Quin gust té el teu cafè? De justícia o d'explotació?

Com t’agrada el cafè? Amb llet, sol, amb sucre, just o injust? Hem parlat amb Setem perquè ens expliquin quins camins fa el cafè des de la seva producció al Sud fins a la teva taula. Quin d’ells recorre el que prens tu?

Ho sabies? Després del petroli el cafè és la matèria prima que mou més volum de negoci al món i només cinc grans multinacionals s’enduen, sovint a costa dels productors, més del 60% dels beneficis generats: Kraft, Suchard, Nestlé, Procter & Gamble, Sara Lee i Tchibo.

Per detectar on es produeixen les injustícies i on el comerç just marca la diferència, hem repassat pas per pas amb Setem quin és el camí realitzat pel cafè de comerç convencional i pel de começ just. Des de la seva producció fins a la seva venda.

Amb quines condicions laborals es produeix el cafè?

Comerç Injust >> El productor o productora és al principi de la cadena, i rep tota la pressió de la resta, no té marge de maniobra. Accepta el preu dels minoristes o coyotes, que durant la dècada dels 90 i a inicis de 2000 cobrava preus per sota dels preus de producció. Treballar li costava diners. La conseqüència d’aquesta situació ha estat l’abandonament del camps, migracions i l’increment de la pobresa i la fam a les zones rurals.

Comerç Just >> Els productors i productores parteixen de la base que rebran gairebé 1,70 euros per quilo de cafè que entreguin a la cooperativa. Un preu just per la seva feina. Estar organitzats permet participar del desenvolupament de la seva comunitat mitjançant el sobrepreu de 19 euros per sac de cafè venut al Comerç Just.

Qui hi ha darrere de cada productor?

Comerç Injust >> El minorista o comprador a peu de finca (coyote) és l’enllaç entre el productor i la multinacional. Aquest intermediari s’aprofita de la seva informació i de la dispersió dels productors per les muntanyes per oferir
preus per sota del mercat i exercir la força de poder de comprar al comptat.

Comerç Just >> Units en cooperativa, els productors s’organitzen de forma democràtica mitjançant la participació en assemblees i l’elecció dels òrgans directius que representaran a la cooperativa dins l’engranatge del Comerç Just. La cooperativa rep un avançament de fins el 60% de la venda del seu comprador de Comerç Just.

Com es manipulen els grans de cafè collits?

Comerç Injust >> En arribar a una bodega al cafè se li treu la closca i se n’eliminen els defectes. Les multinacionals tenen seus al Sud per fer aquesta tasca i tenen en plantilla els compradors a peu de finca, els anomenats coyotes a Mèxic.

Comerç Just >> La transformació es realitza a la cooperativa i sovint s’organitzen diferents grups similars segons les zones d’influència. A diferència del cafè convencional, els estàndards de qualitat són més alts ja que es fa l’aposta per un cafè de qualitat i molt sovint ecològic i perquè saben que en tindran un preu just i no fluctuant.

Com arriba fins a Europa?

Comerç Injust >> El transport marítim del Nord al Sud és en mans d’empreses privades que són les mateixes per a qualsevol transport d’aliments.

Comerç Just >> En això no es diferencia del cafè de comerç convencional.

Com es transforma el gra en cafè?

Comerç Injust >> El producte en gra és seleccionat, torrat i envasat a casa nostra i és aquí on incrementa més el seu valor. A l’Estat espanyol, tres multinacionals (Nestlé, Saimaza i Marcilla) cobreixen el 70% del consum de les nostres llars i han de garantir any rere any increments de beneficis per als seus accionistes. A partir d’aquí es continua la pressió en direcció al punt següent de la cadena.

Comerç Just >> Les organitzacions de Comerç Just del Nord transformen el producte i formen part de xarxes de Comerç Just locals. Els volums són més baixos, fet que fa incrementar el cost de transformació.

Qui distribueix el cafè una vegada arriba al país?

Comerç Injust >> Es fa bàsicament a través de grans superfícies, que tenen un percentatge altíssim de les vendes.

Comerç Just >> Hi ha un sector del Comerç Just que aposta per la venda en circuits alternatius i un altre a través de grans superfícies. Sovint les organitzacions de Comerç Just treballen en aliança amb associacions que permeten donar a conèixer el moviment i denunciar els casos d’abusos de la indústria cafetera.

On i com es ven el cafè?

Comerç injust >> El 80% de les nostres compres es porten a terme en grans cadenes de distribució com Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés i Mercadona. Un de cada quatre aliments que es compren a Espanya el ven Carrefour. La concentració de poder permet fer pressió per maximitzar els beneficis de les grans superfícies.

Comerç just >> Els punts de venda tenen una doble funció, la venda i la sensibilització/informació. Els productes de Comerç Just són transparents i ens expliquen la procedència i la forma en què s’ha produït (respecte als drets laborals, no explotació infantil, salaris dignes, respecte al medi ambient, equitat de gènere…) i la seva compra permet formar part d’una iniciativa que lluita per a un món millor.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.