Polèmica a Lleida: Cerquem "Burka" a Google i trobem...

La prohibició del vel integral als edificis i equipaments municipals de Lleida serà una realitat divendres. La mesura compta amb un acord polític majoritari, acord que no existeix en l’àmbit social. Més aviat es detecta una demanda d’un debat constructiu i calmat, al marge d’interessos electorals.

Per contribuir a un diàleg enriquidor hem recollit opinions variades, algunes al costat de casa, altres a l’altra punta del planeta, en una sel·lecció que no pretèn aglutinar tota la varietat de reflexions sobre el burka però si contribuir, modestament, al debat.

Algú ha preguntat a les dones que van dins el burka?

Anna Greer del blog, The Punch, diu “...una cosa és segura, criminalitzar a les dones que porten burka o nicab només les farà més invisibles.” I remarca, amb ironia, “Imposar un codi de vestimenta a la gent per oposar-se a un codi de vestimenta imposat és totalment contraproduent (...) però aquesta no és la veritable raó per la qual aquestes lleis estan sent considerades. La prohibició no és a causa de la seva opressió, sinó de les nostres pors”.

També posa en primer pla la dona musulmana Mariona Lladonosa “...la dona com a factor estructural és l’eterna oblidada en aquestes discussions, caldria preguntar a les lleidatanes musulmanes de totes les tendències que n’opinen d’aquesta qüestió. Si bé és cert que la dona treballa en silenci i de forma invisible en la base de les seves comunitats aquest fet no és pas gaire diferent a l’estructura familiar que tenim en la nostra societat”.

Elizabeth Drévillon va poder viure de primera mà a Kabul com viuen les dones “Les dones de l’Afganistan pateixen molt més que una burca. Tenen fam, no tenen escoles per als seus fills, ni metges, ni aigua (...) Sé que moltes d’aquestes dones es posarien no una sinó mil burques si poguessin donar resposta al soroll de la panxa dels seus fills, il·luminar l’analfabetisme en què creixen i arrasar amb les infeccions que se’ls emporten. El pitjor de tot és que Occident només mira la burca. I des que vaig abandonar aquesta terra no deixo de preguntar-me qui és el que la porta posada”.

El fals nom de Sabir Mateen oculta una dirigent de l’organització clandestina de dones afganeses RAWA que, amb les mans nues, planta cara al règim més despòtic del món: el Talibà. A la pregunta de com es viu sota el burka respon: “És com una presó. Dóna calor i aïlla. Les dones no poden reconèixer-se. Les que necessiten ulleres, no poden utilitzar-les. És com si, a més, fossin gairebé cegues. És un símbol terrible que resumeix molt bé la situació. Però aquestes molèsties serien suportables si les dones poguessin estudiar, treballar, rebre atenció mèdica o defensar-se legalment quan reben maltractaments”.

“Els partidaris de prohibir la burka pensen que els valors occidentals són superiors però no semblen confiar en la seva força. Si són superiors no cal prohibir res, a part que el fonamentalisme no s’elimina prohibint vestimentes”. És l’opinió d’Albert Esplugas.

Riure del burka

També hi ha qui aborda el tema en clau d’humor, com el caricaturista holandès Peter de Wit, autor de la tira burka babes. De Wit llença una crítica al fanatisme religiós i a la falta d’identitat de les dones sense rostre.

Stéphane Lathion, del Grup de Recerca de l’Islam a Suïssa, parla del cas d’aquest país amb reflexions que poden interessar aquí: “Estic convençut que actualment no hi ha motiu per discutir concretament sobre la prohibició del burca, ja que són molt poques les persones que el porten en aquest país” i afegeix “Honestament, a part de a Ginebra, jo no veig gairebé mai a dones que ho portin. Però el problema no rau aquí: prenguem el cas dels minarets: Només n’hi ha quatre a Suïssa! El molest d’aquest debat és que es parteix de la mateixa psicosi: es crea un problema on no n’hi ha, i es converteix en una qüestió de principi.

I per tancar aquest mosaic d’opinions, que no preten ser definitiu sinó reflexiu, afegim l’aportació de Sara Vilà: “Segons el partidaris de prohibir l’ús d’aquesta peça, la raó majoritària és la igualtat de gènere i el respecte per la llibertat de la dona. Essent així, dins la mateixa llibertat femenina, no hi hauríem d’incloure el dret de les dones a decidir sobre la seva roba, sigui la seva una decisió encertada o no? Qui posaria la mà al foc per dir que aquestes usuàries del vel integral (una ínfima minoria) han estat forçades? Després d’haver conversat amb diverses dones tapades de cap a peus, amb una formació acadèmica similar a la meva, jo no la hi posaria, la mà al foc.”

La foto és d’un altra ciutat: no hem aconseguit fotografiar cap burka pels carrers de Lleida.