Signa la petició perquè el TCA protegeixi els ddhh i la vida de les persones
Per què: Per recollir el màxim suport ciutadà perquè el pròxim Tractat sobre Comerç d’Armes sigui inclusiu, vinculant i eficaç
El 2 de juliol començarà a la seu de Nacions Unides, a Nova York, la Conferència diplomàtica pel tractat sobre Comerç d’Armes. Fundació per la Pau vol recollir el màxim suport ciutadà per al tractat, suma’t!
A quin contenidor llenço...?
Segueix-nos a:
 |
 |
Amb la col·laboració de:
Amb el suport tecnològic de:
Revolucionaris o mites? Ens muntem pel·lícules?
Gandhi, el Che, Mandela… Davant l’aniversari de l’alliberament del líder sud-africà i la pel·lícula sobre la seva figura als cinemes, repassem films de grans líders socials i ens preguntem si els han fet justícia o van suscitar polèmica.
La imatge és de Che Guerrilla
Gandhi, el Che, Mandela… Davant l’aniversari de l’alliberament del líder sud-africà i la pel·lícula sobre la seva figura als cinemes, repassem films de grans líders socials i ens preguntem si els han fet justícia o van suscitar polèmica.
MANDELA
Nelson Mandela (Sud-Àfrica 18/07/1918) és el símbol de la lluita antiracista i contra l’apartheid a Sudàfrica, activisme que el va dur a passar 27 anys de la seva vida en una presó sudàfricana. Al sortir, el 1990, es va convertir en el primer president democràtic després del terrible període de l’apartheid, aconseguint suport entre la població negra i també la blanca.
Pel·lícula: Invictus (2009).
Director: Clint Eastwood
País: EEUU
Intèrprets: Morgan Freeman, Matt Damon, Tony Kgoroge
Sinopsi: La pel·lícula explica com, a l’inici de la transició democràtica després de l’apartheid, el nou president Mandela aprofita un esdeveniment esportiu per guanyar-se la confiança de la població negra i blanca i convèncer partidaris i detractors que l‘única sortida per a la pau és la reconciliació, sense odi ni venjances.
Reflexions per al debat
Creus que Eastwood fa un relat massa pla sobre Mandela? En cap moment, excepte alguna menció als seus problemes familiars, es descriu cap clarobscur en la vida de Mandela, presentant-se com un personatge bo que pràcticament no comet cap error en les seves decisions. Creus que li fa justícia? Et sembla que el film està massa edulcorat?
GANDHI
Mahatma Gandhi (Índia, 02/09/1869-30/01/1948). Referent de la lluita no violenta, el seu mètode de denúncia i resistència al colonialisme britànic a l‘Índia va donar la volta al món i ha estat imitat per milions de persones en diferents conflictes. Va liderar la lluita del poble indi contra el colonialisme britànic, instaurant nous mètodes de resistència pacífica i desobediència civil. Aconseguida ja la independència, va ser assassinat als 78 anys a mans d’un integrista indi.
Pel·lícula: Gandhi (1982).
Director: Richard Attenborough
País: EEUU
Intèrprets: Ben Kingsley, Candice Bergen, Edward Fox.
Sinopsi: En la pel·lícula es descriuen els passatges centrals de la vida de Gandhi, des dels seus anys a Sud-Àfrica, on va exercir d’advocat d’advocat fins a la seva lluita per la independència de l‘Índia. Va obtenir vuit Premis Oscar.
Reflexions per al debat
Tot i ser una pel·lícula força aclamada, algunes crítiques subratllen que es nota massa la “mà occidental” en la interpretació de Gandhi, sent analitzada la seva figura com la d’un heroi modern més. Hi havia altres maneres d’apropar-se al pensament d’un home en un context on no tots els conflictes s’interpreten de la mateixa manera?
ERNESTO CHE GUEVARA
El Che (Argentina 14/06/1928-Bolívia 9/10/1967) va ser un dels ideòlegs i comandants que van liderar la Revolució Cubana (1953-1959) que va acabar amb la dictadura de Batista. Convençut de la necessitat d’estendre la justícia a tots els països empobrits, va combatre al Congo i a Bolívia. En aquest últim país va ser capturat i executat de manera clandestina i sumària per l’exèrcit bolivià en col·laboració amb la CIA el 9 d’octubre de 1967.
Pel·lícula: Che, el argentino i Che: Guerrilla (2008) (Altres pel·lícules han estat dedicades total o parcialment a la figura del Che Guevara com Diaris de motocicleta (2004) de Walter Salles).
