“Som sers lliures i participatius”

Qui determina el futur del món?
Durant molts anys s’han debilitat els estats per la cessió no només de recursos financers sinó també de responsabilitats polítiques a grans consorcis i multinacionals que actualment constitueixen el que podríem anomenar “el gran domini”: poder militar, poder energètic, poder financer i poder mediàtic. Han estat aquests grans dominis els que han imposat, des de la dècada dels 80 del segle passat, les seves directives d’acció a tot el món: s’ha deslocalitzat la producció, s’han abandonat les Nacions Unides i se les ha substituït per grups oligàrquics i plutocràtics (G-7, G-8, G-20); les institucions de Bretton Woods, de l’any 1944, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial “per a la reconstrucció al desenvolupament” han estat al servei dels poders hegemònics. Com diu de manera molt clarivident la primera frase del preàmbul de la Carta de les Nacions Unides, “només els pobles” podran, potser ben aviat, acabar amb aquesta crisi sistèmica i començar una nova era en la qual sigui la gent i les institucions que les representen les que marquin el destí del món.

Quin paper hauria de fer l’ONU en aquest món globalitzat? Les Nacions Unides (NU) s’haurien de tornar a fundar, sense tocar, però, els grans pilars conceptuals de la Carta de les Nacions Unides, perquè difícilment es podrien millorar. A la Carta es confia als pobles la responsabilitat de dirigir el destí a escala planetària, la qual cosa es fa “per evitar l’horror de la guerra a les generacions futures”; és a dir, hi ha un compromís suprem envers les generacions joves, les que encara no han arribat però que tenen dret a rebre un planeta habitable. A més, el sistema de les NU compta amb una sèrie d’institucions que complementen l’ONU, que té la responsabilitat fonamental de la seguretat: una institució per al treball, la OIP; una institució per a l’alimentació, la FAO; una institució per a l’educació, la ciència i la cultura, la UNESCO; una institució per a la salut, l’OMS. Difícilment, doncs, es podria pensar avui en un sistema millor, però les Nacions Unides han d’estar unides.

*Hem permès que l’esfera econòmica domini el poder polític? *
Malauradament hem permès que el poder econòmic especulatiu, deslocalitzador de la producció, basat en el petroli i l’armament, sigui el que substitueixi a poc a poc la decisió política. Això s’ha d’acabar i es necessita un cop de volant per fer front a aquest domini, el qual permet asimetries socials molt grans i situacions de deteriorament mediambiental i de desconcert, tant ètic com conceptual, del conjunt del món, d’un món on diàriament s’inverteixen més de quatre mil milions de dòlars en armament alhora que moren de fam més de seixanta mil persones.

Quin és l’origen de la crisi actual?
L’origen es pot remuntar als anys 60 quan es van substituir progressivament els pilars ètics de compartir la riquesa i d’ajudar qui més ho necessita per l’explotació dels recursos naturals, pels préstecs enlloc dels ajuts, pels grups oligàrquics enlloc de les NU en el seu conjunt, per una deslocalització productiva guiada només per la cobdícia i la irresponsabilitat. A més, tots pensàvem que quan la guerra freda acabés arribarien els dividends de la pau i podríem tenir una gran cooperació per al desenvolupament i que podríem… i no vam poder fer res, perquè el president Reagan i la primera ministra Tatcher havien començat el procés de globalització, és a dir, la substitució dels valors democràtics per les lleis del mercat.

Realment, de quantes crisis parlem?
La crisi que vivim és múltiple: una crisi ètica, democràtica, mediambiental, financera, etc. És a dir, és una crisi polifacètica. L’origen de la crisi es produeix en el moment en què se substitueixen els valors pels quals tant havíem lluitat i que estableix de manera tan precisa la Constitució de la UNESCO (la justícia, la llibertat, la solidaritat, la igualtat de tots els homes i totes les dones en dignitat…) pel mercat. Aquesta substitució porta l’actual crisi sistèmica.

Quines solucions proposa? Quin és el paper de la ciutadania en aquest context?
Per primera vegada a la història sabem què passa al món i, per tant, podem comparar i apreciar el que tenim i podem veure les necessitats dels altres. Per primera vegada tenim més dones, que són absolutament indispensables, perquè sense la sensibilitat humana de la dona no podrem substituir mai la força per la paraula. Però, a més, també per primera vegada, ens podem expressar i podem participar. La participació és la base de la democràcia. La solució és la democràcia genuïna. La ciutadania ha d’actuar a través dels seus representants legítims, que fins ara només els podíem escollir un cop cada quatre anys quan anàvem a votar i després no eren tinguts en compte. Ara podem ser escoltats per primera vegada i, per primera vegada, podem pensar en un “nou començament”, com diu la Carta de la Terra.

Creu que som éssers lliures?
La resposta és molt clara: fins ara no ho hem estat mai. Hi ha hagut un domini del poder masculí. Les dones, en canvi, han tingut una presència esporàdica, temporal i anecdòtica en els escenaris del poder. A més, aquest poder sempre ha actuat per la força, s’ha basat en aquest proverbi pervers que m’agrada repetir: “Si vols la pau, prepara la guerra”. I hem estat sempre preparant la guerra. Tot això s’ha acabat, estem vivint moments fascinants perquè per primer cop ens podem expressar, per primera vegada som lliures i participatius i, per tant, podem construir una democràcia autèntica.

Estem ben informats de com operen el poder econòmic i el poder polític?
Precisament, aquest és un dels grans problemes que hem de solucionar convocant a través del ciberespai les grans reaccions de la gent contra uns mitjans de comunicació que són “la veu del seu amo”. Si es mira quina és la premsa i quins són els canals de televisió que tenim lliures al nostre país, hom s’esgarrifa. I és amb aquesta informació que anem a votar gent corrupta o inculpada, perquè no estem ben informats. A més, ens distreuen amb grans espectacles, com ara el futbol —i que consti que a mi m’agrada el futbol, però tenim futbol tots els dies. Hem de procurar que la informació permeti als ciutadans saber què han de decidir i escollir; que tinguin conceptualment una quantitat de punts de referència que avui fan molta falta. Penso sincerament que una de les prioritats del moviment del 15M, amb la seva capacitat de mobilització a través de les xarxes socials, hauria de ser acabar amb aquesta situació per, així, millorar la democràcia i lluitar contra els que l’estan empobrint.

En els seus articles, instava el poble a revelar-se contra el que és inadmissible. Com viu el fenomen del 15M?
Penso que si segueixen amb aquesta serenitat i maduresa que han mostrat fins ara pot ser enormement important. L’any 1994 ja deia que cometíem un delicte de silenci. No podem callar i, sobretot, és molt important el paper de la comunitat acadèmica i científica. *Són possibles els canvis socials des de la pau? *
Penso que sí que podem creure que aquests canvis socials des de la pau són possibles. En pocs anys vencerem la suprema transició de la força a la paraula.

Entrevista feta el juny de 2011 per la Fundació Autònoma Solidària amb la col·laboració de la Fundació Cultura de Pau.