Saltar al contingut principal
canalsolidari.org | hacesfalta.org | solucionesong.org | voluntariadocorporativo.org
Edició estatal Edició Catalunya

Periodistes a Haití: per fer què?

Per: Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 19/01/10 20:00
Temps estimat de lectura : 3 minuts
  •  

Desenes d’enviats especials de mitjans de comunicació d’arreu del món es troben a Haití. Quin tipus de cobertura estan realitzant? Quin hauria de ser el seu paper en aquestes situacions, més enllà de descriure el desastre?

Comparteix-ho a les xarxes socials

Periodistes a Haití: per fer què?

La imatge és d'Adolfo López a Flickr

I què puc fer jo?

Has vist aquests dies als mitjans de comunicació alguna informació que consideris que atempta contra algun dret o el codi deontològic? Presenta una queixa al mitjà en qüestió i al Consell de la Informació de Catalunya!

Si t’interessa el tema, pots descarregar-te la publicació Mitjans de Comunicació i organitzacions humanitàries en la resposta a la crisi, editat per l’ Insitut d’Estudis sobre conflictes i Acció Humanitària (IECAH)

A CanalSolidari.org hem creat una pàgina especial amb diferents informacions sobre el terratrèmol a Haití. Visita-la!

Desenes d’enviats especials de mitjans de comunicació d’arreu del món es troben a Haití. Quin tipus de cobertura estan realitzant? Quin hauria de ser el seu paper en aquestes situacions, més enllà de descriure el desastre?

Aquests dies estem assistint a un desplegament massiu de periodistes a Haití. De què ens informen?

En general, als mitjans predominen les cròniques i descripcions d’allò que veuen els ulls de les i els enviats especials: morts, runa, caos, violència, urgència…

Tant el contingut d’aquestes peces com el tractament que reben a les redaccions resulta sovint discutible: escoltem a la ràdio cròniques amb fons musical que accentua el dramatisme de la situació, llegim articles on descripcions de la violència, el caos i la impotència per fer front les catàstrofes naturals no fan més que alimentar mites que en dificulten la seva comprensió...

Ha de ser aquesta la tasca principal dels i les periodistes en situacions com aquesta? Transmetre la seva màxima cruesa?

Encara moltes portades i especials de diaris digitals mantenen retrats en primer pla de les primeres víctimes del terratrèmol, mirant atordides a la càmera, rostres cremats, cossos esclafats, sense aire… On és el respecte al patiment i la intimitat de les víctimes? Es mostrarien les mateixes imatges si el desastre s’hagués produït a pocs quilòmetres d’aquí?

Tant el codi deontòlogic del Col·legi de Periodistes com les recentment incorporades recomanacions per a la cobertura de conflictes fan una crida a respectar la imatge i identitat de les persones, especialment en casos de vulnerabilitat, aflicció i dolor, i a fugir del sensacionalisme.

L’ús d’eines a la xarxa com Twitter, gràcies a la seva capacitat per enviar missatges curts a gran velocitat, han permès a ONG, testimonis del terratrèmol, periodistes i ciutadania seguir els esdeveniments d’Haití gairebé al minut. Sens dubte, eines com aquesta han ajudat molt, per exemple a mapejar l’abast de la tragèdia i a mobilitzar la solidaritat de la ciutadania. A la vegada, però, ens preguntem si la seva mateixa naturalesa (immediatesa i brevetat) no fa que es pugui perpetuar la reducció d’un fenòmen complex que requereix molta informació de context en una suma de primeres impressions on regnen la violència, el caos i la desesperança.

Les ONG per la seva banda, s’afanyen a donar aquest context sobre la història d’injustícies del país i sobre la tasca dels projectes que s’hi desenvolupen des de fa anys, però el ressò que troben als grans mitjans és secundari, en qualsevol cas supeditat al realment rellevant: la crueltat del drama en totes les seves dimensions.

