Qüestionant les vacunes: què ens estan injectant?

Són un negoci de les farmacèutiques? Tenim suficient informació sobre les vacunes que ens recomanen? La Xarxa de desobediència a la vacuna de la Grip A reobre el debat sobre les vacunacions massives. Són necessàries? Són beneficioses?

Col·lectius socials i alguns experts demanden més investigació independent i denuncien que d’algunes vacunes se n’abusa i suposen una agressió al sistema immunitari, ja que duen substàncies que incrementen la resposta immunitària a un antigen, com l’hidròxid d’alumini.

El cas més recent ha estat el del grup d’especialistes que han advertit de la poca informació i dels possibles perills de la vacuna contra la Grip A i que han creat a Barcelona la Xarxa de desobediència davant aquesta vacunació. Han tornat a posar sobre la taula els dubtes davant les vacunacions sistemàtiques.

Tal i com explica el doctor Juan Manuel Marín Olmos, al seu llibre ‘Vacunacions sistemàtiques en qüestió’, aquesta substància, present en diverses vacunes comercials, aporta alumini en quantitats entre 20 i 40 vegades superiors a les permeses per a l’aigua potable. “L’alumini causa afeccions neurològiques, com demències i alteracions cognitives. Altres substàncies de les vacunes són els conservants, entre els quals destaca el tiosalicilat sòdic d’etilmercuri per preservar les vacunes de bacteris i fongs, i que s’utilitza des de 1930. El mercuri és conegut pels seus efectes tòxics sobre el sistema nerviós central”, assenyala.

És important saber que en el nostre país les vacunes no són obligatòries, encara que hi ha certa confusió sobre el tema. Existeix un organisme europeu, l’ European Fòrum for Vaccine Vigilance, que adverteix sobre els riscos dels actuals programes de vacunació massius i aporta interessants recomanacions. Recorda, per exemple, que moltes les malalties, incloses les epidèmiques, tenen molt a veure amb l’estil de vida.

Des d’aquesta entitat assenyalen que existeixen suficients indicis que fan pensar que les vacunacions poden estar en la base de l’increment de malalties com l’asma, les síndromes autistes i les diabetis juvenils.

És també el que denuncia des de fa 10 anys la Lliga per la Llibertat de Vacunació, una associació que reuneix a Barcelona professionals i usuaris de la sanitat preocupats per la “rigidesa i indiscriminació dels programes vacunals”. Segons expliquen, el seu objectiu és donar una informació lliure, contrastada i crítica sobre les vacunes i las conseqüències que provoca.

Per això demanen a les autoritats sanitàries dels diferents països que informin contrastada i àmpliament a tota persona susceptible de ser vacunada dels pros i els contres, sobre la base del dret dels usuaris a la informació per tal que pugui prendre d’una forma responsable les decisions que afecten a la pròpia salut.

També exigeixen a l’Administració que es reconegui jurídica i administrativament els possibles efectes adversos de les vacunes i que es deixi de vacunar sistemàticament els nens menors de 3 anys, ja que, en el seu parer “solament una epidèmia o indicacions específiques avaluades per a cada individu justificarien la seva vacunació”.

Abús o bon ús?

D’altra banda institucions molt poc sospitoses de defensar una postura pro-multinacionals farmacèutiques, com l’OMS, l’Associació espanyola de Pediatria o els governs de Cuba, Corea del Nord i la República Islàmica d’Iran, defensen les vacunacions obligatòries. Assenyalen que les vacunes han eradicat malalties greus i consideren no vacunar-se una actitud insolidària respecte la salut dels altres.

L’OMS explica a la seva web que abans d’usar massivament qualsevol vacuna es fan nombrosos estudis durant dècades, en laboratoris, en animals i en voluntaris adults per tal de comprovar la seva eficàcia i la seva seguretat. I abans d’ajuntar una nova vacuna amb d’altres ja existents, per a administrar-les al mateix temps, s’han de tornar a fer nous estudis, per demostrar que juntes són igual d’eficaces i tenen tan pocs efectes secundaris com separades.

Les vacunes, expliquen des de l’OMS, s’ajunten per comoditat, per motius econòmics i ecològics (les xeringues també costen diners i contaminen), i sobretot, per estalviar-nos algunes punxades.

CanalSolidari.org, 2009.
T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.