Ràdios locals i periodisme ciutadà per al desenvolupament: una experiència d'èxit a Dakar

Parlem amb Diana Senghor, directora de l’Institut PANOS Àfrica Oest, sobre pluralisme mediàtic al Senegal, sobre comunicació per al desenvolupament, i recollim les seves reflexions pel que fa a la necessitat de més formació pels i les periodistes del seu país.

Diana Senghor és doctora en Filosofia per la Universitat de París. En aquesta ciutat va fundar i dirigir el Programa d’Àfrica Oest de l’Institut Panos París, una institució internacional independent dedicada a donar suport al pluralisme mediàtic i fomentar la democràcia. Actualment és la directora de l’Institut Panos d’Àfrica de l’Oest, amb seu a Dakar.

A què es dedica exactament PANOS?

PANOS basa la seva acció en la idea que el pluralisme de la informació i dels mitjans de comunicació constitueix un factor essencial de democràcia, de pau i reforça la ciutadania. Pretenem que els mitjans reflecteixin la diversitat de les societats contemporànies, i que totes les comunitats, incloses les més marginals, puguin expressar els seus punts de vista, exercir la seva influència i contribuir als debats públics, locals o internacionals.

I al Senegal, quines mancances mediàtiques hi ha?

Més enllà de les necessitats mediàtiques, existeix la necessitat de més formació al Senegal. Tota l’educació que hem rebut és francòfona i els periodistes també vénen d’aquesta tradició. Tots els mitjans escrits són en francès i la ràdio i televisió públiques utilitzen el francès com a llengua vehicular, i clar, els personatges públics que hi intervenen s’expressen preferentment també en francès.

Com i en què treballeu al Senegal?

Estem desenvolupant un projecte que consisteix en la presència de periodistes a les sessions parlamentàries del debat pressupostari. Les autoritats locals i nacionals són reticents a què els periodistes puguin tenir accés a la informació de les institucions, de les quals molts informes critiquen la manca de transparència. Però vam fer una campanya forta a favor de la democratització de les institucions i de la transparència de la informació, i hem aconseguit aquesta participació de periodistes a l’Assemblea Nacional.

També treballem conjuntament amb l’ACCD a Kolda (a la Casamance), i apostem per la ràdio local d’aquesta ciutat, enfocant-nos principalment en l’audiència més desafavorida i en els temes d’interès per a la població. La ràdio és el mitjà que més utilitza la gent per informar-se, i en el cas concret de Kolda, la ràdio local és el mitjà que té més capacitat per parlar a la gent dels problemes de la regió sobre la governança, els pressupostos locals, les persones electes, etc. És una manera de rendir comptes i permetre que la gent pugui adreçar-se als seus governants i interpel·lar-los sobre qüestions comunitàries.

A Kolda treballem amb cinc ràdios, tres d’elles molt actives, i ja hem format a 15 persones que actualment exerceixen de periodistes, i l’objectiu és que elaborin reportatges per ser emesos pels grans mitjans de comunicació de Dakar. També formem organitzacions de base per instruir-les sobre temes de bona governança i estratègies de comunicació.

Quina responsabilitat juguen els mitjans de comunicació locals?

Hi ha una confiança en la responsabilitat social que es dóna als mitjans de comunicació locals, per tres raons: d’entrada, els mitjans de comunicació locals imiten els grans mitjans de comunicació; tenen la capacitat per fer-ho, ja que requereixen d’un pressupost baix, capacitat tècnica bàsica i organització senzilla; en aquest sentit presenten un sistema més democràtic de funcionar. I la tercera raó és que està imperant un nou model de cooperació, on les persones més vulnerables, com ara les dones, poden fer sentir la seva veu i expressar els seus drets a nivell local, és a dir, en petites comunitats és més fàcil expressar la preocupació local.

Creu que s’està avançant en la comunicació pel desenvolupament?

Cada vegada es parla més de cooperació al desenvolupament, però la comunicació pel desenvolupament no es limita a la informació que donen els mitjans de comunicació, sinó que ha de comptar amb la participació de la gent, que són els protagonistes de la cooperació, i ha de facilitar espais de debat i de presa de decisions. Els mass media són només un mitjà per assolir aquest desenvolupament del Sud.

Foto: Diana Senghor durant l’entrevista.