Violència masclista: 4 mites a desmuntar i 4 idees per actuar

En menys d’una setmana cinc dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles, dues a Salt. Ja són 32 les dones assassinades el 2010, deu més que en el mateix període de 2009. Hi ha un perquè per a aquest repunt? Podem fer alguna cosa?

Segons les últimes dades facilitades pel Ministeri d’Igualtat només cinc de les víctimes havien denunciat el seu agressor, una d’elles havia retirat la denúncia i tres van obtenir mesures de protecció després d’haver-les demanat, que estaven en vigor quan van ser assassinades. Si hi ha informació disponible i la Llei d’Igualtat assegura recursos, per què tornen a disparar-se les xifres de maltractaments? Hem parlat amb Maria José Bueno, psicòloga especialista del programa de Violència de Gènere de la Federació de Dones Progressistes.

“Tots ens preguntem el perquè d’aquest repunt. El 2009 va acabar amb unes xifres malauradament altes però més baixes que altres anys. No coneixem el conjunt de causes que el poden haver originat, el que sí és cert és que ens ha de servir per adonar-nos que no podem baixar la guàrdia”, explica.

Ens hem preguntat també per les conseqüències que pot tenir en la lluita contra la violència de gènere la persistència de “mites” associats. “La tendència a encasellar paralitza en molts casos la mateixa víctima. És especialment perillós que es reprodueixin els mites i estereotips en els mitjans de comunicació. Els mitjans han de ser conscients del seu poder i la seva responsabilitat i mostrar la diversitat de situacions i de perfils que envolten la violència de gènere. No s’ha de mostrar a la societat només les fredes xifres, també tot el que hi ha darrere, les condemnes que reben els agressors, les formes de prevenir, etc. L’experiència del dia a dia en els serveis especialitzats ens ha desmuntat tots els mites que giren al voltant de la violència de gènere, així que ja n’hi ha prou de reproduir-los”, assenyala Bueno.

Amb la María José hem desmuntat alguns d’ells:

>> “La violència masclista és fruit d’un esclat, d’una pèrdua del control, dels nervis del moment”
És un mite totalment fals. La violència de gènere és un exponent de la desigualtat que vivim en les nostres societats. No sorgeix d’un esclat, sorgeix de l’intent de controlar l’altra persona fins a l’extrem.

>> “Els agressors són addictes a l’acohol o ho fan sota l’efecte de les drogues”
No és així en la gran majoria de casos. El consum de substàncies i d’alcohol pot agreujar una situació de violència de gènere, però no n‘és la causa. Moltíssima gent beu alcohol i consumeix drogues i no agredeix la seva parella.

>> “Els maltractadors pateixen una malaltia mental”
És totalment fals. Pràcticament la totalitat dels agressors no tenen cap malaltia mental.

>> “El maltractament es dóna principalment en famílies de baixos ingressos i ètnies minoritàries. El pateixen més les dones de baix nivell cultural i les dones immigrants”
El maltractament es dóna en totes les classes socials, el pateixen dones de tots els nivells de formació, amb feina… Durant molt temps s’ha mantingut aquest mite al cap de molta gent, s’ha pensant que les dones víctimes de violència eren dones de una certa edat, tancades a casa, etc., quan les xifres demostren que entre un 60 i un 70% de les víctimes són menors de 45 anys. A més, més del 50% de les dones maltractades tenen estudis mitjans i superiors i més del 50% són treballadores en actiu (que serien més si no fos per aquesta situació de crisi que vivim). El mateix passa amb el perfil dels agressors. Hi ha homes maltractadors en tots els estrats socials i de tot tipus de formació.

També hem sentit molt dir que les dones immigrants pateixen més maltractaments quan no és cert. Moltes dones immigrants viuen una situació de vulnerabilitat especial, però les dones espanyoles estan exactament igual d’exposades, l‘únic que les diferencia és que potser les espanyoles tenen una major facilitat per accedir als recursos disponibles.

Què fa el govern central?
“Veiem l’aprovació de la Llei integral contra la violència de gènere i el treball del ministeri d’Igualtat de manera positiva. Però aquesta llei no és una solució a llarg termini, ha de ser una eina per treballar dia a dia. És un problema tan greu i tan arrelat que hem de fer un major esforç.

Encara que els serveis especialitzats d’atenció estan fent una bona feina, cal intensificar la tasca pedagògica per animar les víctimes que denunciïn als seus agressors”, explica la María José.

Què pots fer tu?
La psicòloga del programa de Violència de Gènere de la Federació de Dones Progressistes ens dóna 4 claus per actuar davant aquesta xacra:

1) Estima’t bé. L’amor ha de sumar-nos sempre, no restar-nos. Ens ha de donar alegria, fer-nos créixer, no limitar-nos. Actua contra la violència masclista respectant-te i demanant respecte per la resta. La violència masclista no és quelcom inherent a les relacions de parella. Per això, treballa per tenir una relació lliure i dóna aquest mateix missatge al teu entorn.

2) Si ets víctima de violència de gènere o creus que pots ser-ho, acudeix inmiediatamente a un assessorament especialitzat. Pots trucar al telèfon 016 o contactar amb la Federació de Dones Progressistes que et redirigiran al servei especialitzat que tinguis més a prop.

3) Si creus o sospites que algú del teu entorn pot estar sent víctima de la violència masclista, no callis! La violència masclista la pot denunciar qualsevol ciutadà, no cal que sigui només la víctima. Si estàs davant d’una emergència truca la policia. Si creus que hi pot haver un risc tu també pots apropar-te a un servei especialitzat perquè t’orientin i veure què pots fer.

4) Des dels mitjans de comunicació també pots actuar contra la violència masclista. Si ets periodista tracta de visibilitzar no només les morts, també els càstigs, les penes que recauen sobre els maltractadors. Que no sembli que no passa res. Mostra a les teves notícies i reportatges la diversitat de situacions i perfils que s’amaguen darrere la violència de gènere. Com a lector o lectora també pots reclamar aquest tipus d’informacions contactant amb les defensories dels lectors o a través de les cartes al director.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.