Testimoni d'una estudiant a la #Primaveravalenciana

Davant les agressions policials del 16 i 17 de febrer per la mobilització estudiantil contra les retallades en educació, ahir 20 de febrer ens vam tornar a concentrar unes 300 persones (segons els mitjans de comunicació), entre elles estudiants, professors, mares i pares als carrers del centre de València.

A les 15h de la vesprada s’havien produït de nou altercats al voltant de l’IES Lluís Vives, la policia havia carregat contra els estudiants per concentrar-se de forma pacífica, detenint a 3 menors. Al voltant de les 18h de la vesprada en solidaritat amb els companys víctimes de les agressions de les forces de “seguretat” de l’Estat van començar a arribar persones que intentaven accedir a la plaça de l’Ajuntament per realitzar una concentració pacífica en protesta. Aquí es quan va començar tot l’enrenou i la confusió.

La policia nacional havia acordonat la zona de manera que ens trobàvem en grups d’entre 15 a 50 persones distribuïts des de la plaça de Sant Agustí fins al carrer Colom. De tal manera que no podíem accedir a la plaça de l’Ajuntament. L‘única cosa que això va generar és que els manifestants creuessin els carrers corrent entre els cotxes.

Els manifestants van intentar tallar el trànsit en diferents ocasions, la resposta policial va ser contundent: grups d’uns vint policies corrien entre els cotxes cap als manifestants i entre l’enrenou empenyien, colpejaven i perseguien els manifestants que intentaven refugiar-se a l’estació de tren o es dissolien pels carrers del barri xinés. Aquesta situació es va donar diverses vegades fins que la mateixa policia va tallar el trànsit.

Davant aquesta situació, tots els manifestants ens vam congregar al mig del carrer, seient de forma pacífica al davant dels més de 10 furgons policials i més de trenta policies nacionals. Quina va ser la nostra sorpresa quan la seva tàctica per dissoldre’ns va ser pujar als furgons i arrencar ràpidament cap a nosaltres, causant el pànic, més disturbis dels que nosaltres podíem estar poguéssim estar causant i perseguint a algun manifestant amb l’automòbil fins arraconar-lo i després colpejar-lo amb la porra.

Van disparar boles de goma, van detenir a persones únicament perquè els van demanar el seu nombre de placa i van engendrar la por pels carrers del centre de València, fent d’una concentració pacífica més de 4 hores de ràbia, abusos de poder i un simulacre del que es convertirà el nostre “Estat de Benestar” si no seguim sortint al carrer.

L’assemblea d’estudiants de la Facultat d’Història a Blasco Ibàñez (on es van refugiar dels atacs policials) ha realitzat un comunicat en què diuen:
_“Exigim que les agressions dels darrers dies tinguin responsabilitat política i policial, començant per la dimissió de la delegada del govern, Paula Sánchez de León. Des d’aquí comuniquem que fins que ella no abandoni el seu càrrec, nosaltres no abandonarem el carrer. A més, demanem la immediata posada en llibertat i absolució dels càrrecs dels companys que han estat detinguts aquesta setmana pel simple fet de manifestar-se.
També exigim, sobretot, una millor gestió dels nostres impostos, i és per això, pel que ens manifestem en contra de les retallades.”_

Avui les concentracions continuen en contra de les retallades en educació i per exigir que les forces de seguretat de l’estat serveixin per protegir els nostres drets i no per violar-los.