Com podria ajudar el periodisme en la gestió de riscos generats per desastres d’aquesta magnitud? Als països més propensos a patir aquest tipus de catàstrofes naturals, els periodistes són considerats un col·lectiu necessari per a prevenir-los o, en cas de no ser possible, gestionar l’emergència. S’han editat manuals, com Periodistes per a la gestió del risc de desastres a Guatemala, on es dónen pistes sobre com el tractament de la informació pot ajudar les comunitats en les tasques de prevenció i reconstrucció. Convindria que els i les professionals del periodisme a Catalunya disposessin d’un document d’aquestes característiques per una millor cobertura d’esdeveniments com el d’Haití?

De moment, Reporters Sense Fronteres ja ha donat a conèixer de quina manera pot contribuir el periodisme a millorar la situació de crisi humanitària al país.

Per a la reflexió final queden les paraules d’un ciutadà haitià a l’enviat especial de El País, Pablo Ordaz:

“¿Van a contar ustedes cómo estamos?”, explica Bertrand, un joven que busca cadáveres en las ruinas de una escuela infantil. “¿De verdad que lo van a contar?”, insiste con una buena ración de escepticismo, “¿o se irán de aquí en cuanto ya tengan suficientes fotos?”

I tu, què en penses de la cobertura mediàtica que s’està fent a Haití? Comenta la notícia!

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.

Comparteix-ho a les xarxes socials

Troba l'article que busques

Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.

6 comentaris

Per: Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 20/01/10 18:54

Gràcies Jicá, Dani, Iolanda i Jaume pels vostres comentaris!

Està clar que és un tema que fa mal. Sembla que com més gran és la catàstrofe, més “free pass” es tingui a l’hora d’informar. El sensacionalisme i la frivolitat amb què s’està tractant les víctimes en alguns mitjans són difícils de païr.

Crec que tens raó, Dani, quan et preguntes si ens calen aquest tipus d’imatges per comprendre la magnitud d’una tragèdia com aquesta i per mobilitzar-nos. Certament, potser tenim un problema. Però també és veritat que de vegades imatges “dures” ens ajuden a prendre consciència d’un fet o ens revelen una realitat que és necessària atacar i que restava silenciada. No sé, especulo ara, potser, eh, però, per exemple… una esbatussada de la policia? Ara, si és així, on està el límit?

Em sembla molt interessant també el que comentes de l’efecte desmobilitzador que poden tenir certs missatges llançats sense massa coneixement de causa, i el que diu el Jaume és cert també: jo he escoltat versions de tot tipus en un marge de dos dies.

Iolanda, jo crec que sí apareix cert context (Haití el país més pobre d’Amèrica Llatina, una mica d’història…), amb comptagotes, és clar (o el que dic: supeditat al realment “important”), però el que trobo a faltar és una explicació de les motivacions d’aquesta història. Sabem que Estats Units i mitja Europa han posat la mà sobre Haití, però res de les motivacions sistemàtiques i estructurals d’aquesta història i res del “què hi hem guanyat nosaltres”. Autocrítica social 0. Estranya molt també que no es mencioni el tema de la cancel·lació del deute, per això animem a les entitats a utilitzar espais com CanalSolidari.org per fer difusió de les vostres demandes.

En aquest sentit, les noves tecnologies ens han permès tenir accés a una informació que, està clar, d’altra manera… us imagineu aquest cas fa 10 anys? Que puguem debatre sobre el tema en un espai com aquest ja és un pas inmens endavant!

(Ep, i de ben segur que coneixeu bones pràctiques de mitjsns! No dubteu en fer-nos-les arribar!)

Per: Jaume Albaigès el 20/01/10 15:12

Perfecte l’article! Molt necessari! I coincideixo globalment amb els comentaris anteriors, també.

Em sembla especialment rellevant el que diu en Dani sobre la inoportunitat d’afirmar que l’ajuda no arriba. Però encara aniria més enllà: i és que aquesta afirmació, com la contrària, s’ha fet amb molta frivolitat per part dels mitjans. Pràcticament des del primer moment hem sentit i llegit periodistes que un dia afirmaven que la reacció a la catàstrofe havia estat paradigmàtica i que l’endemà deien tot el contrari. Deu ser que no saben què més dir? Deu ser que necessiten titulars fàcils? Rigor i aportació de valor, si us plau!

