Presoneres a casa: quan dutxar-se pot ser perillós

Amnistia Internacional denuncia en un nou informe que dones i nenes dels barris marginals de Nairobi (Kenya) viuen amb l’amenaça constant de patir violència sexual quan van a dutxes o latrines comunitàries. En molts casos, ni s’atreveixen a sortir de casa per rentar-se o anar al lavabo.

A l’informe Insecurity and Indignity: Women’s experiences in the slums of Nairobi, Kenya (PDF, anglès), es descriu com la manca de mesures governamentals per incorporar els barris marginals als plans i pressupostos urbanístics, dificulta l’accés de la població a serveis bàsics com el sanejament. Aquest fet afecta amb una especial gravetat les dones i nenes d’aquests assentaments informals (slums).

“De nit, i de vegades molt abans que es faci fosc, les dones dels assentaments de Nairobi resten presoneres a casa seva”, explica Godfrey Odongo, especialista d’Amnistia Internacional a l’Àfrica Oriental. “La inaccessibilitat de les instal·lacions comunitàries les deixa exposades a patir violacions o a agafar malalties, per la qual cosa,a la pràctica, queden atrapades a casa seva”.

La situació s’agreuja per la manca de presència policial o enllumenat públic als assentaments precaris i perquè quan les dones són víctimes de violència, és poc probable que arribin a veure justícia. A Kibera, el barri marginal més gran de Nairobi, amb gairebé un milió d’habitants, no hi ha cap comissaria de policia.

Amina, 19 anys, víctima de violència sexual

“Sempre vaig subestimar l’amenaça de la violència”, explica l’Amina, jove de 19 anys del slum de Mathare. “Si no era gaire tard anava a les latrines a qualsevol hora; fins fa dos mesos, quan gairebé em violen”. L’Amina va ser agredida per un grup de quatre homes quan caminava cap a les latrines del barri a les set del vespre. La van colpejar, la van despullar i van estar a punt de violar-la, però uns veïns van sentir-ne els crits i van auxiliar-la. Malgrat que coneixia un dels agressors, la jove no va denunciar els fets a la policia per por al fet que l’agredissin després com a represàlia.

Incapaces de sortir de casa seva, i un cop s’ha fet fosc, moltes dones d’assentaments informals recorren a latrines mòbils: bosses de plàstic que llancen al carrer després d’utilitzar-les, amb el conseqüent problema sanitari que això suposa. Algunes dones han explicat a Amnistia Internacional que les males condicions sanitàries en què viuen “com ara la presència generalitzada d’excrements humans al carrer a causa de la manca d’accés a condícies adequades” contribueixen directament a l’aparició de malalties.

Fins i tot de dia, els lavabos públics són escassos i estan molt dispersos, per la qual cosa cal recórrer sempre a llargues distàncies a peu per arribar-hi. Segons xifres oficials, només el 24 per cent dels habitants dels assentaments informals de Nairobi tenen accés a comunes domèstiques.

Kenya no fa prou per complir les normes que obliguen els propietaris d’habitatges a proporcionar instal·lacions sanitàries adequades. Les polítiques nacionals de Kenya reconeixen el dret a serveis de sanejament i disposen de lleis i reglaments. No obstant, com que els barris marginals no han estat reconeguts durant decennis, les lleis i els reglaments d’urbanisme no es fan complir en aquestes zones. El govern també hauria de prendre immediatament mesures per millorar la seguretat, l’enllumenat i l’ordre públic.

Foto: Lavabo compartit per deu famílies a Korogocho (Nairobi)