Revolució i involució: un any de revoltes àrabs

Malgrat el gran optimisme que es va viure al Nord d‘Àfrica durant la onada de revoltes i amb la caiguda dels governants que assetjaven i reprimien el poble de Tunísia, Egipte i Líbia, la realitat és que no s’han creat reformes institucionals que garanteixin que aquests abusos no es repeteixin.

Persisteix la repressió a la població i la violència cap a les dones

El Consell Suprem de les Forces Armades, govern militar d’Egipte, es va comprometre a satisfer les demandes de la “Revolució del 25 de gener”, però la quantitat d’abusos que ha comès són encara pitjors que els perpetrats durant el govern de Hosni Mubàrak.

Les forces armades i els serveis d’intel·ligència han estat responsables de tortures i homicidis constants per tal de silenciar i inculcar la por als manifestants i opositors.

A Líbia no s’han condemnat els abusos comesos per les brigades armades que van ajudar a derrotar les forces partidàries a Gaddafi. Al novembre, l’ONU va estimar que 7.000 detinguts romanien reclosos en centres improvisats sota el control de les brigades revolucionaries i sense perspectives de ser sotmesos a un judici just.

La Lliga Àrab, tot i que va suspendre la pertinença de Líbia a l’organització al febrer, i més tard la de Síria, va guardar silenci quan les tropes saudites van donar suport al govern de Bahrain de sufocar les protestes.

La participació de les dones en les protestes en la revolta d’Egipte va donar una esperança a l’avenç dels seus drets desprès de la renúncia de Mubàrak. Però la realitat és una altra, ja que el Consell Suprem de les Forces Armades ha sotmès dones manifestants a “proves de virginitat” forçoses i altres tractes brutals durant les manifestacions, com ara pallisses i abusos sexuals.

El suport de les potències mundials a la població civil ha estat típicament desigual

Gran part de la responsabilitat també recau sobre altres Estats i sobre la comunitat internacional que no han de passar per alt les actituds d’aquells governs que atempten contra els drets humans, especialment en relació amb les transferències d’armes. I és que moltes de les armes utilitzades en les revoltes àrabs, van ser venudes i subministrades per països europeus (inclosa la Federació Russa) i pels Estats Units.

La repressió i la violència continuaran afectant el Pròxim Orient i el Nord d‘Àfrica el 2012, mentre els governs de les regions i les potències internacionals no parin la orella als canvis que se’ls demanden. S’ha de frenar les forces de seguretat, formar la policia en el respecte als drets humans i prendre mesures apropiades contra els autors d’abusos.

L’elaboració de noves constitucions a Tunísia, Egipte i Líbia serà una bona oportunitat per consagrar els drets humans en la legislació, la qual cosa inclou eliminar la discriminació i garantir la justícia social.

_A la foto: Manifestants demanant reformes a Sana’a, Iemen, Octubre 2011. _