"Vaig fugir per ser testimoni de l'assassinat d'un jove defensor dels Drets Humans a Guatemala"

El 20 de juny es va commemorar el Dia Mundial de la persona Refugiada. El Moviment per la Pau- MPDL, ha tingut l’oportunitat de parlar i de conèixer les experiències personals de tres persones que es van veure obligades a abandonar els seus països d’origen per salvar la vida i que actualment troben refugi en el Centre d’Acolliment a Refugiats (CAR) situat a Vallecas.

“Vaig fugir perquè vaig ser testimoni de l’assassinat d’un jove defensor dels Drets Humans“
A.L., una jove estudiant guatemalenca, va arribar a Espanya a la recerca d’asil fa tres mesos. Després de veure’s obligada a abandonar els seus estudis i a distanciar-se de la seva família i amics, aquesta jove alegre i vital afronta el futur amb optimisme i esperança

- Per què vas haver d’abandonar el teu país Guatemala?
Vaig ser testimoni de l’assassinat d’un jove noi membre dels Centres Culturals. Era un revolucionari en potència a més d’un artista; organitzava obres de teatres als barris més marginals. Les obres tenien l’objectiu de millorar la situació dels barris. També col·laborava amb organitzacions defensores dels drets humans.

- És un fet comú? Hi ha moltes persones que sofreixin aquesta mateixa realitat?
Desgraciadament sí. En el que va d’any ja han assassinat al voltant de 17 membres d’organitzacions defensores dels drets humans al país. Els mitjans callen, no denuncien gens. És el poble el que lluita contra aquest tipus d’execucions, no el Govern.

- Per què vas decidir demanar asil a Espanya?
Vaig venir a Espanya gràcies a l’Associació de Dones de Guatemala i la veritat és que m’han tractat molt bé aquí. El Govern guatemalenc no em va oferir cap seguretat. Vaig tenir la sort que la Fiscal que va tramitar el meu cas es va involucrar personalment amb mi i va ser ella la que em va posar en contacte amb aquesta Associació. Per desgràcia, encara hi ha moltes dones que necessiten ajuda; cada dia són assassinades (per raons vinculades a diferents problemàtiques) una mitjana de 20 dones a Guatemala i això no es pot permetre.

- Encara que no estigui recollit en la Legislació de l’Estat espanyol, se t’exigeixen proves que verifiquin ‘la teva història’ per poder accedir al dret d’asil?
L’assassinat va sortir als mitjans i jo tenia la declaració i la denúncia que vaig fer a la comissaria de policia. Tot i així, els propis policies em van dir que la meva declaració no era molt rellevant perquè jo no vaig poder veure ni els trets ni als executors. Per això no els era útil. L’Associació de Dones de Guatemala em va advertir que encara que no hagués vist als assassins, aquests anirien a buscar-me.

- Després de molts anys sofrint barbàries, quin és la situació actual del poble guatemalenc?
Les possibilitats per reivindicar els drets de les i els ciutadans guatemalencs han millorat. S’estan fent majors esforços per fer front a la impunitat però segueixen succeint-se els assassinats. La diferència és que ara ja no maten diguem… per matar, ara són més selectius. Maten menys gent però les víctimes són persones importants: capdavanters camperols o indígenes, defensors dels drets humans, periodistes, activistes… A més, tota la violència se li atribueix a les ‘maras’ i a casos de violència comuna com a furts, atracaments i altres. Les ‘maras’ són els assassins que menys diners guanyen, els sicaris de la gent poderosa.

- Confies en poder tornar al teu país?
La meva família està allí però, ara mateix, només penso en aconseguir una plaça en el Conservatori i poder treure endavant els sis anys d’estudis corresponents. Espero i confio en poder tornar algun dia al meu país sense por i en pau.
_______________________________________________________________

“A Àfrica, les persones albines són perseguides perquè es creu que el seu cos posseeix propietats màgiques “
O.K, va arribar a Madrid a l’abril del 2011 procedent de N’Zéré Koure (Guinea Conakry). Gràcies al suport d’un amic que va poder pagar el seu viatge a Espanya, va tenir l’oportunitat de sol·licitar aquí una protecció de la qual no va poder disposar al seu país d’origen.

Ell és un africà albí. La seva única germana, albina com ell, està desapareguda des de maig del 2010. Unes persones vestides de negre, amb els rostres coberts, se la van emportar, i des de llavors no s’ha sabut gens d’ella. També a ell van intentar capturar-lo.

La inestabilitat política per la qual ha passat Guinea Conakry, especialment des del 2009, no ha garantit la seguretat de persones diferents com O.K. i la seva germana. Durant tot el temps de transició política, fins que es van celebrar les eleccions de novembre de 2010, O.K. declara que no podia sortir de casa seva perquè estava en perill.

Viure a Àfrica i ser albí comporta un gravíssim perill per a les persones que pateixen aquesta despigmentació de la pell. Els ‘bruixots’ creuen que porten sort en l’amor i el treball. Per això, les persones albines es converteixen en moneda de canvi. La seva sang, els seus genitals o el seu pèl tenen un gran valor a Àfrica. Els seus dits s’utilitzen com a amulets.
Una cop a Madrid, O.K, va ingressar en un Centre d’Acolliment a Refugiats (CAR), on ha esperat a la resolució del seu estat com a refugiat. Fa només tres setmanes va rebre l’acceptació.
“Fa tres setmanes que em van concedir el refugi a Espanya. Estic molt content de tenir protecció aquí, però no puc deixar de pensar tots els dies en la meva germana, que segueix desapareguda des de fa més d’un any. Crido sovint a la meva mare per preguntar-li per la meva germana, però seguim sense notícies.”

Ara està estudiant espanyol. A més, vol fer un curs de cuina i preparar-se per ser cambrer; busca la manera de refer la seva vida a Madrid i estem segurs que ho aconseguirà.