Què opinen les ONGD de l’Estat espanyol sobre el fòrum de Busan?

La Conferència de Busan és la continuació del treball d’institucionalitzar internacionalment l’eficàcia de l’ajuda al desenvolupament. Aquesta Conferència ve precedida de la Declaració de París i el Pla d’Acció d’Accra, on s’han posat els principis que han de regir en l’ajuda al desenvolupament, perquè sigui més eficaç, i la governança d’acord a un bon resultat de la mateixa, ens ha explicat Santiago González d’USO-Sotermun.

La Declaració de Busan, de 36 paràgrafs, ha tingut com a nuclis rellevants el reconeixement del “sector privat” i la seva capacitat de direcció del desenvolupament, i la política de desenvolupament a dues velocitats.

Hem parlat amb membres d’ONGD espanyoles que han participat en la trobada: Esther Pino i Pilar Lara d’Ajuda en Acció, Santiago González de USO-Sotermun, Emiliana Tapia de Red WIDE, i Carlos Cabo i Eduardo Sanchez com a representants de la CONGDE. Totes i tots ells han compartit amb nosaltres informació molt valuosa, en aquest article fem un resum del que consideren els principals avenços i retrocessos, respecte a les anteriors conferències, de les decisions preses en la trobada i recollides en l’informe final.

Avenços

>> El principal avanç és que Busan ha aconseguit incorporar més actors i temes, en especial els donants emergents i el model de cooperació Sud-Sud que cada vegada té un paper més important.

>> També és molt positiu que s’hagi aprofundit en el reconeixement, impulsat des d’Accra, de l’important rol que juguen les organitzacions de la societat civil- OSC en el desenvolupament i que això es plasmi en la necessitat que els governs hagin d’establir els mecanismes necessaris perquè les ONG puguin realitzar aquest rol com a actors de ple dret en el desenvolupament.

>> La incorporació del concepte del “treball decent” és un avanç rellevant perquè el simple fet de formar part de la declaració i tenir una definició concreta construïda en el si de l’Organització Internacional del Treball- OIT i aprovada pels Estats, permetrà un desenvolupament en indicadors i la possibilitat de reclamar al conjunt dels actors de desenvolupament el seu compliment.

Retrocessos

>> No hi ha un reconeixement explícit de l’enfocament de drets, ni dels drets de la dona, drets que es violen de forma sistemàtica en la majoria dels països, però ambdós aspectes han de ser la pedra angular del desenvolupament. A més, en el document s’ha perdut la transversalització de gènere i també alguns avenços aconseguits a Accra en relació a la igualtat de gènere.

>> Tot i que la Declaració reclama el compliment dels Objectius del Mil·lenni, no esmenta el compliment del 0,7 d’ajuda al desenvolupament dels països rics. La declaració final és un document “a la carta” que permet assumir, o no, determinats compromisos segons l’interès del país.

>> La consideració del paper del creixement econòmic com a fi en si mateix i el feble compromís amb la desvinculació de l’ajuda dels interessos dels donants. És preocupant que s’aposti per crear condicions favorables per a la promoció dels interessos de les empreses i no per establir mecanismes que assegurin que la seva contribució sigui positiva en termes de desenvolupament humà.

>> No hi ha referències explícites al compliment de les normes i estàndards de l’OIT i al rol dels sindicats. Tampoc s’esmenta en l’apartat de corrupció els paradisos fiscals, encara que sí la lluita al frau fiscal o la transparència de les ajudes.

>> La cooperació Sud-Sud es pot convertir en la consecució de concursos d’explotació o comerç lligat, o bé que es realitzi sense mirar l’economia i pimes locals, ni per descomptat el treball digne. La concessió a Xina (i la resta de noves potències) dels països de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic- OCDE, sense cap lideratge europeu, mina la capacitat dels països i societats receptores de l’ajut per fer-la més equitativa i en base a les seves prioritats o a la rendició de comptes.

>> Tampoc s’ha pogut aconseguir que la Conferència doni suport al canvi de paradigma que hauria suposat passar de l’eficàcia de l’ajuda, a l’eficàcia del desenvolupament, incloent els altres aspectes de la política comercial, etc. que influeixen encara més que l’ajuda en la capacitat de desenvolupament dels països.

Post Busan…

La Conferència també ha aprofundit en la discussió del post Busan, que tindrà dos temes pendents per abordar: els eixos de les futures polítiques específiques i els indicadors que mesuren la realitat de les polítiques de desenvolupament. Aquests indicadors eren supervisats pel Comitè d’Ajuda al Desenvolupament- CAD de l’OCDE, format bàsicament pels donants tradicionals, ara falta decidir quin organisme o organismes els supervisaran en un futur pròxim, ja que en l’actualitat es compta amb nous donants i una correlació de forces diferent.

Serà el proper mes de juny on es decideixi i també on es concretin els avenços i retrocessos en totes aquestes matèries.