"Treballem perquè les nenes arribin a estimar els seus fills fruit de la violència sexual"

Uganda ha patit un dels conflictes més sagnants de l‘Àfrica. Entre 20.000 i 40.000 nens i nenes han estat reclutats com soldats o explotats sexualment. Rosemary Nyrumbe ha dedicat la seva vida a rescatar aquests menors.

En els últims vint anys, Uganda ha patit un dels conflictes més sagnants i silenciats del continent africà. Gairebé 2.000.000 de desplaçats, 120.000 morts i entre 20.000 i 40.000 nens i nenes soldat és el resultat d’aquestes dècades d’enfrontaments entre el govern ugandés i el rebel LRA (Exèrcit de Resistència del Senyor).

Rosemary Nyrumbe és una religiosa activista que ha dedicat la seva vida a rescatar nenes i joves que han patit greus seqüeles després de l’horror dels segrests, les violacions i la vinculació forçosa al conflicte armat.

A Gulu, Rosemary, dirigeix un programa en el qual aquestes dones i nenes reben atenció sanitària, assistència psicològica, educació bàsica i formació, a més de suport en la cura dels seus fills petits. Aquesta setmana visita Europa per relatar la seva experiència convidada per l’ONG Món Cooperant.

Com han afectat la societat els 20 anys de guerra que han patit?
El principal objectiu de la guerra dels rebels de l’Exercit de Resistència del Senyor (LRA), liderada per Joseph Kony, han estat en la seva majoria nens i dones que van ser segrestats i obligats a lluitar.

Molts nens van ser segrestats pels rebels amb el propòsit d’incrementar el nombre de components de les forces armades. Molts d’ells si no van arribar a ser assassinats, van ser molt maltractats; els nois i noies van ser entrenats com a soldats i duts a la primera línia de guerra i obligats a segrestar altres nens dels seus poblats.

En moltes ocasions, aquests nens van ser obligats a tallar els llavis d’altres persones, o fins i tot a matar els seus propis amics, germans o pares. Són obligats a cometre infinitat d’atrocitats als seus poblats per aconseguir que no escapin i tornin a les seves cases, ja que no són ben rebuts ni acceptats després de les barbaritats comeses.

Molts d’aquests nens van ser raptats quan eren joves, segrestats del col·legi, cosa que ha donat com a resultat un gran grup de joves pràcticament analfabets. Aquests nens s’han convertit en un greu problema econòmic per a la societat perquè no tenen manera de guanyar-se la vida.

Com és la situació en el cas de les noies?
Aquesta situació és encara més complexa per a les noies joves, convertides en esclaves sexuals i sovint lliurades com a recompensa als comandants rebels amb la finalitat d’abusar sexualment d’elles.

Com reben les famílies i veïns les nenes que han viscut el drama de ser soldades o esclaves sexuals?
Un bon nombre d’aquestes nenes torna i no troba les seves famílies mai més, i aquelles que les troben sovint no són acceptades de nou perquè la majoria de les famílies creuen que els nens porten mala sort o mal presagi després dels assassinats i les atrocitats comeses. A més, en la majoria dels casos, les nenes tornen amb fills fruit de les seves relacions amb els comandants rebels i comporten altres problemes econòmics a les famílies.

Gràcies al treball d’organitzacions com la seva, s’ha estès en els últims anys l‘ús de profilàctics per part dels joves africans per prevenir la sida?
En el marc de la guerra, l‘ús de profilàctics en moltes ocasions no funciona, en el sentit que la gent jove està exposada a molts problemes com les violacions, violència sexual i matrimonis forçosos, obligades a la prostitució a causa de la seva vulnerabilitat perquè no es podien defensar o protegir.

A causa de totes aquestes situacions, el nostre projecte ha inclòs atenció sanitària com una de les nostres principals prioritats. Volem trobar maneres de permetre a aquestes dones accedir a aquests serveis d’atenció sanitària al mateix temps que reben formació.

En què consisteix el seu projecte i a qui ofereix assistència?
El projecte té com a objectiu formar un grup de dones desfavorides i joves que van ser forçades a retirar-se del sistema formal d’educació per culpa de la guerra. Oferim molta atenció a aquestes joves que tornen amb nens de la seva captivitat. El projecte també persegueix donar una educació per a la rehabilitació tant a la mare com als seus fills. Les mares reben cursos de costura i confecció, cuina, agricultura, cures infantils i capacitació. Així mateix, reben orientació psicològica i atenció sanitària.

Sobretot, l’objectiu principal és formar aquestes joves perquè siguin autosuficients gràcies als ingressos generats amb les seves pròpies activitats. Les dones vénen al centre per formar-se mentre els nens reben cures diàries i educació primària. La guarderia va ser introduïda com una manera d’oferir a les nenes seguretat en tenir els seus fills a prop. A més, aquesta forma de treballar permet que les nenes arribin a estimar i cuidar els seus nens fruit de la violència sexual i les violacions.

Hem començat a ampliar els nostres serveis a les dones joves que necessiten aquests serveis i formació per ser autosuficients en un lloc situat a 60 quilòmetres de GULU, anomenat Atiak, així com en un lloc anomenat Torit. Repetirem el format del nostre projecte de St. Monica Gulu en aquests dos llocs i esperarem que puguem trobar ajudes per fer realitat els nostres somnis.

CanalSolidari.org, 2009. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.