Per: Dani Vilaró el 20/01/10 12:46

Ei Iolanda. Sí, el context és la principal víctima de les presses i de l’enfocament a l’espectacle morbós dels mitjans, que mai no aprofundeixen. I el cas d’Haití ho afavoria, perquè es poden explicar tantes coses d’aquest país… Jo, la veritat, i en la línia d’això que deies de la societat civil, estic trobant moltes més respostes i articles interessants a blogs, twitters, facebooks o a mitjans com Canal Solidari que als mitjans i premsa convencional. Senyal potser que alguna cosa més grossa està canviant amb aquesta crisi en termes de comunicació... Parlant amb altre gent, molts ho veuen així. Els mitjans han fallat aquesta vegada, i la societat civil s’espabila per trobar aquella altra informació que no ens estan oferint i que intuïm, de més valor afegit.

Per: Iolanda Fresnillo / ODG el 20/01/10 11:55

Totalment d’acord, Jordi … el sensacionalisme i l’espectacle de l’horror semblen més importants que la informació.

El que també trobo a faltar son lectures més en profunditat dels perquès …. Perquè l’Estat haitià és un estat fallit? perquè EEUU està llençant una operació militar sobre Haití? Perquè França s’hi oposa? Perquè el govern espanyol no ha anunciat ja, com altres com Itàlia o França, la cancel·lació del deute d’Haití? ...

Com que els mitjans no ho faran, igual som la societat civil que ens hem de coordinar per donar aquestes respostes a la població, no?

Per: Dani Vilaró el 20/01/10 10:20

Gràcies per l’article, tant necessari… Sembla que tots els mitjans vagin perduts, perquè tots agafen la mateixa dinàmica d’espectacle macabre, fins i tot de pornografia, sobretot en el tractament d’imatges televisives i fotografies de cossos, sense cap respecte per la dignitat humana. Cal autocrítica perquè jo no recordo haver vist unes imatges com les d’aquests dies a Haití: hem vist de tot i no cal. Per mobilitzar la solidaritat internacional cal que ens mostrin el que hem vist? No som societats prou madures per entendre l’abast d’un desastre d’aquesta magnitud sense recórrer al groguisme? I un altra punt important: com a periodistes, i tenint en compte la funció social del periodisme i de la informació, els mitjans es pregunten de debò si les seves informacions contribueixen a mitigar els efectes del desastre o els empitjoren? Què en treuen els mitjans d’assegurar que l’ajuda no arriba un dia rere altre? Això pot desmobilitzar la ciuatadania en un moment en què encara cal canalitzar solidaritat i recursos a Haití? L’ajuda està arribant i comença a ser efectiva, així ho afirmen les ONG que ja treballen sobre terreny des dels primers dies de la catàstrofe. Per què els mitjans no utilitzen o utilitzen poc les ONG com a fonts (n’hi ha moltes, tenen informació de primera mà i coneixen país i context) i prefereixen quedar-se amb els trets, els episodis puntuals de violència o anar de bracet dels marines dels EUA?

Per: Jicá Lainel el 20/01/10 10:11

És que jo no entenc per què tant relat “emocional” i tanta descripció del desastre (que d’altra banda ja podem imaginar a mil quilòmetres d’allà)... quin sentit té? Quina finalitat? Ens ajuda a comprendre la complexitat del tema? No del terratrèmol, més o menys la gent ja sap què passa quan trontolla un país… cal enviar periodistes per això? Massa morbositat. Per molt que ens ho vesteixin d’“ànalisi de la situació”...

Per no parlar de les pifiades de TVE mostrant imatges que no eren d’Haití... en fi…

Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!

Canalsolidari.org :: Per canviar el món, hi tens molt a dir. Un projecte de Fundació Hazloposible