Quins són els nous perfils dels menors migrants no acompanyats a l'Estat espanyol?

Un estudi elaborat pel grup de recerca IFAM de la Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull constata que en els darrers anys s’estan produint importants canvis en la tipologia i causes que empenyen els menors d’edat a emigrar dels seus respectius països sense la companyia d’un adult.

Detectar els nous perfils dels menors migrants no acompanyats que arriben al nostre país, determinar com fan el procés migratori, amb quines ajudes compten o si són detectats pel sistema o no eren alguns dels objectius que ara fa tres anys el grup de recerca IFAM de la Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull es va plantejar investigar. En un primer moment, la recerca es va plantejar a les comunitats de Catalunya i Madrid però finalment s’ha ampliat també a la Comunitat Valenciana i al País Basc.

En els darrers 15 anys s’ha consolidat el fenomen migratori i també s’han detectat diversos canvis remarcables. Gairebé la totalitat de menors migrants no acompanyats entrevistats han pres la decisió d’emigrar de forma individual i només en el 5% ha estat una decisió familiar, com a estratègia per protegir el fill i la filla, per millorar la situació econòmica familiar o bé per invertir en el futur del menor.

Els motius principals de l’emigració són econòmics, de millora d’expectatives socials i polítics. En aquest estudi s’ha detectat una motivació nova: fugir d’una situació familiar de conflicte, una motivació molt freqüent en les noies. També, dins de la motivació de millora d’expectatives socials, s’ha detectat una variant: l’emigració com a estratègia per triomfar esportivament o artística. Així, s’han estudiat diferents casos que menors que arriben a Catalunya com atletes, una ballarina, un karateka, futbolistes (resulta curiós el cas de dos nois del Camerun que arriben a Europa per jugar un partit de futbol i decideixen quedar-se a Catalunya perquè coneixen l’Eto’o). En aquest cas s’ha de tenir en compte que tenen un projecte migratori molt definit i això augmenta les possibilitats d‘èxit per la disciplina que comporta l’esport.

En anteriors estudis d’aquest grup de recerca (IFAM) de la Fundació Pere Tarrés i de la Universitat Ramon Llull, ja s’havia apuntat l’existència de noies migrants no acompanyades que no eren registrades per l’Administració, i per tant, eren obviades en els estudis. Com a pauta general, és una migració que es caracteritza per la seva invisibilitat, vinculada a la seva inserció social en itineraris ocults i circuits desregularitzats com ara el treball domèstic, la mendicitat, els furts o el treball sexual. Aquesta recerca incorpora per primera vegada les noies als estudis sobre migració de menors. Segons l’estudi, el perfil correspondria a una noia romanesa de 17 anys, tot i que també s’han detectat noies de Nigèria o Eslovàquia. La majoria han marxat del seu país per un conflicte familiar o per trencar amb una situació sense expectatives i arriben a Catalunya per dedicar-se a la prostitució. L’estudi de la Fundació Pere Tarrés també ha detectat que en el món de la prostitució hi ha menors que venien enganyades, principalment en la tasca que venien a realitzar tot i que en algunes l’engany radica més aviat en les condicions laborals.

Els resultats de la recerca han estat presentats en el marc d’una jornada de reflexió que ha comptat amb la presència de la secretària d’Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya, Imma Pérez; el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós; i del director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol. Els resultats d’aquesta recerca exhaustiva es troben publicats en el llibre Somnis de butxaca. Nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya, publicat per la Fundació Jaume Bofill.