Rebaixes? Claus per abrigar-te amb responsabilitat i consciència

Les rebaixes han arribat aquests dies i segurament vols buscar roba per aguantar els rigors de l’hivern i renovar l’armari.

Per això volem compartir algunes claus que esperem et siguin útils per tenir la roba que necessistes però sense oblidar-te de la consciència:

>> Posar-nos roba que ha passat per un procés de producció ‘brut’, tant humà com ambiental, no ens queda bé. Escollir complements d’una companyia amb una trajectòria caracteritzada per apostar per una globalització salvatge no ens afavoreix. Mira les etiquetes de la teva roba i conta quantes s’han fabricat en el sud-est asiàtic. Saps el que això sol suposar? Precàries condicions laborals i de salut per als treballadors i les treballadores i mínim respecte pel medi ambient. Això és el que vénen denunciant des de fa anys campanyes com Roba Neta, liderada per SETEM. Recentment denunciaven que companyies com l’espanyola Inditex han augmentat en els últims anys fins a un 75% els proveïdors dels països més pobres del món com Bangla Desh o Cambotja. Des de Roba Neta denuncien 8 casos amb morts per accidents, assetjament, abusos laborals en menys de 3 anys i expliquen que si es doblessin els salaris el preu final dels productes només augmentaria en 1,50 euros.

>> A l’hora de comprar passa de la publicitat i les grans marques i compra la roba que realment necessites i t’agrada. Pensa a quin tipus de comerç vols afavorir. Sempre és una millor opció acostar-nos a comerços locals o, si ens ho podem permetre, a tallers de joves dissenyadors que produeixen localment i ens poden explicar com fan les peces. A més, ja saps que la roba de comerç just també respecta els drets laborals i socials dels treballadors i afavoreix unes relacions més justes entre Nord i Sud. Altra bona opció es adquirir els productes elaborats per iniciatives d’economia social, que brinden oportunitats d’ocupació a col·lectius desfavorits.

>> Tira del fil i busca els materials més naturals i sostenibles. En comptes de posar-te damunt fibres artificials, decanta’t sempre que puguis per materials naturals. La producció de teixits naturals, com el cotó, el lli o la seda, és molt menys contaminant. Recorda que també hi ha excepcions, per exemple, encara que la llana sigui un producte natural, el seu procés de fabricació, per desgràcia, no és tan ecològic. Per al bany desinfectant s’empren substàncies químiques tòxiques i potencialment cancerígenes com els organofosfats, que poden filtrar-se a l’aigua corrent, igual que el clor que s’usa perquè no s’encongeixi la llana. Busca productes fets de llana produïda amb mètodes orgànics, que no recorren a aquests ingredients. A més, llanes com la shatoosh procedeixen d’animals en risc d’extinció que es cacen i maten per aconseguir aquest material. La pashimna, en canvi, és igual de suau i s’obté simplement xollant l’animal. Recorda que els productes elaborats amb cotons orgànics estan identificats amb una etiqueta especial, i que també són una bona opció els materials reciclats. Si ets una persona fredolica, has de tenir en compte que la majoria de peces de pell són d’espècies com la llúdria, el linx o la marta, mamífers en perill d’extinció.

>> De mitjana, per fabricar uns texans s’usen més de 300 grams de fertilitzants i pesticides, així que abans de comprar-te uns, pregunta’t si realment els necessites. Pots provar a comprar-te pantalons de cotó orgànic, un altra opció és adaptar al teu estil uns texans de segona mà.

>> Assegura’t de la qualitat del que compres, encara que sigui molt barat, de cara a adquirir roba més saludable i duradora. També pots allargar la vida útil de la teva roba si tens en compte les indicacions de conservació i les instruccions quant al rentat i planxat de les etiquetes.

>> Cerca alternatives. Opcions com la roba de segona mà o de lloguer són també interessants. I per descomptat, reutilitzar! Podem vestir-nos molt i molt bé amb molt poca roba nova, a través de bescanvis, customització i reutilització. Si la nostra roba està en bones condicions, podem utilitzar-la de nou nosaltres mateixos o d’altres persones. Una vegada esgotades les seves possibilitats d‘ús, podem facilitar la seva utilització com a subproducte o el seu reciclatge.