S'entén igual el feminisme a Catalunya que al Senegal?

L’ACCD parla amb Armonia Pérez, jove cooperant a l’oficina regional d’UNIFEM al Senegal: “les teories feministes que vénen de l’exterior moltes vegades no encaixen en la realitat africana, ja que a l’Àfrica, els sexes es complementen i la feminitat es construeix diferent que a Occident”.

Armonia Pérez i Crosas gaudeix d’una beca com a jove cooperant de suport a l’oficina regional del Fons de les Nacions Unides per al Desenvolupament de les Dones a Senegal, atorgada per l’ Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament . Participa al projecte Governança i apoderament de les dones a la regió de Kolda, que es duu a terme a quatre localitats d’aquesta regió situades a l’Alta Casamance, al sud del país, on les dones es troben en una situació de vulnerabilitat. El projecte és desenvolupat per UNIFEM-Dakar en contrapart amb l’ONG local de Kolda FODDE, la qual compta amb una llarga trajectòria i experiència en qüestions de gènere i governança local.

Quina és la participació de les dones senegaleses a nivell polític i administratiu? Com ha evolucionat aquesta participació els darrers anys?
Contràriament al que molta gent creu, la participació de les dones africanes, i concretament de les senegaleses, a la vida política ve de lluny. En certs casos remunta al període precolonial. Ara bé, si ens ho mirem en indicadors estadístics, la representació de les dones dins els partits, com a caps de partit o amb càrrecs estratègics, és lluny de la equitat (tot i que a nivell legislatiu existeix la paritat).

Tot i això, és important tenir en compte que la participació política pot tenir diverses cares i vies institucionals d’expressió com ara la mobilització social o l’associacionisme i, en aquest aspecte, les dones senegaleses sempre de manera molt col·lectiva, estan molt organitzades. Aquests moviments associatius femenins són un fenomen en forta expansió des dels anys 80.

Quins són els objectius de la Stratégie Nationale d’Équité et d’Égalité de Genre (SNEEG) ? Un cop arribats a l’equador del període de 10 anys, s’estan assolint segons els terminis establerts?
A grans termes, la SNEEG pretén la igualtat i l’equitat de gènere de la població senegalesa tot reforçant i diversificant les seves capacitats per tal de millorar les seves condicions de vida. Per a aconseguir-ho s’està creant un entorn institucional, jurídic i econòmic favorable, tant a les zones urbanes com a les rurals, la integració de la perspectiva de gènere en totes les intervencions del desenvolupament, la valorització de la posició de la dona i el seu reforçament dins les esferes de decisió. És difícil fer-ne un balanç perquè des de la seva aplicació l’any 2005 no hi ha hagut cap avaluació seriosa. Les coses avancen a nivell teòric, depenent de l’àmbit.

El problema recau sempre en la difícil aplicació de les polítiques d’igualtat i equitat de gènere, de vegades per la mala gestió, planificació o execució i, de vegades, perquè no acaben d’encaixar en realitats fortament rurals i tradicionals.

Com ha afectat la “crisi casamançaise” l’apoderament de les dones?
Les dones sempre són un dels grups més vulnerables en condicions de crisis. Elles juguen un important paper dins l’anomenada economia informal, sobretot a partir del petit comerç. Aquesta activitat i d’altres com la venda ambulant, la pesca, la recol·lecció, l’agricultura i totes les altres que generen ingressos es van veure afectades fins avui en dia per les inseguretats que es produeixen a les zones per on les dones es desplacen (carreteres, camins, hortes, bosc, etc…).

Ara bé, aquesta no és l’única conseqüència ja que caldria afegir la violència masclista contra les dones que sempre ocasionen els conflictes. De la mateixa manera, certes desestructuracions socials sorgides per desplaçaments i moviments de població, molts d’ells masculins (militars o combatents del Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance), han ocasionat que moltes dones es trobin amb sobrecàrregues productives i reproductives.

Quin és el grau d’incidència dels Groupements de Promotion Féminine en una societat fortament tradicional?
Els Groupements de Promotion Féminine (GPF) són grups de dones (en algun cas també hi ha homes) teòricament apolítics - tot i que reben moltes subvencions del govern i moltes de les seves manifestacions es fan conjuntament amb membres dels partits o del govern - que s’ocupen essencialment de l’alfabetització, la transformació de productes agrícoles, forestals, ripícoles i d’horticultura, el desenvolupament dels productes de la ramaderia, de l’artesania, l’alleujament del treball domèstic, el petit comerç, la mobilització social, la lluita contra la violència i la SIDA, el medi ambient, etc. Pràcticament totes les dones pertanyen a un GPF i això és degut a que tradicionalment les dones africanes es reagrupen de manera associativa.

