Urmi Basu:"No podem gastar milions en programes nuclears i negar a un nen de Calcuta un metge"

Urmi Basu és una treballadora social índia. Fins fa uns anys treballava per a grans entitats. Una vegada va haver de visitar el barri de Kalighat, una de les zones més deprimides de Calcuta, i va observar com els infants vagaven pel carrer mentre les seves mares dones prostitutes atenien els clients en un ambient molt proper a la violència, les drogues i la insalubritat.

Temps després l’Urmi va decidir deixar el seu treball i emprendre el projecte de construir el centre d’acollida New Light, on els petits i les petites reben educació, assistència sanitària i alimentació.

Set anys després, New Light compta amb tres centres a Calcuta i realitza un treball comunitari, centrant-se també en els problemes de les mares, treballant amb altres organitzacions i sensibilitzant els clients de la prostitució sobre la situació.

Sabem que tens una relació molt especial amb l’Espanya. Explica’ns com va començar tot.

Hi ha molta gent que ens dóna suport a Espanya, especialment a Madrid. Allí vam començar la nostra primera relació associativa amb Mundo Cooperante i abans d’això, amb Acció per a la Infància, que va ser el somni del periodista i blocaire espanyol Hernán Zin. Jo penso que l’Hernán és tan part del projecte New Light com ho sóc jo. Som com dos punts d’una mateixa línia: ell va ser el pensador, qui va donar suport al projecte i jo en vaig ser el punt executor.

Va ser una espècie d’estranya connexió còsmica que ens va permetre desitjar la mateixa cosa i crear-la al mateix moment i seguir la mateixa direcció. Aquesta amistat i aliança va atreure més gent que van formar un moviment, gent que va creure en New Light i també en Acció per la Infància.

Després de set anys de treballar a Kalighat, aquest barri de Calcuta, com el descriuries?

Està a l’oest de Calcuta. Al costat de Kalighat hi ha tot un canal d’aigües brutes i al voltant d’ell viu molta gent en pèssimes condicions higièniques: no hi ha aigua corrent, no hi ha salubritat.

“Això no pot continuar així. Tu pots fer el que vulguis amb la teva vida, no ens importa què facis amb ella, però no et deixarem que usis aquest nen per a mendigar”

En aquesta zona es troba el barri vermell amb dones que vénen de diferents parts de la ciutat o del país, fins i tot moltes dones de Bangla Desh que vénen a treballar al barri vermell.

El coratge del Rajiv

Els protagonistes del treball de New Light són els nens i les nenes. Explica’ns la història d’un d’ells.

Us explicaré la història del Rajiv. La seva mare Asma i la seva àvia van ser treballadores sexuals. L’Asma va patir d’alcoholisme i prenia drogues. Estava malalta. Es va quedar embarassada quan la seva salut física estava molt delicada. Quan el Rajiv va néixer, ella només estava interessada a aconseguir drogues. No l’alimentava, no el cuidava.

Un dia el va dur a la nostra clínica. El Rajiv tenia sis setmanes de vida. Va estar molt a prop de morir: tenia una seriosa desnutrició i deshidratació. Recordo que no tenia elasticitat a la seva pell i, si estiraves una mica d’ella, al contrari del que passaria amb una persona sana, que aquesta tornaria al seu lloc, en el cas del Rajiv, la pell es quedava pessigada, no recuperava el seu estat natural. Malgrat tenia sis setmanes, solament pesava un quilo i 600 grams. Era com un pollastre.

Vam anar a tres hospitals del govern però cap el volia atendre perquè no tenen els recursos per a fer-ho i perquè no van voler prendre el risc que el nen morís a les seves mans. L’havia dut una ONG i pensaven que si el nen moria, la notícia sortiria als diaris i hi hauria un gran escàndol.

Decidim dur-lo al centre de pediatria privat més car de la ciutat. Conec a algú a l’administració i li vaig dir: “Has de fer quelcom per aquest nen, tens els recursos”.

Vam trobar a un doctor molt bo que el va atendre i el va restablir. Després de quatre mesos el Rajiv es va recuperar i un dia… va desaparèixer. La mare i l‘àvia l’havien segrestat.

Un any i mig després, l‘àvia del Rajiv va reaparèixer amb ell. Asma, la mare, havia mort i el Rajiv estava de nou en un pèssim estat de malnutrició. Ell havia sobreviscut, havia crescut, però tenia la cara com la d’un mico.

Vam trobar a la seva àvia al carrer, prop del nostre centre, usant el Rajiv per mendigar. Tenia el nen en braços, davant del temple, l’ensenyava a la gent i els demanava diners.

