Taxa Tobin, sí clar!, però també mesures contra els paradisos fiscals

Per què unes volen que s’apliqui la taxa Tobin i unes altres no?
Avui l’especulació financera sobre tot tipus d’actius ha convertit l’economia capitalista en un casino virtual en què bancs i altres actors financers aposten cada dia per obtenir beneficis immediats. L’economia virtual s’ha imposat sobre l’economia real, i són els interessos dels grans grups d’inversors especulatius els que dominen l’economia i la política, i per tant, han desplaçat als governs del poder en la presa de decisions autònomes.

Cal llegir els moviments de rebuig a la lògica necessitat d’una majoria de governs de controlar els mercats financers i salvar així la seva economia, com els que tenen lloc sota la pressió dels bancs d’inversió que neden com peixos a l’aigua del casino, els lobbies financers i les grans places de les finances, especialment Wall Street i la City de Londres. Aquests llocs proveeixen d’una bona part del PIB als seus països i els seus governs defensen els guanys financeres que hi tenen lloc, per això s’oposen a mecanismes de control com l’impost a les transaccions financeres (ITF).

En quina mesura podria ajudar a combatre o desinsentivar l’especulació financera?
La decisió de Richard Nixon el 1971 d’acabar amb la paritat dòlar-or, porta a una gran flotabilitat de les monedes, inestabilitat en els mercats de canvi de divises i via lliure a l’especulació. Això va portar James Tobin el 1972 a proposar un impost que pogués ser regulador i dissuadir l’especulació a curt termini, inicialment amb un tipus del 0,5% a l’1% i més tard amb un 0’1%. Per a Tobin, aquest impost significaria que els governs poguessin dur a terme polítiques econòmiques autònomes i sobiranes.

Ignacio Ramonet el 1997 i ATTAC recuperen la proposta de Tobin per acabar amb els patiments socials que s’originen amb l’especulació en els mercats asiàtics de monedes i altres. Proposa l’impost a les transaccions canviàries (ITC). El primer objectiu d’aquest impost és dissuadir els moviments de capital especulatius amb monedes en el curt termini, però sense afectar els dirigits a la inversió productiva en el llarg termini. El segon objectiu és recaptar un fons per finançar necessitats més urgents i el desenvolupament dels països del sud.

No obstant això, avui l’especulació ha guanyat nous espais en les finances. La llibertat absoluta en els mercats de capital i la desregulació bancària i financera, suposen que les finances puguin passar d’uns mercats i uns actius a d’altres, només guiats pel màxim benefici a curt termini. Els inversors financers institucionals distribueixen els seus capitals especulant amb valors, divises, bons, deute dels estats, mercats de futurs dels aliments, combustibles o béns bàsics, tot bé és especular. Això sense la més mínima consideració cap els efectes nocius i fins i tot criminals que l’especulació provoca al món. L’ITF que avui proposen diversos agents: de la societat civil, ONG i moviments socials, transcendeix la Taxa Tobin i l’ITC i pretén imposar-se a les transaccions sobre tot tipus d’actius especulatius a curt termini. Alguns governs europeus i la proposta de directiva de la Comissió Europea, ara no són tan equànimes i parlen d’imposar, excepte a les divises i amb tipus molt reduïts, però per alguna cosa hem de començar a considerar la viabilitat d’impostos internacionals.

El fet que l’ITF ajudi a desincentivar l’especulació financera dependrà dels tipus impositius que s’apliquen i les bases a què s’apliquin. Si s’apliquen sobre uns productes d’especulació i sobre altres no, els inversors simplement traslladar les seves operacions dels mercats més regulats als menys, tots els mercats possibles d’especulació han de ser gravats. Per altra part molt petits tipus, com els que es planteja la Comissió poden servir per recaptar fons amb els quals esbandir deutes, però no per dissuadir els especuladors.

Afegim des d’ ATTAC un requeriment totalment necessari per combatre l’especulació: perquè el ITF sigui eficaç, s’han de promoure mesures legals i administratives paral·lelament contra els Paradisos Fiscals. El secret bancari dels paradisos fiscals o centres financers extraterritorials, pot atreure fàcilment capitals que actuïn des d’allà aprofitant el secretisme, en diverses places i mercats financers evitant el control, especialment en els mercats de derivats extraborsaris.

Les veus crítiques diuen que l’ITF podria produir un efecte negatiu en els bancs. És cert?
Des del punt de vista d’ATTAC, alguna vegada caldrà començar a fer que el casino acabi i la banca no guanyi sempre en detriment dels Estats i la ciutadania. Mesures com l’ITF o l’impost als guanys bancaris són necessàries per començar a establir un control sobre l’economia. Igual que s’ha injectat liquiditat a la banca sense parar aquests últims anys, o l’Estat s’ha fet càrrec de part dels seus actius tòxics, s’hauria de començar a pensar en salvar a la ciutadania, per això ATTAC té una recepta necessària, la banca pública, ètica i amb control social, tot el que s’ha vingut invertint en salvar els bancs s’hauria d’haver emprat en nacionalitzar-los, almenys els afectats i rescatats. Els Estats fan el contrari, segueixen potenciant el poder financer, de fet, ara les caixes estan en procés de privatització i bancarització avançat.

Què podria passar si s’apliqués la taxa Tobin a nivell europeu?
Els estudis de l’Institut Austríac d’Economia o de la Comissió Europea per a l’elaboració de la proposta de directiva sobre l’ITF, parlen de la viabilitat de l’ITF a Europa. A ATTAC considerem que Europa té mercat més que suficient per afermar el comerç i que els capitals no es desviïn, en tot cas l’ITF dissuadiria d’invertir a Europa a aquells agents de caràcter més especulatiu, que constitueixen els tèrmits de l’economia que realment importa, la productiva. En realitat amb la taxa Europa sortiria reforçada perquè donaria major confiança als capitals productius i autonomia als Estats.

Podem fer una estimació aproximada dels diners que es podrien recaptar i de com podrien ajudar a les “arques” de l’estat espanyol?
La Comissió Europea proposa que cada Estat membre fixi els tipus d’imposició, establint-se un tipus mínim harmonitzat del 0,1% de la base imposable, aplicable a totes les transaccions financeres, excepte les de divises que s’exoneren i llevat de les transaccions relacionades amb contractes de derivats, per a les que el tipus seria del 0,01%. L’impost seria aplicable a partir de l’1 de gener de 2014. La Comissió estima que, depenent de les reaccions del mercat, aquesta proposta podria produir uns ingressos fiscals anuals de fins a 57.000 milions d’euros.

Es pot estimar que si s’inclouen les transaccions en divises, com defensa ATTAC, (també al 0,1%) probablement s’arribaria als 100.000 milions d’euros anuals.

Per a l’Estat espanyol les estimacions estan en 9.000 milions sense divises, xifra que podria arribar als 16.000 milions amb ITF sobre divises, el 0’1%. Aquesta xifra serviria per cobrir els 16.500 milions de retallades per al 2012 que Rajoy va anunciar en el debat d’investidura. Però també contribuiria perseguir el frau fiscal que és de 44.000 milions.