Director: Steven Soderbergh
Països: França, Espanya i Estats Units
Intèrprets: Benicio del Toro, Demian Bichir, Vladimir Cru, Jorge Perugorría
Sinopsi: Les pel·lícules estan basades en dos escrits del Che: ‘Passatges de la Guerra’ i el ‘Diari del Che a Bolívia’. A ‘Che, el argentino’ la història se centra en la Revolució cubana, des del moment que Fidel Castro, Guevara i altres combatents desembarquen a l’illa caribenya, fins que enderroquen la dictadura de Fulgencio Batista, dos anys després. ‘Che: Guerrilla’ (la segona part) segueix Ernesto Guevara fins Nova York on va parlar a les Nacions Unides i s’enfoca en l’intent del Che de crear una revolució a Bolívia i en el fracàs de la seva iniciativa que acaba amb el seu assassinat.
Reflexions per al debat
Soderbergh va voler allunyar-se de la figura del Che com a mite de la lluita contra les injustícies socials, de rebel·lia i d’esperit incorruptible. Per això, la pel·lícula va rebre crítiques que lamentaven que el director mostrés al revolucionari com un guerriller fred i insensible. D’altra banda, els films també van rebre crítiques per part dels cubans que resideixen a Miami, els van acusar de ser “una provocació directa a la qual s’ha de respondre”. A tu què et sembla? Massa freda? Massa apassionada?
MALCOM X
Malcom X (Estats Units 19/05/1925-21/02/1965) va ser un polèmic activista afroamericà i musulmà, defensor dels drets humans i la pluralitat religiosa. Va ser líder d’organitzacions com Nació de l’Islam i la Organització de la Unitat Afroamericana. Va morir assassinat a Nova York el 1965 mentre pronunciava un discurs.
Pel·lícula: Malcom X (1992)
Director: Spike Lee
País: EEUU
Intèrprets: Denzel Washington, Angela Bassett, Albert Hall, Al Freeman Jr.
Sinopsi: A la pel·lícula, basada en el llibre ‘Autobiografia de Malcom X’ d’Alexander Palmer, presenciem com Malcom Little, marcat per una infància dura i un entorn hostil, es converteix en un prominent i controvertit líder de la comunitat negra que acaba caient assassinat. Denzel Washington va guanyar l’Oscar per la seva interpretació.
Reflexions per al debat
La pel·lícula no s’està de retratar “tots els Malcom X”, també la seva cara més polèmica, quan el seu discurs contra la comunitat blanca tenia un to força agressiu, allunyat del d’altres líders com Martin Luther King. Algunes crítiques també senyalen que Spike Lee fa una apologia de l’islam com a única religió capaç de superar el racisme. Què n’opines tu?
HARVEY MILK
Harvey Milk (Estats Units 22/05/1930 -27/11/1978) va ser un polític i activista nord-americà, que es va convertir en el primer home obertament homosexual en ser triat per a un càrrec públic als Estats Units, com a membre de la Junta de Supervisors de San Francisco en 1977.
Pel·lícula: El meu nom és Harvey Milk (2008)
Director: Gus Van Sant
País: Estats Units
Intèrprets: Sean Penn, Josh Brolin, Emile Hirsch, James Franco.
Sinopsi: La pel·lícula es basa en la vida del polític Harvey Milk, que va ser el primer home declaradament gai, i la tercera persona homosexual, triada per a un càrrec públic als Estats Units (regidor de districte de San Francisco). A més va ser defensor i activista dels drets civils de les persones homosexuals.
Reflexions per al debat
La pel·lícula va ser força ben acollida. Més de 3.000 persones es van presentar voluntàries per rodar l’escena de la gran manifestació de 1978 a San Francisco. A més, l’estrena va ser aprofitada per les associacions de defensa dels drets dels homosexuals per manifestar-se en protesta contra la modificació constitucional aprovada a Califòrnia que prohibeix els matrimonis homosexuals. D’altra banda, els intèrprets del film van rebre amenaces per part dels sectors més conservadors de la societat nord-americana. Tú què en penses? Està ben tractat el tema dels drets de les persones homosexuals en aquest film?
DIAN FOSSEY
Dian Fossey (Estats Units 16/01/1932-Rwanda 26/12/1985) va ser una zoòloga nord-americana reconeguda per la seva tasca científica i conservacionista amb els goril·les de les muntanyes a Rwanda i el Congo.
Pel·lícula: Goril·les en la boira (1988)
Director: Michael Apted
Països: Alemanya i Estats Units
Intèrprets: Sigourney Weaver, Bryan Brown, Julie Harris, John Omirah Miluwi
Sinopsi: Narra la història de Dian Fossey a l‘Àfrica estudiant la vida dels goril·les de muntanya. Mentre realitza els seus estudis de zoologia veu com els pocs goril·les que queden a les muntanyes de Rwanda i el Congo són massacrats per caçadors. A partir d’aquí s’obstina en protegir-los, munta un parc nacional i comença a fer documentals divulgatius sobre la vida dels goril·les que grava per a National Geographic al costat de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaula una estreta relació. La mort d’aquest goril·la a mans dels furtius li causa una gran commoció, incendiant el seu enfrontament amb els caçadors de les tribus circumdants al parc. Finalment mor assassinada en estranyes circumstàncies.
