Prostitutes de Barcelona demanen llocs "dignes" i critiquen el tracte de mitjans i administració

En roda de premsa, María, una uruguaia que duu 24 anys exercint com a prostituta, va criticar que el ‘boom mediàtic’ originat ha confós prostitució amb delinqüència, drogoaddicció i marginació. “No és així, som persones com qualsevol altre”, es va defensar.

María es va mostrar favorable que es regularitzi la prostitució, i va assenyalar que Espanya “està endarrerida”, ja que en el seu país exercir la prostitució és legal i les dones disposen de drets i el “respecte” de la policia, quelcom que va lamentar que aquí no passa. “Uruguai, un país del tercer món”, va ironitzar.

Una companya de María, Tania, que duia el rostre tapat amb una màscara per evitar ser reconeguda, va assegurar que els han faltat al respecte, i va afegir que les prostitutes no són el problema, “sinó part de la solució”. Va apostar per iniciar un diàleg entre totes les parts en favor de la convivència veïnal.

Una de les membres de Genera, Ana Fàbregas, va explicar que el col·lectiu s’ha posat en contacte amb elles per poder donar la seva opinió arran del debat sorgit, i va assegurar que algunes dones que estaven disposades a comparèixer davant els mitjans finalment van decidir no fer-ho “per por”.

Les dones van assegurar que moltes de les fotos aparegudes han estat robades i altres cobrades, i van lamentar que, malgrat que es poden prendre fotografies en la via pública, el tipus d’instantànies aparegudes va en contra del seu dret a la imatge i la intimitat, ja que algunes d’elles no han comunicat a les seves familiars que exerceixen la prostitució o no volen que ho sàpiguen els seus veïns.

Modificació del pla d’usos

María es va mostrar contenta davant l’anunci ahir de la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González, de modificar el Pla d’Usos del districte per reubicar en espais privats a les prostitutes que treballen al carrer, però va reclamar que el Consistori les deixi participar en aquest debat.

De la seva banda, Fàbregas va explicar que han mantingut reunions recentment amb el districte de Ciutat Vella, encara que no són noves, ja que duen temps debatent sobre aquesta qüestió.

Una altra prostituta, Margarita, de nacionalitat espanyola, va explicar que aquesta “croada” contra elles va començar amb la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992, i va criticar que des de llavors cap alcalde “ha fet res intel·ligent”. Va afirmar que l’actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, “no es digna” a rebre-les, com li han sol·licitat en diverses ocasions, i es va preguntar si són ciutadanes de segona. “Jo pago imposats com tothom”, va asseverar.

Margarita va demanar l’alcalde que recordi que ho és de tots els barcelonins, i va suggerir als polítics que es “baixin del pedestal” i s’acostin a la ciutadania. Va apostar pel “diàleg i la intel·ligència” i va lamentar que quan es va modificar el pla d’usos, les prostitutes i entitats van advertir del problema que podia sorgir si les dones no disposaven de llocs per exercir.

María assegura que en cas que es permetessin espais privats, serien una minoria les quals voldrien continuar en el carrer, encara que va assenyalar que també les hi ha perquè “no s’acostumen a estar tancades”.

El vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i advocat que va interposar un recurs contra l’Ordenança Cívica de Barcelona, va assegurar que l’ordenança no s’aplica correctament i que aquesta prohibeix oferir serveis sexuals, però que s’ha arribat a la situació que la Guàrdia Urbana “multa només per estar en el carrer”, on moltes d’elles viuen.

Va afegir que la solució no passa per la via policial, sinó que cal abordar-la des d’una perspectiva social, i va criticar que l’operació policial, en la qual el dissabte es va detenir a diverses dones, no es va fer respectant els seus drets d’intimitat i imatge.

CanalSolidari.org, 2009