Terratrèmol a Haití: ràpida resposta humanitària, però excessiva militarització de l'ajut

Parlem amb Francisco Rey Marcos, codirector de l’ Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària. El seu primer balanç davant l’emergència a Haití és positiu, encara que alerta de l’excessiva militarització de l’ajut i dels perills de la descoordinació i de certes pràctiques de les ONG.

Com valores la primera resposta que s’està donant a la crisi d’Haití?
La resposta ha estat molt ràpida, molt més que en altres casos de desastres humanitaris, i això és un punt molt positiu. La proximitat d’Haití amb països com Cuba o els Estats Units i el fet que hi hagués una forta presència de l’ONU i d’ONG internacionals al país també ha jugat al seu favor.

Abans de 24 hores després de l’emergència s’havia aconseguit mobilitzar recursos i fins i tot els primers cooperants internacionals arribaven a Puerto Príncipe, fet que, malauradament, no és habitual.

No obstant això adverteixes del perill de repetir errors del passat pel què fa a coordinació en l’acció humanitària.
Sí. Les reaccions d’alguns països i les declaracions dels seus líders, o l’actitud d’algunes ONG, ens fan pensar que el patró de resposta pot repetir errors que ja van ser analitzats i avaluats després de la gran resposta humanitària al tsunami asiàtic i altres grans crisis, i posen de manifest les dificultats per aprendre del sistema humanitari.

Quins errors s’haurien d’evitar en aquest cas?
La gran debilitat del mateix Estat haitià abans de la crisi i el caos i les dificultats en la distribució com a conseqüència del terratrèmol, a més de la manca de lideratge i d’ordre, converteixen el país en un camp abonat per a la descoordinació i les ingerències.

Un dels primers punts preocupants que detectem és l’excessiva militarització de l’ajut. A Haití, on la Missió d’Estabilització de l’ONU (MINUSTAH) té mitjans i mandat per treballar en l’assistència després del desastre, s’han de potenciar aquests mitjans i els mitjans civils, tant d’organismes internacionals com d’ONG. Però el primer que ha fet Estats Units, per exemple, és enviar portaavions militars, com si Haití fos un barri més de Nova Orleans, quan Haití és un estat sobirà. Sobrecarregar el component militar és un error, com ja es va valorar després del tsunami asiàtic de 2004.

És de vital importància separar les funcions dels militars i la dels treballadors humanitaris. Els militars poden col·laborar, per exemple, en les tasques de desenrunament o amb la maquinària pesada que només tenen ells, però de les necessitats de la població, de la distribució de subministraments, etc., s’han d’encarregar els actors humanitaris.

També és important que no es tornin a menysprear els mitjans locals. Cal incorporar els mitjans locals des del principi. És evident que en aquest cas són molt escassos i que Haití és un estat molt fràgil amb una carència enorme de recursos públics per afrontar una tragèdia d’aquesta magnitud. Però si l’ajuda internacional treballa al marge de l’estat, es contribueix a deslegitimar i fer més fràgil el feble estat haitià. Si no, quan se’n va l’ajut humanitari queda una gran dependència i és molt complicat de gestionar.

Com s’haurien de coordinar els organismes internacionals davant d’una emergència com aquesta?
Una vegada més tornem a detectar que predominen les respostes bilaterals respecte el suport als mecanismes multilaterals. Tots els líders deixen clar el suport del seu país, però no diuen res de com el coordinaran amb la resposta humanitària global, amb els mecanismes de l’ONU, etc. En aquest cas, a més, es posa algun èmfasi en el paper de la MINUSTAH ja present a Haití, però no s’esmenta el rol que ha de complir l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) - també amb una presència molt forta en un país tan procliu als desastres - i altres estructures federatives com la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, o les xarxes d’ONG que aporten un valor afegit .

Quin paper hauria d’adoptar la Unió Europea?
També a la Unió Europea hi ha d’haver una gran coordinació i Espanya, com a presidenta en aquests moments, ha de liderar l’acció. Per aquest dilluns s’ha fixat una reunió de coordinació dels 27 estats membres per evitar que cada un faci el que sigui, com ja està passant. Ahir Sarkozy, per exemple, anunciava accions pel seu compte, que poden ser eficaces o no, però que en fer-ho sense coordinar-se amb la resta de països afegeixen soroll i confusió a l’acció humanitària.

I respecte les ONG, com s’han de coordinar per treballar eficaçment a Haití?
Les ONG han de mantenir la seva independència però sempre s’han d’incorporar a la resposta global i coordinar amb els mecanismes de l’ONU. Hi ha d’haver una coordinació des de l’inici, ja des del mateix anàlisi de les necessitats de la població.

