Qui són els camises vermelles? Claus per entendre el conflicte a Tailàndia

El 18 de maig l’exèrcit tailandès va reprimir a sang i foc el moviment antigovernamental dels camises vermelles, deixant quatre morts i desenes de ferits. Hem parlat amb Brenda Rodríguez, periodista, màster en cooperació internacional i col·laboradora de l’ Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària perquè ens ajudi a comprendre el conflicte.

Qui s’enfronta en aquest conflicte?
Des de fa anys, la població tailandesa està fraccionada en dos fronts polítics: vermell i groc. D’una banda, el moviment popular, també conegut com camises vermelles, que dóna suport al president deposat el 2006 per un cop d’estat, Thaksin Shinawatra. Per l’altre, el moviment monàrquic i conservador (o camises grogues) de l’actual governant Abhisit Vejjajjiva.

En els últims anys els enfrontaments entre els dos moviments s’han accentuat. En concret, des del passat mes de març els partidaris de Shinawatra han sortit als carrers del centre de Bangkok, on s’han fet forts per manifestar-se contra l’actual govern de Vejjajjiva. Les tensions entre exèrcit i camises vermelles són palpables i, en conseqüència, les víctimes es conten ja per desenes.

Per qui estan formats els camises vermelles?
Als partidaris de Shinawatra se’ls coneix com a camises vermelles, però oficialment prenen el nom de Front Unit per la Democràcia Contra la Dictadura (UDD). Conformen la base d’aquest moviment treballadors i població rural amb pocs recursos. No obstant això, a aquest corrent també li dóna suport l’elit econòmica procedent dels cercles socials de Shinawatra. Actualment, tot fa indicar que l’expresident exiliat a Dubai finança el moviment des de fora.

Quines són les seves demandes?
Acusen el primer ministre Vejjajjiva de ser un titella de l’exèrcit. A través de les seves protestes pretenen aconseguir la dissolució del parlament i la convocatòria de noves eleccions. No consideren que aquest govern sigui legítim. Acusen l’actual governant d’arravassar el poder a Shinawatra a través d’un cop d’estat. El moviment anhela una democràcia veritable i real.

Fins on ens hem de remuntar per comprendre les causes del conflicte?
El 2001 Thaksin Shinawatra va assumir el càrrec de primer ministre tailandès. Aviat es va convertir en un referent polític modern. A través del desenvolupament de polítiques socials es va guanyar el favor de la població rural i la classe treballadora. No obstant això, la figura de Shinawatra és molt controvertida. L’antic governant i magnat de la comunicació està acusat d’especulació i malversació de fons. El 2008 va abandonar el país per eludir la pena de presó. Dos anys abans, els partidaris de Vejjajjiva, cansats de la seva política de caràcter social, les seves extravagàncies, les seves irregularitats o simplement veient perillar el seu poder, van respondre amb un cop d’estat. Des d’aleshores la població tailandesa es manté dividida entre els partidaris d’un o altre líder.

Per on podria passar la solució?
Durant un breu lapse de temps semblava que la crisi es resoldria a través de l’acord entre camises vermelles i govern. Les esperances requeien en un pla de reconciliació que prometia l’anticipació d’eleccions. Desafortunadament, el diàleg s’ha estancat i els líders d’UDD han retirat el compromís de cessament de les protestes.

No obstant això, per a Tailàndia aquest seria tan sols un primer pas cap a la reconciliació. El país necessita un govern sòlid que posi solució a problemes com l’increment de la violència, la inestabilitat política i econòmica o el terrorisme. Potser aquesta crisi política pugui suposar una oportunitat de transformació per al país asiàtic.

Què fa la comunitat internacional respecte el conflicte?
La comunitat internacional no s’ha implicat de forma clara en el conflicte. És manté en un prudent segon pla i no es planteja una intervenció directa, simplement es limita a observar com transcorre el conflicte. L’ONU no s’ha plantejat l’opció d’imposar sancions al país o altre tipus de mesures; no obstant això, ha fet una crida al diàleg pacífic entre els dos bàndols.

S’està tractant bé el conflicte als mitjans de comunicació d’aquí?
Els mitjans occidentals, en concret els espanyols, estan seguint amb certa atenció el conflicte polític tailandès. Els diaris i periòdics són els que més notícies recullen sobre l’actualitat del país. Tot i això, la informació se centra molt més en les protestes, el nombre de morts i ferits i els comunicats oficials que en l’anàlisi del context que pot explicar els problemes que pateix el país.

3 recursos clau per aprofundir en el conflicte de Tailàndia, segons Brenda Rodríguez (en anglès):

>> Especial de The New York Times, amb informació actualitzada, fotografies, vídeos i bons enllaços.

>> Preguntes i respostes bàsiques de la BBC per entendre l’origen del conflicte polític entre camises grogues i vermelles.

>> Article d’anàlisi d’OpenDemocracy sobre la crisi política a Tailàndia.