Reflexions per al debat
Després de l’estrena del film, es van començar a escoltar crítiques cap a la figura de la zoòloga, se l’acusava de ser massa “extrema” en les seves tàctiques per aturar la violència contra els goril·les i de tractar malament el seu equip i altres investigadors. La majoria d’observadors, no obstant això, coincideixen en un fet: si no hagués estat per com va defensar Fossey aquests animals, els goril·les en la boira serien solament un record. Tu com ho veus? Penses que tot s’hi val per defensar un causa com aquesta? Reflecteix la pel·lícula la cruesa de la lluita de la zoòloga?
I tu? Quines pel·lícules afegiries a aquesta llista? Comenta!
CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.
Troba l'article que busques
Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.
8 comentaris
Per: Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 16/02/10 18:24
mmm… com s’ha animat la cosa! El que buscàvem eren pel·lícules que puguéssin crear debat sobre la interpretació històrica de líders com aquests, més que de conflictes o fets puntuals. De documentals n’hi ha de boníssims i les mateixes preguntes que ens fem aquí sovint són vàlides per qüestionar-se la seva interpretació. Allende de Patricio Guzmán em va agradar molt a mi també.
Molt interessant l’enllaç que ens passa en Restless (merci!) amb les opinions de Juan Tejero sobre Mandela i el cine biogràfic sobre líders mundials. No us el perdeu! Parla del Gandhi de Richard Attenborough i de Viva Zapata. D’aquesta diu “como lección de historia: inexacta”. L’heu vist?
La pel·lícula que comentes, Sergi, sobre John Reed es va titular “Reds”, tot i que no el podríem considerar un líder…
Està clar, LaSanto, que pel·lícules sobre dones n’arriben poques i de dones del Sud encara menys. Quan fèiem llista sobre les que podrien sortir al nostre article, vam estar pensant-hi i és una mica frustrant comprovar-ne l’escassetat… tampoc ens ha d’estranyar, si la “Història” ja s’ha encarregat d’amagar-les. Aida Lafuente, Evita, Hipatia de Alejandría, Frida Kahlo van ser líders i tenen la seva pel·lícula, però són gotetes en un oceà. Sobre el d’edulcorades o no… la veritat, jo crec que Comandante, tot i ser una entrevista, també és un film edulcorat, perquè l’Oliver Stone va deixar escapar una oportunitat única per qüestionar de debò la figura de Fidel, i en canvi va deixar que aquest convertís l’entrevista en un aparador sense massa obstacles.
Sembla que coincidiu en què les de El Che del Soderbergh són fredes. Però tampoc us heu mullat massa… per què la va fer així? Per no enganxar-se els dits? Puc entendre que no en volgués fer un heroi massa idealitzat, però crec que se’n va anar a l’altre extrem, no?
En fi, a continuar proposant pelis! Jo ja estic ampliant llista, merci a totes i tots!
Per: Sergi Picazo el 16/02/10 17:31
Documentals bons, n’hi ha moltíssims.
No pararíem.
Però si us referiu a pelis pel gran cinema, més o menys comercial, sobre mites polítics la realitat és que la qualitat dels films és molt irregular. La de ‘Gandhi’ està bé, però d’altres com les del Che o ‘Comandante’ - a mi em van agradar, però no són gaire bones; discrepo una mica de la Mar -.
Una altra biografia que sí m’agrada i em sembla fascinant és la de John Reed, periodista i activista polític nord-americà, autor de ‘Diez días que conmovieron el mundo’. No recordo el títol, però està interpretada per Warren Beattie.
Sobre dones, hi ha alguna cosa sobre Angela Davis, i així que sigui una mica massiu, poca cosa més. Però també hi ha autèntics bodrios com ‘Evita’ amb Madonna i Antonio Banderas…
PD: No parla mai de mites, però és indispensable per parlar de cinema i política: Ken Loach
Per: Leandro Fernandez/Cicomunica el 16/02/10 17:30
De tota aquesta llista només he vist ‘Che, el argentino’ i em va agradar pel que deia la Mar, una mica freda i allunyada de la tentació de construir un super ídol.
Una peli que em va agradar molt i que torno a veure-la de tant en tant es ‘Desaparecido’, del Costa Gavras (http://es.wikipedia.org/wiki/Desaparecido_%28pel%C3%ADcula%29) i producida per la Universal.
