"Quin és el futur d'Haití?" La força d'un poble viu respon

A diferència del que els grans mitjans s’entesten a demostrar després del terratrèmol que va assolar Haití, la Federació Catalana d’ONGD ha constatat que el seu principal actiu continua intacte: una població capaç de tirar endavant per sí mateixa. Ho confirmen dos haitians entrevistats a La Magalla.

La solidaritat de la societat catalana i espanyola ha quedat més que demostrada davant el sisme haitià. Ara bé, la imatge que molts dels nostres mitjans de comunicació s’entossudeixen a mostrar sobre la gent de l’illa caribenya és la d’un poble perdut, sense futur, desvalgut. Necessitem aquest tipus d’informació per passar a l’acció? Diem-los als mitjans generalistes que no la necessitem! Volem històries humanes, però també causes, esperança i, el més important, la veu de la seva societat protagonista.

A la pregunta que plantejava El país, en un reportatge especial sobre Hatí el dia 15 d’agost: “Quin és el futur d’Haití? Els haitians no ho saben o no volen respondre.”, nosaltres sí hem trobat resposta després de parlar amb Iderle Brenus, formadora i educadora de l’organització camperola Mouvman Peyizan Papay d’Haití. Als seus 32 anys és portaveu adjunta i responsable de finances del moviment de dones. És també coordinadora d’una campanya en xarxa de sobirania alimentària des de 2008 i dóna suport tècnic a La Vía Campesina del Carib. Potser els companys i companyes d’El País no havien preguntat a les persones adequades.

En aquesta mateixa línia, Rolphe Papillon, periodista i director de Radio Imagine, ens ha explicat: “agraeixo que m’hagin donat l’oportunitat de poder-me expressar sobre el que està succeint a Haití perquè a nosaltres no sempre ens donen l’oportunitat de parlar sobre el nostre propi país. I em sorprenen les interpretacions que fa la premsa estrangera sobre el que està passant allà”.

Al mateix reportatge, Javier Ayuso d’El país, segur que amb molt bona voluntat, emfatitza també que els i les haitianes “han patit les dictadures dels dos Duvalier, pare i fill (Papa Doc i Baby Doc), i la d’Aristide, i estan acostumats a les catàstrofes naturals que assolen el país cada any”. Sense saber-ho, Papillon ha respost obertament al seu comentari a través de l’entrevista feta a La Magalla.

A més, també hem publicat un quadre sobre com tractar les catàstrofes des de la visió de la societat de base. A partir d’experiències centreamericanes post-Mich, el centre d’estudis Alforja ha plantejat una nova manera d’enfrontar-se a les emergències des de l’educació popular per evitar la re-victimització i superar les maneres de fer de la cooperació.

Vols seguir llegint-ho? Doncs podràs fer-ho a partir de la pàgina 7 de la revista La Magalla 16 de la FCONGD.

Foto: Iderle Brenus, a la FCONGD.