Un Cel Fosc contra la contaminació lumínica

Només cal allunyar-se uns quilòmetres de Barcelona per poder veure una immensa aurèola de llum. Aquest globus lumínic, que es pot observar des del Pic du Midi –Alps francesos– i les serres de Mallorca, no és altra cosa que llum perduda innecessàriament cap al cel. Amb aquest exemple, Cel Fosc, l’associació ciutadana contra la contaminació lumínica més nombrosa de l’Estat espanyol, ens explica la necessitat de conservar la lluminositat natural del cel i d’optar per reduir els nivells de lluminositat artificial, que continuen creixent un 10% anual. Si no es redueix aquesta lluminositat, segons afirma l’associació, durant els propers anys, “la nit natural desapareixerà del tot”. Però, quin mal hi ha en el fet que aquesta dispersió de la llum il·lumini altres àmbits, a més dels estrictament urbans o d’ús públic?

Sobre la diversitat biològica
Les condicions naturals de l’entorn nocturn es veuen fortament alterades per la irrupció, des de fa poc més de 30 anys, d’un flux lluminós continu i indiscriminat que s’escampa per tot el territori proper i no tan proper a les àrees poblades, en el qual no solament la gent amant del cel estrellat sent que li han arrabassat un gran espectacle, sinó que l’hàbitat de les espècies nocturnes ha canviat. Els entomòlegs i entomòlogues ens adverteixen que el 80% dels insectes són nocturns. Si els alterem les condicions de la foscor a què estan adaptats, no poden alimentar-se adequadament, es troben amb barreres lluminoses per aparellar-se i es concentren en determinats llocs al dictat de l’excessiva intensitat lumínica, a mercè de depredadors, que han d’efectuar un esforç mínim per endrapar a cor què vols. El resultat és una disminució dràstica d’insectes, base de la cadena tròfica dels hàbitats que ens envolten, amb la qual cosa, el desequilibri s’estén fins als animals superiors. Així mateix, l’excés d’enllumenat exterior, afecta les plantes, la reproducció i la cria d’invertebrats i vertebrats i els patrons migratoris.

Sobre el consum energètic
La potència instal·lada per il·luminar els carrers i els monuments sobrepassa el que és racional. A més, comporta una despesa econòmica innecessària força important, ja que, a part d’un excés d’il·luminació, sovint s’il·lumina enfocant cap al cel o en zones que ningú necessita. S’estima que es podria estalviar fins a un 50% dels costos d’enllumenat si s’orientés correctament. Avui, però, podem llegir el diari pel carrer en plena nit, els barris cèntrics s’il·luminen amb intensitats pròpies d’un estadi de futbol, els aparcaments de vehicles a l’extraradi i en descampats estan exposats a uns fluxos lluminosos intensos que duren de crepuscle a crepuscle: diuen que és per la seguretat.
Un exemple il·lustratiu, el trobem en els intensíssims llums estroboscòpics dels parcs eòlics. Sota l’argument que els avions no xoquin amb les pales, cosa que tindria sentit només a les àrees properes als aeroports o sota les rutes d’aproximació i enlairament d’aeronaus, s’il·luminen zones enormes de territori. Així doncs, veiem que, en el cas de la il·luminació nocturna, s’hi afegeixen qüestions polítiques. La il·luminació, més enllà de possibilitar l’activitat humana després de les hores de sol, té un efecte propagandístic per als governs municipals, que venen la il·luminació nocturna com un servei bo cap a la població. En contraposició a aquesta visió, alguns col·lectius sensibles a temàtiques astronòmiques i ambientals fa anys que van reaccionar i pressionen perquè l’administració s’atengui a una normativa sobre l’ús racional de l’enllumenat nocturn i sobre l’eficiència energètica que ha de presidir tot el procés de fer que les activitats humanes continuïn més enllà del capvespre.

Sobre la salut
La contaminació lumínica no és innòcua per a les persones. La intrusió lumínica a casa i l’hàbit d’un règim d’il·luminació intensa les 24 hores del dia provoca una forta incidència sobre les variacions físiques, bioquímiques i emocionals que es produeixen en el nostre cos al llarg del dia. Aquest fet ens provoca insomni, estrès i una reducció de les nostres defenses naturals contra els tumors cancerígens i les malalties degeneratives. Una altra afecció sobre la salut de les persones es produeix a causa de les aurèoles d’il·luminació de les grans ciutats, ja que l’excés de lluminària nocturna dificulta la regeneració de l’aire d’aquestes poblacions. No obstant això, les conseqüències de la contaminació lumínica no només es refereixen a l’excés d’il·luminació, sovint, es produeix una contaminació pel mal ús que se’n fa. Així, la il·luminació mal dirigida, tot i donar-nos la sensació de seguretat, ens provoca fatiga visual, enlluernaments, transicions sobtades de zones amb ombres i zones sobreil·luminades i possibles situacions de risc, sobretot si anem al volant. A més, no hi ha cap relació confirmada entre l’augment de la il·luminació i la disminució de la delinqüència; és més, per exemple, una mala il·luminació pot afectar el rendiment d’altres elements de seguretat, com poden ser les càmeres de seguretat instal·lades a molts carrers de les nostres ciutats i pobles.

Nous focus
La contaminació lumínica és una qüestió de sensibilitat i de presa de posició de la humanitat sobre el planeta que habitem, com molts altres fenòmens que degraden l’entorn. La UNESCO va declarar el cel com a patrimoni de la humanitat i origen de la civilització: “El dret al cel nocturn nítid i a la capacitat d’observar el firmament s’ha de considerar un dret equiparable a la resta de drets ambientals, socials i culturals”. No obstant això, durant els darrers anys, l’afany de domini i per superar les dificultats de l’entorn ens ha dut a exercir una pressió insuportable sobre els espais naturals, basada en la sobreexplotació dels recursos del planeta. De totes maneres, darrerament, la insistent millora de l’eficiència energètica ha aconseguit transformar els sistemes d’enllumenat de l’espai públic. Hem passat de les làmpades d’incandescència a les de descàrrega i, recentment, estem afrontant l’onada de la tecnologia LED, que en condicions d’ús normal encara millora més l’eficiència energètica aplicada a la il·luminació. Afortunadament, entre la població, s’estén la idea d’una il·luminació més racional, sense estridències, eficient en el consum energètic i que permeti contemplar l’espectacle incomparable de la nit estrellada.

Una nit natural
Organitzacions com Cel Fosc lluiten perquè la il·luminació no estengui indiscriminadament una sopa taronja o blanquinosa pel cel dels països desenvolupats i perquè es respecti el grau necessari de foscor de la fauna nocturna, que no és fàcilment adaptable als canvis sobtats. La finalitat és conèixer la nit real, tenir la nit a prop de casa, simplement perquè la nit és natural.