘custòdia’ la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades i qui fa accessible la informació per reutilitzar-la fàcilment.
Aquesta pràctica dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l’Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient
Per: Sara Riera el 04/11/09 17:27
Si aquesta llei sortís endavant potser no ens estafarien tan fàcilment en casos Gurtels, Millets, Pretòria…
Per: Cristian el 04/11/09 17:19
Justa a la fusta, és informació i transparència el que ens cal. Som adults responsables i no criatures, tot i que a vegades alguns ho poguem semblar.
Per: Jaume Albaigès el 04/11/09 11:01
Bon article. Felicitats!
Per: Redacció el 04/11/09 10:00
Gràcies, Nuri, per ‘tafanejar’ l’article! D’aquesta manera ens ajudes a multiplicar-ne la difusió! Per a qui encara no la conegui, La Tafanera és un espai per compartir, difondre i votar informacions d’interès, a l’estil de Menéame. Podeu trobar el seu enllaç al ‘I què puc fer jo?’ de cada notícia (l’orella vermella!). Us animem a utilitzar-la!
Per: EnSergi el 03/11/09 21:48
“Tenim les dades però no està previst que es puguin entregar”. Una resposta que, malauradament, i en una versió molt menys educada, em sona molt familiar
Per: Nuri el 03/11/09 21:25
Us he enviat el reportate a La Tafanera (http://latafanera.cat/historia/vull-saber-quants-immobles-te-defensa-catalunya-vuelva-usted). Espero que molta gent se n’assabenti dels seus drets
Per: Rafel Canut el 03/11/09 20:22
Completament d’acord amb tots els comentaris. No se per què cony els meus impostos han de pagar fastos com aquests: http://www.publico.es/espana/265783/paga/mitad/visita/papa
Ara, si volem saber quant ens costarà als catalans aquesta visita on acudim?
Per: Iker el 03/11/09 19:47
En el caso de los presupuestos reales, pienso que pedir a una institución medieval como la monarquía se ajuste a leyes actuales es como pedir peras a un olmo.
El resto de caso que exponéis me parecen directamente abuso de poder de las instituciones sobre la ciudadanía.
¡Enhorabuena por tocar este tema! ¡Valiente y necesario!
Per: Jicá Lainel el 03/11/09 19:33
Certament, és una qüestió elemental de drets. És intolerable que encara estiguem així. Fa bastanta vergonya.
Per: Nuri el 03/11/09 18:48
Molt interessant! Ens hauriem de plantejar quina classe de país classifica com un secret el patrimoni del seu cap d’Estat? És dels nostres diners del que parlem. Trobo lamentable l’opacitat de les institucions públiques
Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!
