Voleu gaudir de la jornada de reflexió?

Arcadi Oliveres exposa a L’única resposta possible és la desobediència civil el seu punt de vista respecte a la prohibició de la Junta Electoral: “Resulta que els governs s’omplen la boca de participació, i quan hi ha una mica de participació s’espanten i diuen que això no pot ser”. Mentre esperem amb incertesa el que pot passar durant el cap de setmana, pot ser d’utilitat la guia Cómo realizar una Acción Directa Noviolenta y no sucumbir en el intento.

Molts blogs analitzen les mobilitzacions que viu mig país. Carlos Martínez, d’Attac, destaca en l’article Las indignadas y los indignados reaccionan el caràcter plural i obert d’una mobilització que arriba després que el poder hagi fet pagar la crisi a les classes populars i no al poder financer. Des d’Attac també apunten a ‘15-M: Hartos de la estafa y la impunidad’ que no és de rebut que periodistes, tertulians i politics vulguin ser ara els grans intèrprets del que està passant després de no haver escoltat a la ciutadania.

Un altre excel·lent blog és el de Víctor J. Sanz, que a l’article ‘Mama, ¿quién robó mi futuro? Dibuixa un escenari de dificultats per a tots els que tenim menys de 50 anys si no fem res per solucionar-ho. Un altra reflexió de fons la fa Miguel Jara. “El recurs a la superació de la por és clau. Màrqueting de la por mitjançant els diferents poders, polític i econòmic, han anat sumint a la societat en la paràlisi que aplana el camí per a tots els subproductes de la corrupció i la delinqüència institucionalitzada. Ho explica a La democracia sin miedo.

Quo vadis #acampadabcn? es pregunta Toni Viader en el seu blog. “Aquests dies no tenim una proposta concreta, consensuada i materialitzable en poc temps. De la capacitat de crear-ne un, en pot dependre l’eficàcia i el bon final de tot plegat” conclou.

Una anàlisi interessant des de l’òptica comunicativa l’ofereix Media.cat, amb un títol eloqüent: El moviment de les acampades porta la política a la campanya, que furga en la “gran dificultat de la majoria de mitjans d’entendre un moviment que encara està en construcció –tan organitzativament com discursiva- i d’explicar un procés que funciona sense portaveus, gabinets de premsa ni caps de comunicació”.A Diez Mentiras sobre Democracia Real Ya Ignacio Escolar trenca amb arguments alguns dels intents de determinats mitjans de comunicació per manipular la realitat de les mobilitzacions.

Moltes preguntes pendents

Que hi diuen antropòlegs, sociòlegs i estudiosos varis al que es viu aquests dies a les places? El fenomen genera, en molts sociòlegs, desconcert, com queda palès a l’article d’El País De fiesta nocturna a Mayo del 68, que recull diversos punts de vista acadèmics.

Com intenten els partits apropiar-se d’aquestes reivindicacions? La Vanguardia ho resumeix en aquest article.

No creieu que és el moment de la banca ètica? A aquesta pregunta hi respon Xavi Teis, de FETS, que demana Democràcia real en l’esfera econòmica.

Es propagarà arreu del món? Com destaca el País, la “Spanish Revolution” pot saltar fronteres. El mapa mundial de les acampades pren cada cop més color.  

El més calent a la xarxa

Entre els articles que han generat més interés hi ha Los virales de la #spanishrevolution, un recull exhaustiu dels ‘virus informatius’ que més estan circulant en uns dies on Internet està absolutament revolucionat. L’article va estar en portada a Menéame, imprescindible si voleu seguir amb immediatesa tot el que passa. Un altre ‘gran èxit’ té de protagonista una ciutadana, la Cristina, que, indignada pel menyspreu dels tertulians de RNE cap als manifestants, truca i diu això.