Vam anar fins a allí i li vam dir: “Això no pot continuar així. Tu pots fer el que vulguis amb la teva vida, no ens importa què facis amb ella, però no et deixarem que usis aquest nen per mendigar”. Així que el vam dur amb nosaltres i ara el tindríeu que veure! És molt bonic, molt amorós, molt intel·ligent. És extremadament intel·ligent. És sorprenent com el cervell d’un nen que havia tingut seriosos problemes de malnutrició quan era petit pot ser tan poderós.

Suposo que també coneixereu històries de mares que, tot i les circumstàncies, donen suport el treball que esteu fent.

És clar, un exemple és la Sushmita. Té 11 anys d’edat. La seva mare és una dona molt conscient. Vol que estudiï, sempre li està donant suport. A la Sushmita li està anant molt bé a l’escola. Aquest és el tipus de mare que és una bona sòcia per a nosaltres: algú que sempre doni suport i així li doni l’oportunitat a la seva filla o al seu fill de tenir una vida diferent .

Un dels reptes en el barri és l‘ús del preservatiu entre les dones que es dediquen a la prostitució. Heu dedicat molts esforços durant aquest temps perquè les dones coneguin formes de protegir-se, quina és la realitat ara?

La realitat pel que fa a la sida és que la majoria dels clients no volen usar preservatius. No pensen en la seva pròpia seguretat. No els importa i de vegades paguen el doble o el triple per tenir sexe sense protecció. Per a nosaltres, aquesta és la gent perillosa. Els què ja estan actualment infectats van d’un barri a un altre buscant sexe sense protecció.

Hi ha molts nens amb sida?

No molts, però si alguns. També tenim alguns adults amb sida, a més d’una parella amb sida que ha tingut un nadó, que ha nascut amb un sexe indeterminat, és a dir, amb els dos òrgans sexuals. Aquesta parella té tants problemes… organitzem una espècie de part segur i el bebé va néixer amb aquest mal desenvolupament en la seva part genital. Nosaltres no sabem si és un nen o una nena i a més és seropositiu.

Heu pensant a fer activitats de sensibilització amb els clients?

Sí, ho estem fent. Fa poc hem adquirit una màquina que ven preservatius que ens ha donat una gran empresa de Calcuta i animem els clients que vénen a la nostra clínica, perquè solament quan són aquí quan sabem realment qui té una malaltia de transmissió sexual i és quan podem parlar amb ells i prevenir-los.

Per cert, tenim a Espanya una donació de 3.500 condons i demanarem als voluntaris que els duguin al centre en els seus equipatges.

Ara que esmentes el voluntariat. Molts dels qui viatgen a aquests projectes durant només dues setmanes ens preguntem quina utilitat pot tenir desplaçar-se allí per tan poc temps. Per què consideres important aquest voluntariat?

Diferents tipus de voluntariat es fan per propòsits diferents. Si algú vol treballar en la nostra clínica com a infermer o com personal sanitari, pot venir per períodes més llargs. Si algú vol ensenyar anglès o castellà poden venir per un temps més llarg. Si algú vol fer classes als nens d’art per exemple, poden venir entre 6 i 8 setmanes. Ara tenim tres programes, així que els voluntaris poden participar en qualsevol d’ells.

En el cas del voluntariat de curta estada, Mundo Cooperante organitza el projecte i en dues setmanes hi ha una tasca específica per fer. Es viatja amb un treball previ: es divideixen en grups diferents i reparteixen les funcions.

L’any passat amb el projecte ‘La volta al món en 15 dies’, les voluntàries i els voluntaris van ensenyar els infants les diferents parts del món, les diferents cultures, la música, l’art, el clima de diferents parts del món, la fauna, la flora… Va ser com obrir-los el món, ensenyar-los que la resta del món també existeix. Els nens van estar submergits en un màgic i misteriós viatge d’una banda del món a una altra. Jo sé que la realitat és que molts d’aquests nens no viatjaran en el futur, però sí els podem donar l’oportunitat de viatjar a través de la imaginació.

Aquest any el projecte Món d’Aigua tracta sobre la importància de l’aigua. Ensenyar-los coses sobre la cultura de l’aigua a d’altres parts del món perquè sabem que aquests nens viuen en un món molt tancat, el seu món, i no tenen l’oportunitat de conèixer altres realitats. El nostre rol és ensenyar-li el món on ells viuen.

Què has après en aquests set anys? Quins canvis ha produït aquesta experiència en tu?

Aquest treball m’ha fet sentir molt congruent com ésser humà. Cada nit, quan em vaig a dormir, m’assec contenta pel treball que faig. Tinc un propòsit per a viure tots els dies. Per què m’aixeco tots els dies? Per què vaig a New Light? Per què faig aquest treball? Tot això té un propòsit: saber que el canvi és possible.

I tu has vist canvis al teu al voltant?

