Quan la Nicole somia

Nicole Ndongala és realista, però de vegades els seus ulls somien veure un Congo pròsper que, fins i tot, necessités mà d’obra estrangera.


La seva experiència com a dona immigrant a Espanya va començar fa set anys, quan es va acomiadar de la seva família, el seu ambient i la seva terra escapant d’una guerra que trencava qualsevol possibilitat d’avenç en el país.


Abans de venir, Nicole somiava amb alguna cosa molt diferent al que després seria la seva realitat: “Pensava que Europa era el país de les meravelles i que en poc temps anava a fer-me rica, a comprar-me casa, cotxe…”.


La seva taula de salvació, com per a molts altres immigrants africans, va ser l’associació Karibu. Va romandre un any en els seus albergs mentre aprenia espanyol, comptabilitat, informàtica i secretariat europeu.


75 dones, 75 mons


Nicole és una de les 75 protagonistes de 75 països diferents que han relatat la seva vivència en el llibre Mujeres del Mundo, obra dels periodistes José-Miguel i Carmen Vila, que apila tota la diversitat de les veus femenines de la immigració a Espanya.


Carmen Vila té clar el motiu de l’existència d’aquesta publicació: “Hem de parlar més amb els immigrants en lloc de parlar tant dels immigrants”.


Segons l’autora, el treball trenca molts estereotips sobre el paper de la dona immigrant amb la missió de “despertar l’interès per l’altre, per descobrir –lliure de prejudicis– aquesta nova realitat humana”.


Nicole ha participat en el llibre encantada perquè “hi ha molta gent que no deixa als immigrants demostrar el que poden fer”; però també aclareix que moltes persones estrangeres també aixequen barreres que no els faciliten integrar-se en la societat d’acollida.


Trencant estereotips


“Molts pensen que els immigrants només venim a rebre i mai a aportar”, declara indignada. I és que existeixen molts tipus de persones immigrants: algunes no han tingut l’oportunitat de formar-se. No obstant això, uns altres com Nicole vénen amb estudis com una carrera en Economia. “Però la majoria ve amb la idea de treballar”, subratlla.


A primera vista, l’aparença de Nicole és delicada. No obstant això, davant els ulls dels altres, la lluentor fera de la seva mirada i les seves paraules transparents la converteixen aviat en una “heroïna de la quotidianitat”.


Actualment, Nicole treballa com a mediadora social amb la mateixa associació que li va donar una mà quan va arribar i pot dir que és feliç. Però recorda que encara avui moltes persones “pensen equivocadament que totes les dones negres són prostitutes i els homes negres són tots lladres” i que molts encara han de lluitar contra aquest rebuig com ella ha estat fent durant set anys.


“No ha estat fàcil”, sospira.


Més informació:

Dones del Món

Canal Solidari-OneWorld 2005