Haureu sentit a parlar de les tontines (antecedent africà dels microcrèdits) que funcionen com a sistema d’estalvi a través de la rotació dels fons que cadascuna aporta. Doncs bé, molts GPF neixen d’antigues associacions tradicionals com aquesta, o les daai’ra (escoles alcoràniques), o de grups de dones amb afinitats en comú, però que adaptant-se a la modernitat realitzen estatuts i es legalitzen per demanar ajudes, subvencions, tenir comptes corrents al banc, etc. Així que el grau d’incidència és alt perquè precisament s’adapten molt al sistema tradicional. En el pla social i econòmic tenen prous èxits, però no tant en el pla polític.

La descentralització administrativa facilita o perjudica l’apoderament de les dones en la vida pública?
La descentralització admnistrativa al Senegal és una de les més antigues de l’Àfrica, data de l’època de la colonització i facilita l’apoderament de les dones en diversos aspectes com ara l’accés a la terra i a la propietat i l’accés a les instàncies de decisió, tant a nivell polític com socioeconòmic.

Quins són els sectors econòmics on és més fàcil l’apoderament de les dones? Existeixen aliances a nivell nacional?
Accedir als sectors econòmics no és fàcil per les dones. La majoria de dones estan fortament involucrades en la mal anomenada economia informal. És un espai en el qual tenen més llibertat per prendre decisions perquè no està tan reglamentat.

A nivell nacional, existeixen aliances a través d’organitzacions com el Conseil Sénégalais des Femmes (COSEF), que reagrupa les dones comerciants o el Fond National pour la Promotion de l’Entreprenariat Féminin (FNPEF), destinat a fomentar la promoció de l’esperit empresarial femení. El problema és que la majoria de dones provinents d’entorns rurals com Kolda desconeixen l’existència d’associacions d’aquesta mena o, simplement, aquestes associacions no els són de gran ajuda en les seves activitats quotidianes.

S’ha consolidat la creació d’un moviment feminista a Kolda ? I al Senegal?
Les dones del Fuladu (nom local de la regió de Kolda) estan ben organitzades tant a nivell urbà com a nivell rural, i tenen una gran capacitat d’adaptació, tot fent reconèixer els seus drets tradicionals sense rebutjar, al mateix temps, de participar a la modernitat. Però potser no hi ha una presa de consciència feminista, és a dir, no teoritzen sobre els seus actes i èxits quotidians, les seves estratègies i reivindicacions són implícites.

A nivell nacional, però, existeixen moviments feministes més organitzats com les seccions femenines dels partits polítics d’esquerres o la Fédération des Associations Féminines du Sénégal (FAFS), una ONG amb una secció a la regió de Kolda o Yewwu Yewwi PLF (Pour la Libération de la Femme), una associació creada els anys 80 i que identifica el patriarcat com el sistema ideològic que justifica i legitima la subordinació de la dona.
Cal dir, però, que les associacions d’aquest tipus normalment donen respostes a dones intel·lectuals més aviat urbanes i d’una certa elit, però no a la gran majoria provinent d’entorns rurals i classes més populars.

S’entén igual el feminisme a Catalunya que al Senegal?
Després d’haver conviscut una miqueta amb les africanes te n’adones que les lluites que duen a terme no estan encaminades exactament a la igualtat de sexes com nosaltres l’entenem, on moltes dones volent-se “emancipar” han patit les sobrecàrregues per compaginar el treball domèstic amb el laboral. Les teories feministes que vénen de l’exterior moltes vegades no encaixen en la realitat africana, ja que a l’Àfrica, els sexes es complementen i la feminitat es construeix diferent que a Occident. Les construccions de poder inclouen tant allò femení com allò masculí, sense oblidar que, l’equivalència no implica renunciar a la diferència i l’emancipació de les dones africanes no té perquè ser a través de la seva occidentalització.

A quines conclusions has arribat després de la recerca-acció Dona i poder a les col.lectivitats locals de Vélingara i de Ndorna?
La principal és que és molt difícil treure masses conclusions donada la complexitat de les societats africanes…però sense obviar responsabilitats del propis africans, hem de mirar el passat pera adonar-nos que la colonització va jugar un rol clau en la pèrdua de relacions de poder de les dones africanes. En segon lloc, el tema de l’Islam. Estiguem d’acord o no, hem de deixar de veure les dones africanes com a víctimes, passives o subordinades dins la seva societat, perquè pensant d’aquesta manera no els queda més remei que ser ajudades pels actors externs. També he de dir que cada vegada dubto més de la correlació entre la modernitat i la millora o l’alliberació de les dones (també de les occidentals!). Finalment, crec que la bona cooperació al desenvolupament és la que s’afectua escoltant, aprenent, intentant conèixer mutuament i sobretot respectant l’altre-a!!