Una altra cara del comerç just

Cercant una sortida comercial digna per al cafè d’una comunitat akha

Mae Jantai és un poble del nord de Tailàndia habitat per unes quaranta famílies de l‘ètnia akha. Els akha són agricultors. La seva economia de subsistència està centrada en el cultiu d’arròs. Durant molts anys van conrear també opi, que consumien bàsicament amb fins medicinals i que els servia com a moneda d’intercanvi amb altres pobles que els proveïen de productes que els hi mancaven, com sucre o sal. En la dècada dels 70 i 80 del segle passat, el govern tailandès, pressionat per les mateixes nacions que uns anys abans havien incentivat el seu consum entre la població local, va eradicar gairebé totalment el seu cultiu. Com a alternativa es van introduir plantes de te i cafè a la zona.

Lee és un jove akha de Mae Jantai que va tenir la sort d’estudiar amb uns monjos budistes que li van pagar la seva educació. Conscient del greu problema de la comercialització del cafè, des de l’any 2007 està embarcat en un projecte social en col•laboració amb els pagesos del seu poble. Intenten produir un cafè cada vegada de més qualitat, donar-li una marca comercial i aconseguir així millors preus negociant directament amb compradors de les ciutats properes. Lee es va adonar aviat que obtindrien un preu més gran si aconseguien vendre el cafè del poble en mercats més llunyans, com l’europeu. Però la realitat és que a Europa només és possible pagar un preu just per un cafè d’aquestes característiques si aconsegueix entrar al mercat dels cafès selectes, si és un cafè ecològic o si és un cafè amb el certificat de comerç just.

Quan vam contactar amb Lee, vam visitar el seu poble i ens vam assegurar que realment es tractava d’un projecte social no lucratiu, la nostra associació va decidir ajudar-lo. L’opció més òbvia semblava la d’aconseguir la certificació de comerç just. Però després d’un any d’entrevistes amb diferents actors hem abandonat la idea. Aquest article vol donar un toc d’atenció sobre la injustícia del procés de certificació dels productes de “comerç just”.

La injustícia de la certificació del comerç just

A Catalunya i Espanya el mercat de productes de comerç just està bàsicament monopolitzat pel segell FLO. Els estàndards de certificació del segell FLO els defineix FLO International, una organització sense ànim de lucre de la qual formen part les associacions, fundacions i cooperatives principals d’aquest mercat al nostre país. No obstant això, l’entitat certificadora, FLO-Cert, amb base a Alemanya, és una empresa privada amb ànim de lucre que imposa els preus i procediments de la certificació. Els productors han de pagar 400 euros al dia a un auditor alemany que viatja per certificar el producte, i la mateixa quantitat a l’analista alemany que verifica que tot sigui correcte. A raó de tres dies de mitjana que passa l’auditor en el terreny, més un dia de l’analista, més la quota inicial per començar el procés, l’auditoria puja a uns 2.000 euros, que a més s’han de pagar cada any per conservar el certificat. Aquesta quantitat suposa el 25% del preu brut de venda del cafè que pot vendre la comunitat de Mae Jantai en els mercats de comerç just. Si ho assumissin, l’operació acabaria en pèrdues. Dos mil euros potser no serà molt per nosaltres però a Tailàndia és el sou anual d’un treballador mitjà. Òbviament aquest preu podria ser molt menor si els auditors fossin tailandesos i cobressin sous tailandesos. Però FLO-Cert, fidel al seu objectiu d’aconseguir el màxim benefici, es nega en rodó a obrir sucursals o capacitar persones en els països productors. Es dóna així la paradoxa que l’empresa certificadora de comerç just no compleix els estàndards que ella mateixa exigeix als productors: ni és democràtica, ni reparteix els beneficis entre cap comunitat ni és respectuosa amb el medi ambient, si tenim en compte els constants viatges en avió des d’Alemanya a diferents parts del món.

Abans de renunciar a seguir per aquest camí en el nostre desig de donar suport a aquests agricultors akha, ens vam plantejar una alternativa. Suggerida per un dels integrants de FLO, consistia en intentar que la comunitat de Mae Jantai s’unís a altres comunitats, augmentessin entre tots la producció i així els sortís a compte la inversió en el certificat. Però aquesta alternativa entra en contradicció amb el principi fundacional del comerç just, que és precisament protegir els petits productors davant les multinacionals del sector. Els estaríem dient que deixessin de ser petits, que s’organitzessin en estructures més grans, amb la consegüent pèrdua de control directe sobre tot el procés. En el nostre cas aquesta possibilitat tindria un impacte majúscul a la comunitat de Mae Jantai. Tradicionalment la unitat política, econòmica i social dels akha és el poblat. El poblat és gairebé autàrquic i crear una estructura superior suposaria canviar un sistema d’organització que ha perviscut com a mínim durant 1500 anys.

Més enllà de FLO: principis per a una nova certificació solidària

Tot i així seguim creient que un comerç més just és possible. Al nostre entendre, però, ha d’estar basat en altres paràmetres. Som conscients que el comerç just no ha de basar-se només en que el preu que cobri el productor sigui just –amb tots els dubtes d’un preu just referenciat als llunyans mercats de Nova York-, sinó que a més n’hi ha altres múltiples factors en el procés que va del productor al consumidor que s’han de tenir en compte. A causa d’aquesta complexitat i molt variada casuística, des d’aquí, humilment, volem proposar una alternativa al segell FLO, que hauríem de consensuar entre tots els que pensem igual. Ens agradaria crear un nou certificat basat en el principi general de confiança, que es concreta en els següents punts:

1) cost 0 per al petit productor
2) principi general de confiança en els actors implicats
3) el producte és de comerç just si així ho avala
3.1) en el sud: el productor, organitzat en una entitat sense ànim de lucre o d’economia social i
3.2) en el nord: una organització sense ànim de lucre o de l’economia social que col•labori, conegui i doni suport al productor i doni fe que en el procés de comercialització del productor al consumidor no s’aprofita cap entitat que directa o indirectament estigui perjudicant els interessos dels productors del sud (amb aquest punt posem el filtre als McDonalds o les Nestles de torn)
4) certificat en negatiu: el certificat pot posar-se en suspens prèvia denúncia documentada que mostri que no es compleix el punt anterior
5) els productes amb el nou certificat seran consultables via web, juntament amb informació sobre els productors i les organitzacions que els avalen
6) els productes amb el nou certificat seran admesos en tots els canals de distribució de productes de comerç just i seran acceptats com a tals per les administracions públiques
7) l’entitat que mantingui la gestió del nou certificat ha de ser sense ànim de lucre, democràtica i representativa. El seu finançament es sufraga amb l’esforç de les organitzacions que hi estiguin representades i, si és possible, amb la complicitat de l’administració pública

Esperem amb aquest escrit estimular l’inici d’aquest nou procés de certificació per a crear les condicions d’un comerç més just on cap actor se’n aprofiti injustament i, a costa dels petits productors als que suposadament dóna suport, desvirtuï el sentit i la noble finalitat que s’intenta aconseguir.