Tunísia: sol, platja, turisme... i violacions dels drets humans
Recuperem l’entrevista que li vam fer a l’abril del 2010 a la periodista tunisiana Sihem Bensedrine, acollida a Barcelona pel programa Escriptor Refugiat, després d’acusar el seu govern de perseguir-la per les seves denúncies contra les violacions dels drets humans que es produeixen al país.
Recuperem l’entrevista que li vam fer a l’abril del 2010 a la periodista tunisiana Sihem Bensedrine, acollida a Barcelona pel programa Escriptor Refugiat, després d’acusar el seu govern de perseguir-la per les seves denúncies contra les violacions dels drets humans que es produeixen al país.
Per què ets perseguida?
La meva feina, com a escriptora i periodista, és fer visible i denunciar totes aquelles violacions que es cometen al país, i és precisament això el que no li agrada al govern de Tunísia: la visibilitat de les seves accions.
Quines són les principals vulneracions de drets humans que es cometen al país?
A Tunísia es vulneren tots els drets. Es viola la integritat física dels ciutadans, la seva llibertat d’expressió, de pensament i de creença. La policia controla fins i tot els moviments i la circulació de la gent pel carrer. El cos de policia a Tunísia és sis vegades més gran que el de França, per exemple, i tot es fa sota la seva disposició. Pels que viuen en països democràtics, pot resultar difícil d’entendre aquesta enorme despesa per part de l’estat, i només per poder assignar vuit policies, amb permís per agredir-te, que segueixin i controlin a un periodista defensor dels drets humans.
Tunísia està en una de les pitjors situacions, en termes democràtics i de protecció dels drets humans, del nord d‘Àfrica. Després de Líbia, el nostre país està pitjor que altres, com Algèria, el Marroc, Mauritània o Egipte.
Per què gairebé no tenim notícies sobre aquesta situació?
El govern fa una molt bona campanya de màrqueting polític, sap molt bé com fabricar una imatge i hi destina molts diners. La dictadura de Tunísia tampoc és brutal o visible, és una dictadura “suau” que no mata a les persones però sí els treu l’aire i no les deixa respirar. Amb tot, des de fora, Tunísia sembla un país turístic, modern… però la seva dictadura és molt ferotge.
I quin és el paper de la comunitat internacional davant d’aquesta situació?
Critiquen el país per la seva actuació en assumptes de drets humans o pel pobre paper de la llei, però no hi ha cap força que pugui obligar Tunísia a respectar res, el país no en fa cas. El comitè de drets humans de les Nacions Unides, per exemple, van enviar fa un any 10 recomanacions per a l’actuació del govern. Pel que fa a la Unió Europa, que podria exercir alguna pressió, ha passat a aprovar el govern del país a canvi que aquest “lluiti contra el terrorisme” i “lluiti contra les migracions il·legals”. L’obsessió europea per la seguretat dels estats, fins a límits irracionals ha acabat creant una gran complicitat entre països europeus i estats dictatorials. A més, països com França, Alemanya, Itàlia i Espanya estan cobrint la dictadura amb la seva política europea al Magreb.
Espanya també?
Espanya i Tunísia han establert els darrers anys unes relacions econòmiques molt properes i també estan cooperant en temes de seguretat. Desgraciadament, la societat civil té poc a fer per la nostra causa, però el govern sí, i més ara que està a la presidència europea. S’ha de demanar al govern espanyol que promogui els drets humans, no defensi les dictadures i reclami responsabilitats, perquè ara té la capacitat i el deure de fer-ho.
Influeix ser dona en la persecució i represàlies constants cap a tu?
No especialment. A Tunísia tenim una llei alliberadora de les dones des de 1956, hi ha igualtat entre els dos gèneres, tenim un bon índex de dones periodistes i també un bon índex de participació de les dones en la vida pública. El problema és que, siguis dona o home, no pots expressar-te lliurement i només se’t permet donar recolzament a la dictadura. Ara bé, en els moments que he estat atacada com a defensora del periodisme lliure, també m’han titllat de prostituta i mala dona, publicant un catàleg de difamacions per embrutar la meva reputació... I tot això realitzat per un govern que se suposa que promou els drets de les dones. La fórmula és simple: ets bona mentre estàs en silenci, i si parles, ets una mala dona.
CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.
I què puc fer jo?
Per conèixer més sobre la situació actual a Tunísia pots llegir aquesta altra entrevista a Sihem Bensedrine, realitzada per VilaWeb.
L’Assamblea de Cooperació per la Pau és una de les ONG que realitza tasques de cooperació a Tunísia. Posa-t’hi en contacte per conèixer-les i saber com pots participar-hi! A la web ConeixMón.org pots escoltar testimonis de cooperants que han viscut la realitat de la cooperació al país.
Informa’t sobre la tasca del PEN Català i el seu programa Escriptor Refugiat.
Segueix informant-te sobre la lluita d’activistes pels drets humans a través de Canalsolidari.org!
Notícies relacionades
El camí de la pau per la no-violència comença a Beirut
Per: Nova - Innovacio Social el 02/12/10 11:43
Guatemala: quins són els reptes de la cultura maia?
Per: fudinca el 01/12/10 12:55
Troba l'article que busques
Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.
0 comentaris
Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!



