Qui són les bruixes del segle XXI?

Llegint els Temps líquids de Zygmunt Baumann trobo un dels fils que donen llum a la realitat del món occidental, del nostre món: La por.

La por com a resposta individual als temps d’incertesa on vivim, i la manera com, aquesta por, és atiada com a estratègia per a trinxar la fraternitat social i anorrear els serveis bàsics i l’ajuda mútua, tot deixant als individus com a única garantia de la seva pròpia subsistència.

El resultat és un estat de solitud que encara engreixa més la por a la incertesa pròpia d’aquesta estratègia. Es genera així una situació de peix que es mossega la cua, una espiral negativa que els mateixos estats, descapitalitzats de la seva funció social, alimenten i atien, ja sigui magnificant les accions terroristes de quatre eixelebrats sense armes de destrucció massiva, o posant l’accent en el refugiat – concepte que m’agrada força més que l’excloent immigrant que està de moda - com a ase dels cops o, i aquí anem al títol, bruixa del segle XXI.

Avui tots els mals de l’univers són provocats pel refugiat, per l’individu que s’ha vist obligat a fugir del seu país per salvar la vida i que, per aquest sol fet, arriba a un nou territori on no se’l vol rebre, car, essent com és pobre, se’l considera un perill a exterminar.

Les bruixes del segle XXI, els refugiats, els mal anomenats immigrants, es veuen abocats a no-ésser, a exercir tan sols com a excusa governamental per a no solucionar els problemes quotidians, per atiar les pors i, d’aquesta manera, seguir generant desconfiança social, tot fracturant i individualitzant les societats més desenvolupades i… qui dia passa any empeny!

L’estratègia contra el foraster, divideix. L’estratègia contra el foraster fa que s’avoquin més recursos a la protecció, a la seguretat, que no pas a la provisió de serveis bàsics que ajudin a fraternitzar les societats, enlloc de fragmentar-les.

Fracturat el món en estats, fracturada la societat en individualitats, aquells individus (que no col·lectivitats) que disposen d’accés als recursos (= poder) són els amos i la derivada sembla clara: sense fraternitat, la por persisteix i el peix es segueix mossegant la cua, mentre tots, porucs, mirem de mantenir les comoditats d’unes llars construïdes sobre la fam d’uns altres.