Una realitat normalitzada

Cada vegada són més els nens/es i adolescents que treballen als carrers de Perú. La ciutat de Cusco és una de les zones amb més treballadors infantils degut a la gran afluència de turisme que atrau any rere any, visitants d’arreu del món que circulen per tota la ciutat enriquint l’economia d’aquesta, sobretot dins el sector turístic.

La família al Perú constitueix una unitat econòmica on nens/es i adolescents hi participen íntegrament, és vital per les famílies més pobres i aquelles no tan pobres que nens/es i adolescents ajudin als seus pares treballant amb ells o bé fora de casa per buscar noves fonts d’ingressos. El treball infantil al Perú és una realitat estesa i acceptada socialment i no hi ha cap llei que prohibeixi que infants i adolescents treballin al carrer.

Es poden diferenciar dues tipologies de nens/es treballadors, aquells que viuen dins el nucli familiar i treballen al carrer, i aquells que han abandonat la seva llar per diverses raons i viuen i treballen al carrer. Els infants i adolescents que treballen però viuen amb les seves famílies són els anomenats NATS (nens/es i adolescents treballadors) i, els NATC (nens/es i adolescents treballadors de carrer) són aquells infants i adolescents que viuen i treballen al carrer. La quantitat d’infants amb aquest perfil és cada vegada més elevada degut a l’augment de problemes familiars vinculats a situacions molt dures i complicades: alcohol, violència familiar, maltractaments, violacions… Aquests nens/es surten de les seves cases per escapar de situacions extremes i inacceptables, conseqüentment no els queda més remei que començar a treballar al carrer per sobreviure. Un cop al carrer, es troben amb dues realitats, haver de treballar i alhora sobreviure al carrer.

Les feines que acostumen a realitzar els NATC i en general tots els nenes/es i adolescents treballadors es basen en la venta ambulant de petites mercaderies (fruita, artesania, postals, xiclets i caramels…), en l’oferta de diferents serveis com per exemple “lustrabotas” o treball domèstic, o bé, altres treballs més estables com serien els cobradors d’autobusos o “combis” (furgoneta adaptada per a ser transport de moltes persones). No podem oblidar altres feines esporàdiques com la música, el cant, l’explicació d’acudits que realitzen pujant en autobusos i recollint aquelles monedes que els proporciona la gent.

Davant d’aquesta situació normalitzada socialment i acceptada per la majoria de la població, destaquen les diferents institucions de la zona de Cusco que lluiten i treballen per vetllar pels drets dels NATS i NATC, així com per atendre les seves necessitats.

Institucions com Qosqo Maki, ubicada al centre de la ciutat de Cusco que vetlla perquè nenes/es i adolescents treballadors de carrer puguin disposar d’un sostre on dormir i conviure amb altres infants, adolescents i joves de la seva edat. Una institució sense ànim de lucre que disposa d’un dormitori infantil, una ludoteca i una biblioteca. Els seus serveis van destinats principalment a aquest perfil d’usuaris fent servir una filosofia enfocada a l’autonomia i a l’educació en llibertat. La funció dels educadors que treballen dins aquest centre es basa en la integració d’aquests nens/es i adolescents a la societat, integració que va enfocada a l’assoliment d’una formació reglada, ocupació laboral, assoliment d’hàbits i normes, aprendre a gaudir del seu temps d’oci, desintoxicació de drogues (sobretot de “terokal” cola de fuster que consumeixen inhalant), etc. Funcions enfocades a l’ integració social i al reforçament personal per formar-los com a joves autònoms i independents.