Què fer perquè quatre multinacionals no decideixin què mengem?

Com lluitar contra un sistema que, a més, permet que la diferència entre el preu de venda d’un producte en origen i en destí sigui del 400%? En aquesta entrevista, Esther Vivas, autora de ‘Supermercados, no gracias’ ens dóna alguns consells.

Quina és la recepta per frenar els abusos a la pagesia per part de la gran distribució i de l’agroindústria?
Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, recuperar el control de l’agricultura i l’alimentació, que els recursos naturals (la terra, l’aigua i les llavors) estiguin en mans dels pagesos, que poguem decidir menjar aliments lliures de transgènics, que la nostra alimentació no estigui determinada pels interessos de quatre multinacionals, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals.

Com fer-ho?
Cal denunciar la lògica del model agroalimentari que ens ha conduït a la crisi actual del món pagès i a la crisi alimentària, on una de cada sis persones al món passa gana quan mai en la història s’havien produït tants aliments com avui, i prendre consciència que cal i que es pot canviar aquest sistema. A partir d’aquí, hem de mobilitzar-nos, sortir al carrer i reivindicar aquest dret: que es portin a terme lleis que donin suport a l’agricultura familiar pagesa, a les pràctiques agroecològiques, que es prohibeixin els transgènics.

Quins són els canals que hauria d’utilitzar el pagès per promoure un consum responsable?
És fonamental promoure els circuits curts de comercialització, la relació directe entre pagès i consumidor, i evitar intermediaris. Experiències en aquesta direcció són els mercats pagesos, els grups i les cooperatives de consum, la venda en explotacions, en menjadors col.lectius, entre d’altres.

El diferencial mig entre el preu de venda d’un producte en origen i en destí és d’un 400% i la gran distribució és qui s’emporta aquest benefici. El pagès rep cada dia menys diners per allò que ven, mentre que els supermercats, els intermediaris, continuen fent negoci. Cal una Llei de marges comercials que sigui justa i promoure els canals directes de comercialització.

Quins elements intervenen en què el perfil del consumidor de productes de qualitat i proximitat no sigui més estès?
Sovint no ens aturem a pensar d’on prové allò que mengem, com ha estat elaborat, en quines condicions… És fonamental donar a conèixer la lògica del model agroalimentari que avantposa els interessos econòmics empresarials a les nostres necessitats alimentàries i al respecte al medi ambient. Malalties com les vaques boges, la grip aviar… són fruit d’un determinat sistema agroalimentari intensiu, agroexportador, deslocalitzat. Una dinàmica que ha provocat l’empobriment de la pagesia familiar arreu del món i que és generadora de canvi climàtic. Cal desenmascarar aquesta lògica i presentar les alternatives.

Entrevista a la revista La Terra d’Unió de Pagesos.

Esther Vivas, autora de llibres com Del campo al plato (Icaria editorial, 2009) i Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007), entre d’altres.