Sí, molts canvis! Avui dia tenim més de cent infants que van al col·legi tots els dies i això és un gran canvi: veure’ls usar els seus uniformes, anant a escola, tornant d’ella, asseient-se a preparar els deures de l’endemà i venint a ensenyar-me les coses que fan i que aprenen.

Tenim fotos de diversos nens de sis o set anys abans i es pot veure quant han canviat gràcies a l’alimentació que reben i l’atenció mèdica. Es pot veure el canvi als seus cossos.

Teniu contacte amb els nens més grans quan acaben la seva estada a New Light?

Encara cap nen ha abandonat el centre per entrar en la majoria d’edat, perquè quan vam començar eren molt petits, així que avui dia tenim preadolescents i ara estem en el procés de crear una línia de sortida per a ells: buscant treball per a ells o estudis que els ajudin a trobar treball. És una nova etapa del nostre treball, amb molts reptes.

Suposo que el projecte sempre s’està reformulant.

Sí. No vam començar amb una gran idea. Hem reestructurat i redirigit el nostre treball cada vegada que ens enfrontàvem a una nova necessitat. Hem estat molt flexibles.

“Aquest és el tipus de mare que és una bona sòcia per a nosaltres: algú que sempre doni suport i així li doni l’oportunitat a la seva filla o al seu fill de tenir una vida diferent”

Per exemple, quan vam començar no sabíem que en el futur tindríem una clínica, l’important que podria ser. Però ens vam adonar després que seria una part molt important. A més, ens vam adonar també de la importància de fer un seguiment dels nens quan tornen de l’escola.

Un altre exemple és la decissió clau d’allunyar del barri les nenes més grans. D’allí neix el proyecte “Soma Home”, que és una casa residencial allunyada d’aquest entorn per a impedir que caiguin a les xarxes de prostitució. El que té de bo el projecte és que és un projecte de desenvolupament comunitari i està integrat a la comunitat i és àmpliament acceptat, d’aquí la seva capacitat d’adaptació. No pateix el rebuig de la comunitat sinó tot el contrari, forma part de la realitat i fa que la seva adaptació sigui relativament senzilla.

Teniu programes de microcrèdits. És també una adaptació? Els microcrèdits són una eines que s’han popularitzat moltíssim al vostre país gràcies a institucions com
SEWA. Treballeu amb aquesta associació?

No, no tenen activitat a Calcuta, estan a d’altes parts del país. Nosaltres tenim un sistema independent de microcrèdits i se’ls concedeix a les dones per tal de que poguin obrir negocis propis. Poden vendre flors, poden obrir petits llocs per a menjar, poden comerciar amb roba i altres estris. Després han de retornar els diners quan han emprès el negoci.

Actualment hi ha onze dones amb microcrèdits. Els requisits són que no poden vendre alcohol amb aquests diners, apostar ni donar-lo a una altra persona perquè aposti o entrar en el mercat negre de la benzina.

Quin tipus de dones usen aquestes eines?, són les mateixes treballadores sexuals del barri que volen canviar de feina?

Sí, són aquelles que volen deixar de ser treballadores sexuals. Si elles no canvien, llavors empenyeran a les més joves a la prostitució.

A l’Estat espanyol ara s’està debatent sobre la legalització de la prostitució. Quin és la situació a l‘Índia i quina és la postura de New Light pel que fa a ella?

La prostitució és il·legal a l‘Índia, però només es persegueix quan s’exerceix en llocs públics. New Light no està a favor de la seva legalització. Si en un futur canvia la situació, potser canviarem d’opinió. Però si canvia la llei, probablement la situació vagi a pitjor.

Per últim, voldríem que ens donessis la teva definició personal de la paraula ‘progrés’.

La paraula progrés ha de ser inclusiva. El progrés no pot incloure un grup de persones i no incloure un altre. Si em parlen de progrés, a mi no m’interessa el progrés del 10% de la població ‘top’. Parla’m del progrés quan inclogui totes les persones. Tot el món ha d’estar inclòs a tots els camps: salut, educació, tractaments mèdics, tecnologia, art… en tot.

No podem gastar milions de dòlars en programes nuclears, enviant gent a l’espai i, al mateix temps, negar a un infant de Calcuta tenir cures mèdiques. Això no és progrés.

Què PuC FeR Jo?

---

Uneix-te a l’equip de voluntariat o fes-te soci o sòcia de Mundo Cooperante.
Ajuda directament New Light a través del voluntariat, donacions, apadrinament o col·laboracions puntuals.
Posa el banner del bloc de Món d’Aigua al teu web, el teu bloc, el teu forum, etc… i difon l’adreça www.mundodeagua.org.

Més informació:

Pàgina web del projecte Món d’Aigua
Pàgina web de Mundo Cooperante
Pàgina web de New Light

Llegeix altres notícies sobre la situació a l‘Índia publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld, 2007