Reforma de la Constitució: i si l'aprofitem?

Els dos principals partits de l’Estat han pactat una reforma constitucional per incloure una limitació al dèficit públic. Es podria aprofitar aquesta reforma per incloure qüestions que afecten la protecció dels drets humans a l’Estat espanyol i que actualment estan mal resoltes en la Carta Magna? Amnistia Internacional (AI) així ho creu.

En primer lloc, AI considera que la Constitució ha de garantir la màxima protecció de tots els drets econòmics, socials i culturals, sense establir distincions ni prioritats, tal com reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans i nombrosos instruments internacionals ratificats per l’Estat espanyol.

Amnistia Internacional sol·licita que el dret a l’habitatge i a la salut apareguin recollits a la Constitució espanyola sota l’epígraf dels drets fonamentals, fet que milloraria la seva protecció, garanties i exigibilitat. La situació actual impedeix, per exemple, la possibilitat que aquests drets s’exigeixin directament davant dels tribunals quan es veuen vulnerats.

A l’Estat espanyol, on la pobresa afecta uns nou milions de persones, drets econòmics, socials i culturals com l’habitatge i la salut no estan protegits de la mateixa manera que altres. I no obstant això, són drets d’igual rang que el dret a la llibertat d’expressió o el d’un judici just.

AI sol·licita aquesta reforma constitucional en el context de crisi econòmica i en el qual moltes persones han perdut el seu habitatge. Des del 2007, any d’inici de la crisi, fins a finals del 2010 s’han iniciat 271.570 execucions hipotecàries.

I moltes més persones no tenen accés a un habitatge digne. Segons el cens del 2001, a Espanya hi ha aproximadament 1,5 milions d’infravivendes. A més, el nombre de persones sense llar oscil·laria entre els 22.000 i els 38.000, segons les fonts.

Sobre el dret a la salut, a l’Estat espanyol, entre 90.000 i 180.000 persones que no han treballat mai o que no han rebut cap tipus de prestació per desocupació no tenen cobertura assistencial sanitària pública i gratuïta. Unes xifres que podrien ser encara més altes a causa de la crisi econòmica.

Per últim, i malgrat que la pena de mort va quedar abolida a Espanya el 1995 amb la supressió del Codi Penal Militar, la Constitució en segueix fent esment en l’article 15 per a temps de guerra. Amnistia Internacional considera que una reforma constitucional hauria d’eliminar l’esment a la pena de mort i fins i tot prohibir-ne expressament l’aplicació.