Saltar al contingut principal
canalsolidari.org | hacesfalta.org | solucionesong.org | voluntariadocorporativo.org
Edició estatal Edició Catalunya

Un any i mig més d'arrest domiciliari per a la Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi

Per: Redacció el 11/08/09 11:02
Temps estimat de lectura : 3 minuts
  •  

Tracta de:

La líder birmana porta 14 dels últims 20 anys en arrest domiciliari. La Junta Militar l’ha condemnat a altre any i mig i no podrà presentar-se a les eleccions del 2010. La comunitat internacional exigeix el seu alliberament.

Comparteix-ho a les xarxes socials

Un any i mig més d'arrest domiciliari per a la Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi

La foto és de la Viquipèdia

I què puc fer jo?

Pots conèixer la tasca de l’organització de suport a presos de consciència Freedom Now, que segueix el cas d’Aung San Suu Kyi. Tambén et pots informar al web d’ Amnistia Internacional, que fa unes setmanes va nomenar la líder birmana Embaixadora de Consciència de l’ organització.

Busca al nostre directori entitats que treballin temes de drets humans a la teva província i posa-t’hi en contacte per participar. També pots buscar ofertes de voluntariat relacionades amb aquest tema a hacesfalta.org

La líder birmana porta 14 dels últims 20 anys en arrest domiciliari. La Junta Militar l’ha condemnat a altre any i mig i no podrà presentar-se a les eleccions del 2010. La comunitat internacional exigeix el seu alliberament.

Les reaccions de la comunitat internacional i d’ONG després de la condemna a un any i mitjà més d’arrest domiciliari a l’activista birmana Aung Sant Suu Kyi, per part de la Junta Militar del país, no s’han fet esperar. La justícia birmana va declarar dilluns 10 d’agost Suu Kyi culpable de violar una llei de seguretat interna i la va condemnar a tres anys de presó que finalment el Govern Militar del país ha reduït a una pena d’arrest domiciliari de 18 mesos.

El veredicte de culpabilitat contra la premi Nobel de la Pau ja s’esperava per part de nombroses organitzacions i crítics de la Junta Militar birmana. El motiu són les eleccions generals previstes per a l’any que ve i a les quals, estant en llibertat, podria presentar-se Aung Sant Suu Kyi.

“La seva detenció, el judici i ara aquesta sentència condemnatòria no són més que una farsa jurídica i política”, ha denunciat Irene Khan, secretària general d’Amnistia Internacional. Per a Amnistia Internacional, l‘única solució és l’alliberament “immediat i incondicional” de la líder opositora birmana, que en l’actualitat és una de les més de 2.150 persones recloses per motius polítics a Myanmar.

“Les autoritats de Myanmar esperen que la comunitat internacional vegi en una condemna inferior al màxim permès per llei un acte d’indulgència. Però no ho és i no ha de percebre’s així, sobretot dins l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic o de la Unió Europea”, alerta Irene Khan.

En aquest context, s’ha pronunciat també la Unió Europea, mitjançant un comunicat de la presidència sueca en nom dels Vint-i-set. “La Unió Europea reforçarà les seves mesures restrictives dirigides contra el règim de Myanmar, inclòs contra els seus interessos econòmics. La UE subratlla la seva disposició per revisar, modificar o reforçar les seves mesures a la llum dels esdeveniments”, diu el comunicat.

En aquest sentit, la Unió Europea pretén també “estendre les restriccions a l’accés de visats i la congelació d’actius a diverses persones responsables del judici” contra Aung Sant Suu Kyi, i “congelarà els actius de més de 60 companyies estatals” birmanes.

El per què de la nova condemna
Els càrrecs contra l’activista birmana estan relacionats amb la misteriosa arribada a principis de maig d’un nord-americà a la casa de Suu Kyi, on va romandre durant dos dies mentre ella es trobava sota arrest domiciliari. La líder opositora va dir que en un principi no va saber de la presència del nord-americà i que després li va demanar que marxés però que aquest no va voler. Els fets van passar deu dies abans que expirés l’arrest domiciliari que complia la Nobel de la Pau.
Com a conseqüència d’aquesta acció, el ciutadà americà va ser condemnat a set anys de treballs forçats en un judici paral·lel per tres delictes, entre els quals el de violar les lleis d’immigració del país i travessar nedant un llac declarat per les autoritats birmanes com “zona no habilitada “i pel qual s’arriba al domicili de l’Aung San Suu Kyi.

14 anys en arrest domiciliari
La líder opositora birmana té 64 anys i ha viscut privada de llibertat 14 dels últims 20 anys. El 1988, i després de passar un temps a l’estranger, Suu Kyi va tornar al seu país i, un any després, va ser condemnada per primera vegada a arrest domiciliari, després que el Govern militar declarés la llei marcial.

El 1990, el seu partit polític va guanyar les eleccions però els militars no van reconèixer el resultat i li van impedir accedir a la presidència. Fins l’any 2003, la líder birmana va viure diversos arrests domiciliaris i restriccions de moviments, però va ser aquest mateix any quan, apel·lant a la seguretat del país, la Junta Militar, va decretar un arrest domiciliari per a Aung San Suu Kyi que avui encara dura.

CanalSolidari.org, 2009. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.

Comparteix-ho a les xarxes socials

Troba l'article que busques

Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.

0 comentaris

Per realitzar comentaris hauràs d’iniciar sessió (si estàs registrat) o registrar-te

Canalsolidari.org :: Per canviar el món, hi tens molt a dir. Un projecte de Fundació Hazloposible