Saps què commemora el Dia del Cooperant?

El 8 de setembre se celebra el Dia del Cooperant. Arran del cas de la caravana solidària, és un bon moment per preguntar-se què és un cooperant i quina diferència hi ha amb algú que participa en un voluntariat o en viatges solidaris.

Cada 8 de setembre se celebra el Dia del Cooperant, des que el Consell de Ministres del govern espanyol aprovés per Reial Decret la commemoració d’aquesta data en reconeixement a la labor de milers de cooperants a tot el món que treballen per la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), 8 objectius que han estat subscrits per 189 caps d’estat i de govern en la mateixa data, l’any 2000.

Arran del segrest i posterior alliberament dels cooperants catalans Roque Pascual, Albert Vilalta i Alícia Gámez de Barcelona Acció Solidària, la realitat i eficàcia de la cooperació i els cooperants han sortit a la palestra i han ocupat centenars de pàgines de diaris i notícies per ràdio i televisió.

És important saber diferenciar entre la feina dels i les cooperants i la participació en el que últimament està de moda i s’anomena “vacances solidàries”.

El o la cooperant és un professional major d’edat, format i especialitzat, amb una provada experiència professional i que té encomanada per una Organització No Governamental (ONG) l’execució d’un determinat projecte o programa a l’exterior, mitjançant un contracte laboral en el marc de la cooperació internacional per al desenvolupament i de l’acció humanitària.

Aquest professional viu al terreny unes condicions de treball i de vida normalment dures, amb un xoc cultural molt important i al qual se li ha d’afegir la vulnerabilitat que pot crear la inseguretat, el risc d’accidents i malalties, la carència d’infraestructures mèdiques, i a vegades, les conseqüències violentes de la guerra i altres desastres naturals o causats per l’home.

Pel contrari, els i les participants a les “vacances solidàries” són persones amb un mínim de 18 anys o amb autorització paterna, no necessàriament coneixedors del món de la cooperació, que van una curta temporada –normalment un mes de les seves vacances- a un país per tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà un projecte de cooperació al desenvolupament d’alguna de les organitzacions dels països del Nord i que treballa a terreny. Aquestes vacances solidàries es poden fer en forma de brigades internacionals, camps de treballs, rutes solidàries de turisme alternatiu, etc. i tenen com a objectiu sensibilitzar les persones de la societat en general sobre la realitat que es viu en altres països, així com facilitar una millor comprensió de les causes de la desigualtat al món i de les seves possibles solucions.

Els participants en aquestes vacances solidàries també s’han de diferenciar dels i les voluntàries, que són persones que responsablement adquireixen un compromís lliure per recolzar activitats d’interès general, com la defensa de drets humans i promoció de la pau, la superació de l’exclusió social, la solidaritat i cooperació al desenvolupament, etc., sense rebre cap contraprestació econòmica o d’altre tipus i fora d’una relació laboral retribuïda.

Cal remarcar en el dia d’aquesta celebració que tot cooperant és una mena de pont entre el país que l’acull i la seva gent, amb els quals treballa (contrapart o soci local). Procedeix i coneix la societat de l’organisme o entitat cooperant però viu a diari en l’altra societat que el rep. Com a professional, assessora, suggereix i proposa però sempre respectant l’opinió de la contrapart amb la qual treballa, ja que és una feina d’intercanvi que representa un procés que portarà a incrementar la capacitat de la contrapart local i de la comunitat per a realitzar nous projectes i idees.

El desenvolupament que vol aconseguir el o la cooperant en el país on treballa ha de ser autosostenible i ha d’incorporar l’esforç i participació de la gent del país.

Des de la Fundació Lleida Solidària (FLS) hem treballat i treballem amb cooperants expatriats als països on es desenvolupen els nostres projectes de cooperació. Del 2007 al 2009 vàrem comptar amb la tècnica expatriada Cristina Mateos que va viure als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf (Algèria) per coordinar i gestionar les obres de reconstrucció del mòdul d’hospitalització de l’Hospital Buel·la Ahmed Zein i la rehabilitació del bany turc de l’Escola Internat 12 d’Octubre. Posteriorment, el tècnic de projectes Eloi Gispert, va prosseguir la feina iniciada per ella amb successives visites als campaments per controlar les obres. I en l’actualitat comptem amb el tècnic Marc Sendrós, que supervisa tota la feina amb també visites periòdiques.

Al projecte de dotació d’un sistema de contenció i canalització d’aigua per a la població de Wukro, a Etiòpia, des d’abril d’aquest any 2010, qui hi viu i treballa allà és el nostre tècnic expatriat Ivan Menal.

A tots ells i elles, el nostre reconeixement per la seva feina de cooperants.