Una peli de quan el cine nord-americà feia crítica i autocrítica mitjançant histories que mostraven relacions complexes, interesos, implicacions del seu govern, la hipocrecia de la diplomàcia, la complicitat govern-empreses, els plats bruts de la geoestratègia, etc…
Sense cap dubte, aquest tipus de pelis són educatives i necessàries. Un compromís de l’art amb la realitat.
Per: Mar Vallecillos / CanalSolidari.org el 16/02/10 16:38
LaSanto, el problema de Comandante no és que sigui o no edulcorada (home, com a mínim és una ola al comandante), sinó un autèntic rollazo, no? Lenta, complagudíssima, llarga i soporífera, em va semblar.
M’apunto aquesta de Coraje! ... I seguir la pista a la de Lula, a veure què.. una mica tremenda la coincidència electoral, sí!
Per: LaSanto el 16/02/10 16:10
Aquestes pelis s’han de fer perquè tenen un alt valor pedagògic però els problemes sorgeixen amb el com i el quan…
...per què ens agraden més les visions edulcorades d’aquests personatges que Comandante de Oliver Stone?
...no és una mica heavy que en plena campanya electoral al peli més cara de la història de Brasil sigui una oda a Lula?
http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2009/11/091118_2022_lula_cine_gz.shtml
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Superestrella/Lula/da/Silva/elpepuint/20091020elpepuint_2/Tes
...per què la majoria d’aquest tipus de pelis son sobre homes?
...per què no ens arriben les pelis sobre aquestes personatges fetes al Sud, als seus països? recomano mooooooolt Coraje sobre Maria Elena Moyano, peli peruana sobre la lideresa popular assassinada per Sendero Luminoso.
Per: Restless el 16/02/10 13:46
El cinema és una forma excel·lent, com a mínim, de donar a conèixer els personatges… en aquesta pàgina podeu trobar un podcast del crític de cinema Juan tejero, que repasa algunes pelis dedicades a líders mundials i les comenta. espero que el gaudiu…
http://www.ivoox.com/cine-biografico-sobre-lideres-mundiales-audios-mp3_rf_200982_1.html
Per: Mar Vallecillos / CanalSolidari.org el 16/02/10 11:26
La peli del Che em va encantar! Sobretot la primera (Che, el argentino). Molt molt recomanable. No em va sembla molt apassionada… més aviat freda, com diu el Jicà, però això a mi em va agradar. Perquè Diarios de Motocicleta és molt maca, però penso que per entendre el personatge i sobretot el moment i els fets és molt millor la de Soderbergh (i molt millor peli, pel meu gust). Disecciona molt en plan crònica d’un personatge i d’uns dies molt concrets que van canviar el curs de la història, especialment a Amèrica Llatina. La segona (Che: guerrilla) em va agradar menys, amb menys anàlisi històrico-polític i més peli de trets i emboscades. Però recomanable també.
I la de Harvey Milk em va agradar molt!! Molt emocionant. I el treball de Sean Penn (igual que el de Benicio del Toro a les del Che), brutal.
La de Gorilas en la niebla recordo que em va impressionar molt de peque. Suposo que forma part d’aquelles pelis que quan ets petit et marquen i t’obren els ulls i et propossen models a seguir.
Com a proposta d’altres pelis (igual no serveixen per a la llista perquè són documentals, no ficció): Allende, sobre Salvador Allende, president democràtic xilè derrocat i assassinat al 1973 pel cop d’Estat de Pinochet. Explica les seves darreres hores mirant de resistir a La Moneda, si no recordo malament.
I sobre el mateix personatge, molt molt interessant: ‘La batalla de Chile’ (http://www.patricioguzman.com/index.php?page=films_dett&fid=1), triologia de 3 documentals sobre com Allende guanya les eleccions, el periode de govern, les conspiracions en contra i el cop d’Estat. Filmada molt des de dins dels esdeveniments… el càmara va ser després desaparegut pel règim de Pinochet. I abans, per treure les cintes del país, van passar les mil i una. Els tres documentals estan molt ben fets: didàctics, interessants i impressionants. Molt recomanable.
Per: Jicá Lainel el 15/02/10 19:37
Efectivament, la de Mandela em sembla massa plana. Potser per arribar al gran públic havia de ser així, però no reflexa prou (crec) la complexitat del conflicte ni del personatge de Mandela, que acaba diluït en favor de l’acció i el show del partit de rugby… m’esperava més, la veritat.
I la del Che és cert (no he vist la segona encara) que és molt freda. Jo crec que el Soderbergh va tenir por de crear controvèrsia i es va dedicar a relatar “fets de guerra” sense entrar massa en el personatge. Està a anys llum de “Diarios de motocicleta”, potser és l’altre extrem, però per entendre el personatge és molt millor…
Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!
