Seguretat sí, però amb drets humans

Des de llavors, aquests governs han violat o segueixen violant drets humans fonamentals en nom d’aquestes prioritats, tot i estar en contra del dret internacional.

Un dels casos més greus i alhora freqüents ha estat el de les detencions il·legals. En aquest cas, les persones detingudes romanen a la presó durant mesos o anys sense ser jutjades ni tant sols conèixer les proves que existeixen en contra seva.

Guantánamo és un trist símbol del que suposen les detencions il·legals, que sovint van de la mà de la tortura, com van revelar unes fotos publicades fa uns anys en les que soldats americans torturaven a presos de forma humiliant, més enllà del tracte quasi inhumà que reben els detinguts diàriament.

La desaparició forçada també va molts cops emparellada amb les detencions il·legals, com expressa Amina Janjua sobre la desaparició del seu marit, Masood Ahmed Janjua, el 30 de juliol de 2005: “Quan algú mor, plores i algú et consola, i amb el temps arribes a acceptar-ho; però si algú desapareix, deixes de respirar, és la pitjor de les agonies.”

En aquest context, Amnistia Internacional llança la campanya Seguretat amb Drets Humans, amb la que insisteix que tot Estat ha de respectar els drets humans quan actuï en nom de la seguretat nacional.

Tota persona privada de llibertat té dret a conèixer les raons de la seva detenció i les proves en contra seva, i els seus familiars a conèixer on para. També té dret a un advocat i a impugnar la legalitat de la seva detenció. I per sobre de tot, a rebre un tracte humà, lliure de qualsevol tipus de tortura.

Tanmateix, Amnistia insisteix que s’ha d’exigir la rendició de comptes per impedir que aquests abusos continuïn. Barack Obama va prometre tancar Guantánamo, però aquest segueix obert i almenys 170 persones segueixen detingudes, la majoria sense càrrecs ni judici. A més, Obama va ordenar que es reprenguessin els judicis militars tot i que no compleixen les garanties mínimes de judicis justos. L’expresident George W. Bush va reconèixer públicament que va autoritzar el water boarding o simulacre d’ofegament, tècnica que constitueix tortura. A això se li poden sumar les nombroses denúncies de pes de violacions de drets humans a les que molts pocs autors d’abusos han hagut de respondre, la majoria funcionaris de baixa graduació.

No es pot concebre la seguretat sense el drets humans, ni la justícia sense la rendició de comptes ni la reparació de les víctimes d’abusos. La fi no sempre justifica els mitjans.