En aquests moments, és més eficaç donar fons a ONG que ja tenen projectes en el terreny?
Totalment. A Haití treballen nombroses ONG nacionals i internacionals sobre les que s’hauria de basar la resposta i evitar allò que anomenem el “paracaigudisme” humanitari d’organitzacions que sense presència prèvia en el terreny vulguin col·laborar i puguin complicar les coses encara més.

A més, si els mitjans no estan prèviament al país o arriben a 24-36 hores, són inútils i, tot i la gran visibilitat que tenen i el molt “estimats” que són per molts donants i algunes ONG amb poca experiència, la seva eficàcia és molt baixa.

Per descomptat que ningú té el monopoli de la solidaritat i que tota ajuda humanitària és ben rebuda. Però les peticions de donacions que fan ONG sense projectes a Haití i sense experiència en ajuda humanitària, encara que vinguin des d’un excés de bona voluntat, són molt qüestionables i criticables, fins i tot es poden considerar poc ètiques i immorals.

En altres ocasions ja s’han donat casos d’ONG oportunistes que demanaven fons sense tenir experiència, per exemple en el cas de l’Iraq, i l‘únic que van aconseguir és fer coses a mitges i en moltes ocasions dificultar la feina als actors humanitaris.

L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, la Coordinadora d’ONG a Espanya o algun altre organisme compten amb algun mecanisme de regulació o fan alguna cosa al respecte?
No. Hi ha un codi ètic de la CONGDE que hauria d’orientar les entitats perquè això no passi. Però en totes les catàstrofes solen sorgir pràctiques que ningú regula. De tota manera, hauria de ser la pròpia ètica de cada ONG la que ho regulés i el desitjable i honest seria que les que no tenen experiència o recursos per fer ajuda humanitària se sumessin a les campanyes de peticions de fons per a les que sí en tenen. Demanar fons d’emergència per obrir una delegació nova en el país i començar projectes de zero no és coherent.

El grup d’acció humanitària de la CONGDE hauria d’orientar i coordinar de forma més clara i coherent en aquest sentit.

Totes les ONG que recapten fons d’emergència fan ajut humanitari? Algunes recapten fons per emergències que dediquen a projectes de desenvolupament? On és la barrera?

Sempre és complicat. En principi, els fons que es demanen per a emergències són per satisfer les necessitats lligades amb la vida (aliments, recer, higiene …), però és impossible gastar-los en poques setmanes. No és possible canalitzar-los tan ràpidament, així que duren anys. Però això no és negatiu. És clar que les tasques de rescat han de començar com més aviat millor i que per això es necessiten mitjans molt especialitzats. Però també és cert que es desconeix que els problemes fonamentals per salvar les vides de les persones que han aconseguit sobreviure al primer impacte del desastre, i els problemes humanitaris més importants, comencen quan s’ha de proveir allotjament, aliment, aigua, etc, en definitiva cobrir les necessitats bàsiques, durant mesos o anys després de l’emergència. I també quan els mitjans de comunicació han desaparegut. Aquests fons poden servir per dur a terme una rehabilitació que combati les causes profundes de vulnerabilitat que agreugen el desastre i que no sigui una tornada a una “normalitat” de misèria i exclusió. El terratrèmol que ha devastat Haití és una de les catàstrofes més greus de l‘última dècada i requerirà un esforç sostingut de nombroses institucions durant molt temps, es parla d’un mínim d’entre 3 i 5 anys.

Quines altres maneres de passar a l’acció tenen les ONG més enllà de l’enviament d’ajuda humanitària? És eficaç que algunes es posin des del primer moment a realitzar un altre tipus d’accions com ara incidència?
Per descomptat. És eficaç i és fonamental. Haití és un país que no li ha interessat a ningú. Hi va haver militars espanyols a Haití a les forces de pau de l’ONU i Espanya els va retirar per enviar-los a l’Afganistan. Haití sempre ha quedat fora de tots els circuits de solidaritat i només apareix en els mitjans de comunicació quan pateix un desastre.

Per això és important que les ONG, i amb elles la ciutadania pressioni, per exemple, perquè el Fons Monetari Internacional canviï les seves polítiques respecte el país o per fomentar les seves institucions locals. La societat activa pot ser activa anant més enllà de l’assistencialisme. És fonamental, per exemple, la tasca de sensibilització de les ONG per tal que coneguem que aquesta no és la primera crisi que viu Haití, perquè sapiguem que és un país que ha viscut diverses dictadures o que pateix una severa desforestació.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.