Vull esportives que no estiguin fetes a l'Àsia! Mani?

Hem trucat a 15 botigues d’esports de Barcelona i Madrid per preguntar si tenen calçat esportiu que no estigui fabricat a l‘Àsia. La resposta a totes elles: No. Les alternatives són escasses, però existeixen: Juga net i passa del calçat brut!

Has intentat trobar alguna vegada sabatilles d’esport que no estiguin fabricades al sud-est asiàtic? Difícil, oi? L’odissea comença a l’hora d’interpretar les etiquetes. Amb la legislació actual, un “made in Spain” pot significar que, encara que les sabatilles s’hagin fabricat a l‘Àsia, a l’Estat espanyol els hi han fet només un retoc final.

El problema és que en sabatilles esportives gairebé no hi ha opcions locals i unes poques multinacionals, amb una aposta decidida per la globalització salvatge, són qui s’encarreguen de fabricar sabatilles d’esport per a tot el món i ho fan subcontratant la producció al sud-est asiàtic. Què suposa això? Més beneficis per a elles a costa de precàries condicions laborals i de salut i mínim respecte al medi ambient.

“Les sabatilles les fabriquen nois i noies que solen venir de zones rurals, on viure de l’agricultura cada vegada és més difícil (degut en bona part a les polítiques agràries internacionals). La seva vida està dedicada gairebé exclusivament a treballar; mengen i dormen, sovint amuntegats, dintre de les zones franques. Treballen moltes hores i guanyen els diners justs per viure. Hi ha tallers mal equipats quant a il·luminació, ventilació, sortides d’emergència, assistència mèdica, etc., i els llocs de treball són inestables perquè els contractes solen ser informals. Encara que no tant com fa uns anys, se segueixen donant casos de violència per part de la direcció de les fàbriques. [..] És usual que els treballadors que tracten d’organitzar-se pel seu compte siguin acomiadats i en ocasions agredits”, expliquen des de la campanya Roba Neta. Un exemple gràfic: una treballadora de Nike a Indonèsia hauria de treballar 21 segles per cobrar el que Cristiano Ronaldo guanya per publicitat en uns mesos.

Hem parlat amb Martina Hooper, tècnica de la campanya Roba Neta, i amb Toni Lodeiro, expert en consum conscient i autor del llibre Consumir menos, vivir mejor i ens han donat diversos consells:

>> És important que busquem opcions més petites, locals i compromeses. Si comprem marques desconegudes no alimentem l’espiral d’imatge, màrqueting i marques.

>> L’opció menys dolenta, si t’has de comprar sabatilles d’esport d’una marca concreta, és que ho facis en una botiga de barri abans que en un gran centre comercial.

>> No et deixis dur pels “rentats de cara” de les grans empreses que només busquen arribar a un sector de mercat més sensibilitzat.

>> Si no vols les sabatilles estrictament per fer esport, potser puguin servir-te alguns models més informals. Els models de carrer de fabricació espanyola o europea són més senzills de trobar. En Alacant i altres zones de l’Estat espanyol queda bastant producció local de calçat, sobretot sabates, sabatilles de tela i botes.

>> Una alternativa de qualitat és la de Mates. És un petit taller artesanal que fabrica a Barcelona calçat esportiu de qualitat, també a mesura. Visitar la seva botiga i el seu taller (Carrer Gayarre 25, metre Sants) és una recomanable experiència. Pots contactar al telèfon: 934318386.

>> Una “mitjà alternativa” és el model “New olimpo” de la marca j’hayber. És un dels únics model d’esportives fabricat a l’Estat espanyol que es pot trobar en algunes botigues d’esport (només el model en blanc, els models en color negre es fabriquen al sud-est asiàtic). Segons Toni Lodeiro, l’empresa ho fa per motius d’imatge: “mostrar-se com una empresa responsable però fabrica tot la resta de les col·leccions al sud-est asiàtic, pel que no podem fiar-nos massa”.

>> NB (New Balanç) produeix encara part del seu calçat a Anglaterra, però no són totes les seves sabatilles ni és senzill assegurar que al 100% la producció sigui europea.

>> Ens recomanen pel seu valor ètic opcions com les sabatilles pakistaneses Ethletic, les brasileres Veja o els productes de Terra Plana.

>> Mentre preparàvem aquest article, diverses persones ens van recomanar la marca catalana Munich. Hem parlat amb la companyia i ens han comentat que, encara que les seves sabatilles de carrer i passeig sí es fabriquen a Vilanova d’Espolla, els models esportius es produeixen fora d’Europa.

>> Si se’t deterioren les sabatilles per l‘ús, porta-les a un sabater perquè te les arregli en lloc de comprar-te unes de noves.

>> Dedica més de dos segons abans de decidir quin producte compres. Gustavo Duch (Coordinador de la revista ‘Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas’) ens parla del peix en el seu article La llarga llista de la compra però els seus exemples són aplicables 100% al calçat esportiu (i a tot).

>> Imprescindible, si vols aprofundir en el tema del calçat esportiu, el nº 8 de la revista Opcions. Encara que l’exemplar és de 2003 el seu anàlisi és exhaustiu i totalment vàlid avui dia.

>> Per trobar més informació sobre calçat en general, consulta el llibre Consumir menos, vivir mejor, de Toni Lodeiro (pàgs. 309 a 317).

>> Si vols posar-te al dia sobre la roba esportiva en general, et proposem un anàlisi de les grans marques, on ens presenten algunes alternatives (en anglès). És del 2008 però la majoria de la informació continua vigent. Això sí, has de tenir en compte que parlen majoritàriament de productes ‘ecològics’, que és molt diferent a dir ‘ètic’ que per descomptat ha d’incloure l’aspecte humà (per exemple els drets laborals dels treballadors).