Salma, del purdah a l’activisme

No és fàcil sortir del purdah en un poble del sud de la Índia amb majoria musulmana ortodoxa. No és senzill ser una dona amb poder quan les tradicions s’uneixen per coartar la teva llibertat. Salma, poeta i activista, ens parla de la seva lluita en defensa de la seva veu i les seves paraules.

“Em rebutges
culpant l’inflor del meu ventre,
el meu llombrígol creuat
per les marques d’un naixement;
però el cos de la dona és immutable,
avui, en endavant i per a sempre.”

Aquests versos, que parlen del cos d’una dona que acaba de parir i del rebuig sobtat del seu marit, van crear un gran aldarull en la literatura Tamil per ser considerats “poesia eròtica”. Però la seva autora, la poeta índia Salma, no es va deixar intimidar per les crítiques airades contra la seva obra. Està acostumada a coses molt pitjors.

Va néixer amb el nom de Rajathi en el si d’una família musulmana ortodoxa en un petit poble de l’estat de Tamil Nadu i des de ben petita es va a acostumar a que les seves propostes fossin rebudes amb sorpresa i censura.

Als 13 anys, els seus pares la van treure de l’escola i va ser quan a les nits va començar a escriure poesia. Tot hagués quedat com un hobby d’adolescent si no hagués estat per dos fets. Un, que la Salma va enviar alguns dels seus poemes al diari local. I dos, que en aquests poemes qüestionava la discriminació que pateixen les dones al seu país i denunciava la hipocresia de la societat.

Quan el diari va publicar el seu poema Swaasam, que parlava de com, fins i tot, cada respir de la dona estava governat per un home, la seva família va voler treure-li tots els ocells del cap de cop i la van comprometre amb un veí del poble.

Salma treballava en les tasques de casa de dia i escrivia i llegia literatura marxista d’amagades durant la nit. Però els pares del nuvi només van acceptar el casament si ella deixava d’escriure i s’oblidava de la seva “escandalosa” poesia.

Una vida ofegant

Va ser quan va començar a utilitzar el sobrenom de Salma i silenciosament va continuar escrivint. No tenia més de 15 anys.

La vida a casa dels seus sogres era ofegant, no li permetien tenir amigues ni visites, ni tan sols fer trucades de telèfon o sortir al carrer sola i sense el purdah. La seva única vàlvula d’escapament eren els seus dos nadons i la seva escriptura. Va començar a treure d’amagat el poemes de casa, els enviava a sa mare per correu i ella se’ls feia arribar als editors.

Un diari de Chennai, la capital de l’Estat, va voler entrevistar-la i ella va fingir una malaltia i amb l’excusa d’anar al metge a fer-se proves, va viatjar fins a la ciutat. L’entrevista es va publicar pocs dies després acompanyada amb una foto de la Salma sense el seu purdah. En poques hores es van multiplicar les trucades de familiars de tot el país que tiraven en cara als seus sogres que permetessin la seva jove ser tan “descarada”, escriure poesia “eròtica”, donar entrevistes als diaris i ser fotografiada només amb un mocador cobrint-li el cap.

El seu marit la va apallissar i va amenaçar-la amb ruixar-la amb àcid si s’atrevia a tornar a escriure. Però ni tan sols així va poder aturar-la. “Dormíem tota la família a la mateixa sala i de nit tenia que amagar-me al lavabo per poder escriure”, explica.

“Un dia el meu marit va trobar la meva llibreta i la va cremar. Fins i tot els meus fills em pregaven que deixés d’escriure perquè jo ja era coneguda a tot el poble i les mares dels seus companys d’escola els hi deien que no juguessin amb ells”, relata la Salma. “Escriu sobre sexe. És el que s’escoltava per tot el poble quan jo passava”, afegeix.

La política la va salvar

La sort va voler que el seu marit, que estava interessat en la política local, li va proposar presentar-se a les eleccions municipals per omplir la quota femenina que exigia la llei. A canvi de que acceptés li va permetre escriure. Els partits de l’oposició van muntar una campanya contra ella i contra el seu purdah, dient que no estava capacitada per la política. Finalment, el seu partit va perdre les eleccions per un petit marge, però a la Salma li van oferir dirigir la Junta de Benestar Social de Chennai, amb la condició que es tragués el purdah.

El seu marit i els seus sogres primer es van queixar però finalment van acceptar pensant que si acceptava guanyaria molts diners. “El primer dia que vaig sortir cap a la feina sense el purdah em vaig sentir molt exposada però mai més me l’he tornat a posar des de llavors”, explica la Salma.

“El meu marit no es va atrevir mai més a aixecar-me la ma perquè vaig començar a ser una persona important al poble, i coneguda en els cercles literaris. Vaig començar a ser encara més conscient dels meus drets. Vaig començar a lluitar i a escriure lliurement i no el vaig deixar que trenqués el meu esperit. Els diners i la posició social van comprar la meva independència”, relata.

Des de la Junta de Benestar, la Salma va començar a promoure tallers sobre independència econòmica i llibertat d’elecció per a dones i va arribar a acords amb empreses per tal que formessin les dones del poble en tecnologia.

“En els cursos expliquem que la dot és un dels majors problemes en el sud de la Índia i que les dones tenim part de la culpa. No tenim ni idea de la nostra vàlua. Fins i tot les famílies educades amb filles educades ho accepten com quelcom natural en lloc de negar-se a ser part d’aquest cercle. Les dones han de valorar-se a si mateixes i han de saber que no han de pagar un home per acceptar-les”, explica.

Quan deixaran de dir-nos com hem de viure les nostres vides personals

“Chennai és una ciutat molt conservadora. Ara que he pogut viatjar una mica m’he adonat de com és d’opressiva. No pots vestir-te com tu vols i les parelles no poden estar simplement assegudes a la platja lliure i tranquil·lament. Quan deixaran de dir-nos com hem de viure les nostres vides personals”, afegeix.

En aquesta lluita contra el patriarcat i l’ortodòxia es basa precisament la seva primera novel·la. La pots trobar traduïda a l’anglès amb el títol The Hour Past Midnight.

CanalSolidari.org 2009. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.