Triple Nobel a la pau en femení, ja era hora!

Quan va anunciar els premis el passat divendres, el Comitè Nobel Noruec va resumir en una frase tantes oportunitats perdudes: “No es podrà aconseguir la democràcia i una pau perdurable al món si les dones no obtenen les mateixes oportunitats que els homes a l’hora d’influir en el desenvolupament a tots els àmbits de la societat”.

Tres tros de dones i un Nobel

Ellen Johnson-Sirleaf va entrar a la història africana el 2006 per convertir-se en la primera dona dirigent d’un país, també és coneguda per la seva contribució a posar fi al conflicte armat a Libèria, que va dessagnar el país durant 14 anys de guerra civil. El seu combat contra la corrupció i les reformes al país li van valer el sobrenom de la Dama de ferro.

Leymah Gbowee, també de Libèria, va liderar un moviment pacifista integrat per dones de diferents ètnies i religions que va aconseguir el perseguit somni d’acabar amb la guerra civil al país. Entre d’altres, va promoure amb èxit la famosa vaga de sexe entre les dones perquè els combatents deixessin les armes. El 2006 va fundar la Women Peace and Security Network Africa.

Tawakkul Karman va fundar l’Associació Dones Periodistes Sense Cadenes el 2006 i ha estat una destacada defensora dels drets humans i la llibertat d’expressió en els últims cinc anys. Se la coneix per haver acampat a Al-Taguiri amb l’objectiu de dirigir protestes habituals exigint l’alliberament dels presos polítics del Iemen i també múltiples manifestacions contra el règim de Saleh.

Per què un terç a cadascuna?

Podríem dir que cadascuna de les tres dones premiades mereix el seu propi Nobel, com la majoria dels homes anteriorment premiats? Carmen Magallón, directora de la Fundación Seminario de Investigación por la Paz, afirma: “em sembla molt bé que vulguin recuperar terreny perdut i que atorguin els premis a dones de tres en tres, però que això no signifiqui que tres dones són igual a un home”.

Carmen Magallón també ha mostrat la seva alegria i satisfacció pel reconeixement al treball de les dones per la pau, la recerca de formes de lluita pacífiques contra el conflicte i per la reconciliació, un treball que desenvolupen des de fa molt temps a tot el món. I a més, en el cas de la iemenita Karman, per la defensa del concepte de pau no només com l’absència de guerra, sinó també com la construcció d’una societat més justa, lliure i democràtica.

I segons el president de l’Insitut Català Internacional per la Pau, Rafael Grasa, “calia fer sentir les veus de les dones ja que han estat massa oblidades en la història dels Nobel”.

I és que fins ara només 12 dones (en front 77 homes) havien rebut el guardó des de la seva creació, el 1901. De fet, set anys hem hagut d’esperar perquè el Comitè Nobel tornés a valorar la tasca de les dones en la construcció per la pau, la última va ser el 2007, Wangari Maathai, que malauradament va morir el passat 28 de setembre.

I 1325 històries més

La primera Nobel de la Pau va ser, el 1905, Bertha von Suttner, una de les més destacades figures del moviment pacifista internacional, que va difondre la seva ideologia per tot Europa en els convulsos anys de l’inici del segle XX.

El 1915, en el marc de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, sigles en anglès), les activistes van reafirmar el vincle que existia entre el moviment feminista i el pacifista. Abans i després d’aquesta trobada, han estat centenars les històries de dones a la recerca de la pau, de fet, en la marxa de la sal promoguda per Ghandi almenys un 70% de les participants eren dones.

Alguns exemples els trobem en les dones de Negre d’Israel i Palestina, les Dones per la Pau d’Irlanda del Nord, el Women’s Lobby de Zagreb i les Dones de Negre de Belgrad, la Ruta Pacífica de Dones i l’Organització Femenina Popular de Colòmbia, les Àvies de la Plaça de Maig d’Argentina, o més recentment, la comunitat de dones activistes online i offline de la Primavera Àrab. Podria haver un Nobel per a cadascuna d’aquestes històries? Potser sí. Especialment ens va entendrir la història de Irena Sendler, que ha corregut aquests dies per les xarxes socials, nominada al Premi Nobel el 2007 i traspassada també fa només uns dies.

Segur que totes elles i moltes més es podrien incloure en 1325 dones teixint la pau, una publicació que recull les semblances de les dones que han contribuït a la construcció de la pau. El seu nom fa referència a la Resolució 1325 de l’ONU, aprovada l’any 2000, perquè les dones siguin tingudes en compte en els processos de la construcció de la pau a tot el món i perquè les violacions es considerin crims de guerra.

Precisament, enguany a Madrid s’ha constituït la secció espanyola de la xarxa internacional WILPF. Amb la denominació de WILPF Espanya, un grup de dones de diferents àmbits professionals han pres aquesta iniciativa amb l’objectiu de donar a conèixer, participar i donar suport al treball de les dones per la pau i el desarmament en tot el món.