Què menjarem en el futur? Pregunta els teus veïns

En els últims dos anys s’està estenent un nou hàbit alimentari que passa per saber quants quilòmetres ha recorregut la carn, el peix o la fruita que t’estàs duent a la boca. Ets vegetarià o carnívor? Sóc “localtarià”.

El “localtarianisme” o “Locavores” se centra en el consum de productes locals amb l’objectiu de disminuir la despesa d’energia i la consegüent emissió de CO2 a l’atmosfera derivada del transport.

A Catalunya, aquesta nova forma d’alimentació encara no està molt estesa però als Estats Units o el Regne Unit guanya cada dia més adeptes, de fet al Regne Unit hi ha els programes “local foods” que subvencionen amb beques i donacions els projectes destinats a facilitar l’accés als productes locals.

Mango, papaia, arròs basmati… La nostra cistella cada dia és més rica en productes exòtics i fora de temporada gràcies a la mundialització del mercat alimentari, un fet que els Locavores veuen com un reflex del consum de recursos energètics que requereix traslladar un producte milers de quilòmetres des del seu origen fins a la nostra casa.

Els seguidors del “localtarianisme” assenyalen l’impacte mediambiental del tràfic internacional de productes alimentaris, i ressalten els avantatges per a la natura, la salut i l’economia de consumir aliments locals i de temporada.

Menja localment per aconseguir un canvi global: avantatges

- Evita el transport internacional de productes, i amb això el seu impacte mediambiental.
- Defensa la biodiversitat domèstica en procurar la supervivència de les espècies autòctones.
-Evita els problemes de transmissió de malalties del trànsit internacional.
- Permet uns productes frescos i saborosos i duradors, sense necessitat de conservants i amb un menor ús de pesticides.
- Té un efecte positiu en l’economia local, ja que afavoreix el desenvolupament sostenible dels productors locals i l’aprofitament de terres per produir aliments.

Tots els “Locavores” són iguals?

El “localtarià” decideix on posar els límits. Alguns es circumscriuen a una àrea geogràfica, ja sigui una comarca, una província o un país.

Altres delimiten una distància concreta, d’aquesta manera hi ha qui només consumeixen productes elaborats en un radi de 160 km. i altres que ho amplien fins als 400 km.
D’altra banda, alguns només consideren local el produït a la seva comunitat de veïns, mentre que els més puristes consumeixen només els aliments produïts per ells mateixos.
Dins dels “localtarianos” hi ha omnívors, vegetarians i persones que consumeixen un producte fora del seu àmbit local sempre que sigui elaborat de forma ecològica i solidària.

A l’Iphone
Buster McLeod és el pare de Locavores, una aplicació per a l’Iphone que permet als usuaris trobar les fruites i hortalisses més fresques i més properes als Estats Units.
L’aplicació aprofita el GPS del mòbil per ubicar ràpidament botigues d’aliments i zones de producció agrícola i, a més, orienta a l’usuari pel que fa als aliments que estan en temporada.

Polèmica: realment es redueix l’impacte ambiental?
Si parlem del mateix producte i de les mateixes condicions de producció el que viatja menys produeix menys contaminació. El problema és que gairebé mai es donen les mateixes condicions de producció.
Una investigació finançada pel departament per al medi ambient del Regne Unit Department for Environment, Food and Rural Affairs sosté que la filosofia Locavores pot no ser tan beneficiosa per al medi ambient.

Amb el nom de Comparative Life Cycle Assessment of Food Commodities, assenyalen que el potencial d’escalfament global que es genera de la producció de tomàquets i maduixes a Espanya, del pollastre al Brasil i del xai a Nova Zelanda és menor que el que es genera durant la producció d’aquests mateixos aliments al Regne Unit, fins i tot si se li suma l’emissió de gasos hivernacle que es genera durant el transport.
La clau està en la quantitat d’energia que s’usa per produir un aliment: si fer-ho al costat de casa consumeix molta energia, ja milers de quilòmetres molt poca, la contaminació causada pel transport pot ser compensada.

CanalSolidari.org 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.