Reivindicar el dret a un habitatge digne: una aposta transformadora de la cooperació

L’ACCD entrevista Davinder Lamba, director executiu del Mazingira Isntitute a Nairobi (Kenya) i president d’Habitat International Coalition, una associació independent i sense ànim de lucre que abraça 400 organitzacions i persones que treballen en l’àmbit dels assentaments humans, tant al Nord com al Sud.

La importància de combinar allò global i allò local és un dels principis tant d’Habitat Internacional Coalition com del Mazingira Institute. Com treballen des d’aquestes institucions per tal d’arribar a aquest equilibri?
Per global entenc la nostra coalició en sí mateixa, que és una estructura que té punts originals a diferents continents i països. Així és com fem la connexió local. D’altra banda, també la fem a través de les temàtiques que treballem: habitatge i drets d’accés a la terra, dones i habitatge i mediambient. Així, l’estructura que hem creat permet que, en el cas d’un desallotjament (que succeeix en el nivell local), per exemple, nosaltres siguem capaços de respondre a nivell internacional i exercir pressió sobre aquest tema particular. L’altre fet és que les organitzacions locals dels diferents continents interfereixen en el treball d’HIC. La connexió entre global i local també es dóna en la manera en la qual els membres que formem la coalició interactuem.

Quina és la importància de compartir experiències a nivell local i a nivell global?
Davant un problema, el context pot ser diferent, però els elements sempre són comuns. És molt important per a cada organització, en la seva constitució local, tenir un suport que vingui des de l’àmbit global per entendre quines són les causes d’aquests problemes perquè, moltes vegades, es tracta de causes globals en termes de violacions dels drets humans, situació econòmica, etc.

Les dones són, generalment, qui ho tenen més difícil a l’hora d’accedir a un habitatge. Com treballen per tal d’aconseguir una equitat de gènere pel que fa a aquest dret en països on hi ha una marcada estructura patriarcal?
En el nivell local, vull referir-me, com a exemple, a una de les organitzacions d’HIC que treballa al Camerun i que té un projecte de conscienciació de les dones pel que fa al seu dret a la propietat de la terra. Treballen des de les clíniques rurals. En el nivell global, la xarxa de treball d’Habitat International Coalition està aconseguint influenciar les polítiques dels països en els quals treballem per assegurar aquest dret d’accés i propietat de la terra.
Durant tots aquests anys de campanya i de fer pressió, les lleis han començat a canviar pel que fa a l’equitat de gènere. De totes maneres, la llei pot ser adequada, però la gent té les seves tradicions i costums i la manera en què la vida flueix és una altra. Moltes vegades les pràctiques culturals van en contra de les dones. Per això, cal treballar també amb els homes, perquè són part del problema. Al meu país, a Kènia, hem constituït una organització que es diu Men for the equality of men and women (MEOW). Treballem la masculinitat hegemònica.
D’altra banda, des d’HIC mantenim la paritat de gènere entre els nostres membres.

Quines són les dificultats de treballar a les àrees rurals i quines a les àrees urbanes?
A les zones rurals sovint no hi ha accés als serveis públics com electricitat, aigua, etc. Si agafes un slum urbà, la situació és igualment terrible, però al menys les famílies que hi viuen estan més a prop dels serveis públics. A les zones rurals, la llar o l’habitatge no és considerat un signe de prestigi, de manera que no se li dóna importància. Les famílies tenen l’hàbit d’acampar.

Quin és el nivell de consciència quant a habitatge i sostenibilitat ambiental que reflecteixen les polítiques dels països més pobres?
El problema no està tant a les pròpies polítiques d’habitatge com a la implementació d’aquestes. Moltes vegades manquen recursos a l’hora de poder assegurar aquesta sostenibilitat mediambiental. Les polítiques, però, no són només dotar de diners, sinó també treballar sobre les consciències de la gent per tal que vulguin tenir un bon sostre, una casa sostenible. Moltes vegades, a més, la sostenibilitat reflectida a les polítiques no s’aplica en el cas dels més desfavorits.

Actualment HIC i l’ACCD col·laboren en un projecte de “Formació i Intercanvi d’experiències i coneixements en la gestió del cicle integral de l’aigua” que vetlla per millorar l’accés a l’aigua de qualitat en els assentaments de les comunitats més desfavorides. Quina és la situació del dret a l’aigua a Kenya?
Primer hem de tenir present el cost. La gent pobra paga més per l’aigua que la gent rica. Mentre la gent rica té canonades, la gent pobre ha de comprar l’aigua en petites quantitats, a intermediaris que es cobren una comissió. Aquest és un problema. Un altre és la manca d’aigua. Quan hi ha sequera, les companyies prioritzen servir l’aigua a la gent rica. L’últim problema és la qualitat, particularment als slums urbans.

És la gent conscient del seu dret a l’aigua?
No. No en són conscients, per això no és tan fàcil treballar aquesta qüestió. Cal despertat consciències i mostrar a la gent, de forma pedagògica, que cal que faci la seva demanda. I això implica temps. Implica treballar a llarg termini.

La imatge és de Davinder Lamba a les oficines de l’ACCD