Saviesa andina i medicina originària: alternatives indígenes en un món global

Com s’aplica la medicina andina? Què és la salut intercultural? L’Agència Catalana de Cooperació ha entrevistat Luis Enrique Cachiguango, “yachac” (xaman o “home savi” en llengua quítxua) i coordinador del projecte de Salut Intercultural de la Creu Roja a Cotacachi (Equador).

Luis Enrique Cachiguango és “yachac” (xaman o “home savi” en llengua quítxua) i coordinador del projecte de Salut Intercultural de la Creu Roja a Cotacachi (Equador). El passat mes d’octubre va ser a Barcelona per participar a la inauguració de l’exposició “Pobles Harmonia. Alternatives indígenes en un món global”, organitzada per aquesta ONG amb el suport de l’ACCD.

Què significa ser xaman o “yachac”?
A part d’això convé dir que també sóc tècnic en medicina occidental, professor de quítxua i, sobretot, un caminant de la saviesa andina. Sóc un iniciat en l’espiritualitat indígena. Per a mi, l’espiritualitat andina significa el coneixement profund de l’ésser i de les coses, de l’entorn que ens rodeja.

I com es manifesta aquesta espiritualitat?
Es manifesta en el quefer diari i s’ha de viure de manera presencial, tot sent conscient del present, el passat i el futur de manera constant.

I com s’aplica en medicina andina?
La primera lliçó que s’ha d’aprendre és passar a ser sensible a tot el que ens rodeja. T’has de posar en el lloc de la planta. Has de sentir el mateix que sent el mineral, l’animal, el vegetal… S’ha de sentir, ja que això va més enllà d’allò racional, potser és pararacional.

Quines diferències hi ha entre la medicina occidental i l’originària?
L’occidental també té una llarga evolució com la tradicional andina, però és més antiga la nostra. La medicina ancestral respon a una lògica de la naturalesa. Segons la medicina occidental, només hi ha el cos físic. Només ataca els símptomes físics. En la medicina andina, partim de la idea que hom està compost de quatre cossos: el cos físic, el cos emocional, el cos mental i el cos espiritual. Els quatre han d’estar permanentment en equilibri.

Com es dóna el benestar, doncs?
En el cas físic, t’has d’alimentar bé; emocionalment, ensenyant a estimar els demés; mental, traient fora la idea de l’egoisme i l’enveja i amb el cos espiritual t’has d’enfortir infinitament. L’equilibri és la base per a aconseguir l’harmonia. Harmonia amb tota l’existència.

I quina és la terapèutica que s’aplica?
Els desequilibris no són productes de bactèries ni de virus, sinó que són fruit de la nostra manera de menjar, de cuidar-nos, de viure. Si vas malament, crides a la malaltia. Tot el que fas, penses o parles no és per al demés, és per a tu. Tot això es basa en la llei natural del Pachakutin (retorn a l’origen). És el que en física quàntica es diu la llei de l’atracció. El que tu sembres és el que reculls. Potser reps negativament, però és culpa teva inconscientment. Abans de la salut, has de tenir sensibilitat.

En certa manera, seria una filosofia i una manera de viure, no?
Has de tenir cura del teu cos, però també de la teva ment. Per això hi ha medicaments vegetals, animals i minerals. La medicina andina és una ritualitat permanent perquè tot el que ens envolta és sagrat. Si no veus la vida com a una cosa sagrada, no pots curar el malalt. Aquestes medicines són incompatibles amb la medicina occidental. Aquestes només poden ser complementàries com a molt. L’occidental ha avançat molt tecnològicament, però l’origen està a les plantes, els minerals i els animals. La medicina moderna no dóna afecte al pacient. L’ajuda a elevar el nivell de vida. La medicina occidental vol allargar la vida del pacient, l’altra li dóna afecte i l’humanitza. Estic parlant d’humanitzar la medicina en el món. És la nostra aportació. El metge occidental dóna un tracte vertical, no horitzontal. Els hospitals podrien tenir colors alegres per elevar l’autoestima. A més, el tractament és personalitat. Cadascú té els seus problemes personals. La teràpia pot ser similar, però cada persona necessita la seva cerimònia específica.

I com s’han d’encarar les grans pandèmies mundials com la sida, el càncer o la malària?
Són malalties modernes i responen a una crisi de valors. Són mostres de formes abusives de viure i un desequilibri social . La millor manera és la prevenció, primer has d’enfortir les teves defenses corporals, has de cultivar la teva immunitat mental, espiritual i emocional. La natura t’ensenya.

Continua viva la disputa entre creença i ciència?
Si no tens un esperit andí no pots practicar la medicina andina. La salut intercultural no és posar-ho tot en un mateix hospital. Des d’un peu d’igualtat es pot posar en pràctica el diàleg, però abans cada medicina occidental i l’andina han de tenir el mateix nivell de prestigi. Occident ha de ser conscient de la seva pròpia arrogància, ha de baixar del pedestal i saber que no té la única veritat. Per contra, al món andí ha de fugir de l’autoodi i de la humiliació.

Així, no es pot exportar aquesta medicina?
Et puc fer un ritual, però l’estaré fent fora del meu context. És com si un metge se n’anés a l’Amazones sense el seu equip quirúrgic, ell no pot fer res allà. En el ritus has de fer una cita els esperits de la muntanya i del bosc. Cada cosa s’ha de fer al seu lloc. Hem d’establir una connexió entre la divinitat i els ancestres. I ells només estan en un lloc concret.

I la biopirateria continua amenaçant els coneixements tradicionals?
Els pobles originaris són els únics que e encara tenen la saviesa de la utilitat de les plantes. Certes empreses han investigat per conèixer els principis d’aquestes plantes per a patentar-ho. Com ja es va intentar amb l’aiahuasca. Això és un robatori. A més patentar-ho per a ús privat i lucratiu! El coneixement és propietat de tots. Nosaltres a la Sierra també ens hem trobat amb aquestes accions. La resposta a això és la voluntat d’enfortir la pròpia medicina originària.

Foto: Luis Enrique Cachiguango, a la seu de Creu Roja Barcelona.